El futur del punk

Cada cop és més difícil, per no dir impossible, trobar un punk al carrer. És cert que les noves tribus urbanes han agafat algun dels seus senyals d'identitat --la cresta mohicana, els pantalons estripats, el culte a l'imperdible--, però també els han buidat d'ideologia. A hores d'ara, ¿a qui li importa si hi ha o no hi ha futur? Potser a Londres encara s'hi poden trobar els punks del segle XXI: dies enrere, passejant per Piccadilly, en vaig veure un: duia la típica cresta acolorida, un tatuatge a l'occipital que deia

"Anarchy!"... i a les orelles els auriculars blancs d'un iPod. Movia el cap al ritme d'alguna música, però la seva rebel.lia era silenciosa. Una cosa semblant passa amb l'exposició que es pot veure actualment al centre cultural del Barbican de Londres:Panic Attack! L'art en els anys del punk, oberta fins al 9 de setembre.

Quan recorres les sales tan ben dissenyades, hi trobes a faltar l'estridència del punk, una banda sonora amb els Sex Pistols, The Damned i tants d'altres. Encara que fos escoltant-los en un iPod.

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

Tot i aquest oblit, l'exposició és exhaustiva i molt recomanable. Com explica el títol, es tracta de reconstruir l'impuls artístic que a finals dels setanta, sobretot a Londres i a Nova York, va coincidir amb l'arribada del punk. No s'havia viscut un gest provocatiu semblant des de les avantguardes. Així, l'exposició s'obre amb elscollagesdeJamie Reidper als Sex Pistols (la reina amb un imperdible a la boca i esvàstiques als ulls). Destaquen a continuació, entre molts altres, les fotografies d'Adrian Pipero lesperformancesdel grup COUM, que ambProstitutionvan escandalitzar els conservadors britànics de l'any 1976. Els vídeos dePaul MacCarthyoGilbert & George; les primeres pel.lícules deDerek Jarman, les fotos deRobert Mapplethorpe, Nan GoldinoCindy Sherman; els quadres deBasquiat, Keith HaringiRaymond Pettibon, o els treballs extrems deDavid Wojnarowicza la sèrie sobreArthur Rimbaud.

Vistos avui dia, saturats com estem d'imatges amb múltiples sentits, la majoria d'aquestes obres punk conserven una puresa que pot semblar ingènua: volien significar alguna cosa. Eren autèntiques. I tenien raó, el futur ja no és el que era.