Hitler no sols escoltava Wagner

Al seu Mein Kampft (La meva lluita), la Bíblia del nazisme, Adolf Hitler va escriure que no hi havia hagut mai un art jueu. També va menysprear la contribució a les arts dels russos, als quals qualificava de subhumans. Però en la intimitat dels seus salons privats, el Führer escoltava música composta per compositors russos i interpretada per músics jueus.

Això és el que ha revelat la troballa d'un centenar dels discos per a gramòfon trobats al pis de l'exinformador rus Lev Besimenski. L'espia, que va ajudar a interrogar els generals nazis capturats pels aliats, ha mort aquest estiu als 86 anys. En un document on explica com va arribar al seu poder la col.lecció, Lev Besimenski escriu que es va quedar atònit quan va descobrir que hi havia discos de compositors russos com Txaikovski, Borodín o Rakhmàninov. I per descomptat, de Wagner, el seu músic favorit, exemple de l'origen ari que defensava en públic ferventment el Führer.

Tant el document com la col.lecció de discos estan ara en mans del setmanari alemany Der Spiegel.

Lev Besimenski va trobar la col.lecció en diverses caixes, a la cancelleria d'Adolf Hitler a Berlín el maig de l'any 1945, però no en va informar en vida per por de ser acusat de pillatge. James Kenaway, musicòleg especialitzat en el període nazi de la Universitat britànica de Standford, va declarar al diari The Times que no se sentia gaire sorprès per la selecció realitzada per Adolf Hitler, ja que la política musical nazi era de fet bastant incoherent. Per exemple, subratlla aquest especialista, Stravinsky era interpretat a les sales del Tercer Reich perquè eren conegudes les seves opinions conservadores.

ORQUESTRA DE PALESTINA

No obstant el que sí que se suposa un fet extraordinari és la presència de coneguts intèrprets jueus de l'època, com Bronislaw Huberman. Huberman va fundar el 1936 l'Orquestra de Palestina, precursora de l'actual Orquestra Filharmònica d'Israel, i es va haver d'exiliar. També destaca la presència del pianista austríac jueu Artur Schnabel, que va haver d'abandonar la ciutat de Berlín el 1933 poc després que el Partit Nazi pugés al poder.

CONTRADICCIÓ

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

Els discos no s'han catalogat formalment encara que van ser clarament etiquetats com a pertanyents al quarter general d'Adolf Hitler. En cas que se'n confirmés l'autenticitat, la col.lecció posa de manifest la contradicció entre els valors estètics i polítics d'Adolf Hitler.

L'evidència que fos un coneixedor de música no fa que el personatge sigui menys odiós, però sens dubte aporta nova llum sobre la seva personalitat. Segons sembla, l'única manera que tenia de relaxar-se era escoltant música, segons Rochus Misch, guàrdia personal del Führer, que va ser l'últim supervivent del seu búnquer.