Umberto Eco triomfa amb 'Historia de la fealdad'

Sants martiritzats, Yoda, ET i Marilyn Mason, deformitats patològiques, cares grotesques com una icona del menyspreu per la dona, per la gent gran o també per una raça considerada inferior. Són les mil i una cares de la lletjor que Umberto Eco reflecteix en el seu nou llibre, que va convertir la seva presentació internacional en la gran atracció de la fira --sense comptar les festes que Turquia i Bertelsmann van oferir a la nit--. Frankfurt ha estat l'aparador del llançament mundial d'Historia de la fealdad,però les operacions de compra i venda en les principals llengües vénen de l'any anterior. Bompiani ha llançat aquest llibre profusament il.lustrat aquesta setmana a tota Itàlia, estarà a la venda el 30 d'octubre en anglès i Lumen l'ha adquirit en castellà. Almenys fins ahir al migdia, no hi havia cap editorial que hagués comprat els drets en català.

L'últim llibre d'Eco té un clar antecedent, laHistoria de la belleza, publicada l'any 2005, de la qual va vendre mig milió d'exemplars a tot el món. "Hem descobert que és molt més divertit mirar la lletjor, perquè la lletjor és molt més interessants que la bellesa. La bellesa és sovint avorrida, tothom sap el que és", va explicar ahir l'autor.

Eco interpola el seu text amb extractes d'obres de filòsofs, novel.listes i poetes sobre el tema. El seu recorregut a través de la història del que resulta horrible comença pels monstres del món pagà, les representacions del martiri, l'infern i l'apocalipsi en el cristianisme, la lletjor a la sàtira, la lletjor com a demonització de la suposada malícia de la dona, els estereotips racistes, la lletjor produïda per la por o la pobresa, i la lletjor del que éskitsch,cursi.

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

Segons l'escriptor, la lletjor atrau i repel.leix al mateix temps. "Hi ha cares horribles que ens agraden. Jerry Lewis és lleig, però ens agrada. El cristianisme rebutja la carn. En algunes pintures hi ha apreci per la lletjor", va enumerar.

Evidentment, la lletjor és una cosa molt relativa. La grassor, per exemple, no entra en aquest capítol, segons els seus gustos personals. En la seva opinió, les dones grasses de Botero poden ser atractives. "Almenys --va fer broma-- no són anorèxiques; podrien ser utilitzades en una campanya contra l'anorèxia".