DEBAT SOBRE EL FUTUR D'UN EQUIPAMENT SIMBÒLIC

L'Estadi Olímpic perd en tres anys la meitat dels espectadors

L'ús de la instal.lació va decaure entre el 2003 i el 2006 i l'afluència es va reduir en 500.000 persones

El Palau Sant Jordi, que té una tercera part menys d'aforament, va congregar l'any passat més públic

2
Es llegeix en minuts
ALBERT OLLÉS / BARCELONA

Torna a entreveure's un horitzó ben negre per a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Malgrat que ha estat l'escenari simbòlic dels tres principals esdeveniments internacionals organitzats per Barcelona al segle XX (l'Exposició Internacional del 1929, l'Olimpíada Popular del 1936 i els Jocs Olímpics del 1992), la història d'aquesta instal.lació esportiva ha estat marcada per crisis cícliques com la que viu actualment, després d'haver perdut en els últims tres anys la meitat dels espectadors anuals.

Segons la memòria de l'any 2006 de l'empresa municipal BSM, responsable de la seva gestió, l'ús del Lluís Companys ha anat a menys, com a mínim, des del 2003. Aquest any va congregar 1.064.000 persones, que el 2004 van baixar a 837.000, per 666.000 del 2005 i mig milió el 2006. El mateix va passar amb els dies d'ocupació a l'any per organitzar activitats, que van passar de 55 el 2004 a 38 l'any passat. Aquestes xifres inclouen els partits de l'Espanyol, que juga a casa prop de 30 partits oficials per temporada entre la Lliga, la Copa i la competició europea, amb una mitjana d'entre 17.000 i 18.000 espectadors per partit.

70.000 PERSONES EN UN CONCERT

El declivi d'utilització de l'Estadi Olímpic va fer que l'any passat fos superat en afluència d'espectadors pel veí Palau Sant Jordi, que té un terç d'aforament. El Lluís Companys compta amb 56.000 localitats i pot encabir en un concert 70.000 persones, davant de les 17.000 de la sala principal del pavelló d'Arata Isozaki, que també disposa d'un espai cobert annex amb capacitat per a 4.000 persones.

Segons les xifres municipals, el Sant Jordi també està lluny de l'ocupació que va registrar el 2003 (1.066.000 persones) però l'any passat en va sumar més que el 2005 i va superar en 100.000 espectadors el Lluís Companys. La diferència va ser encara més accentuada en els dies d'ocupació (238), cosa que evidencia que és una instal.lació, per les seves característiques arquitectòniques i tècniques, que ofereix més alternatives i possibilitats d'ús que l'estadi d'atletisme.

Aquest últim esport és l'única aposta amb la qual pot comptar l'Olímpic en els pròxims anys. L'Espanyol ha anunciat que espera traslladar-se de manera definitiva a la seva nova seu de Cornellà l'any 2009. Un any després, Barcelona acollirà el Campionat d'Europa d'atletisme, encara que la cita somiada, el Mundial del 2013, es va escapar fa uns mesos, ja que la candidatura barcelonina va caure derrotada davant de la presentada per Moscou.

L'ajuntament vol recuperar el 2008 la celebració del míting internacional d'atletisme, i les obres de reforma que s'estan executant a la façana exterior es traslladaran ben aviat a les dependències interiors i a la pista de competició, que serà renovada.

Notícies relacionades

SENSE USOS ALTERNATIUS

El problema és que al marge de l'atletisme en dosis puntuals, les visites turístiques i algun esporàdic concert multitudinari, el consistori no ha fet pública en els últims anys cap idea alternativa per rendibilitzar una instal.lació que té un alt cost de manteniment. En la seva memòria BSM n'apunta una, a l'assegurar que comença a destacar com a espai útil per a rodatges publicitaris i també per a sessions fotogràfiques.