La fusió era això

En nom del diàleg transcultural es perpetren tants desastres que anem als escenaris amb les alarmes activades. Però, al Grec, la llum va passar de l'ambre al verd a mesura que Miguel Poveda entregava les seves ofrenes al poemari català i Maria del Mar Bonet entonava els seus cants de treball amb la vista al sud. El seu mà a mà final, amb fandangos i milongues d'anada i tornada i estrofesa cappella,va ser d'antologia. Contra l'escepticisme i les consignes mestisses, poder mediterrani.

Va quedar clar queEls treballs i els dies,estrenat al maig a Nova York, no és una joguina de disseny, sinó un recital en què els dos intèrprets han treballat fort per treure el millor d'un territori ancestral comú. Flamenc catalanitzat, folklore mallorquí arabitzant i llegat popular del Mare Nostrum sense fronteres. Com va apuntar Bonet a propòsit deL'amor de les tres taronges,algunes de les peces sonen familiars a tunisians i egipcis. "Tothom les sent pròpies".

PONTS

Va obrir Poveda amb un repertori basat enDesglaç.Des d'A mos bescantadors,de Jacint Verdaguer, fins aJo, l'invertit de cos i d'ànima,de Sebastià Alzamora, amb elcantaorde Badalona en plenitud; entregant- se amb arravatament i autocontrol a un temari apassionat."Hem cridat fins a no poder més: / la pau, la pau / la pau i la justícia"(Narcís Comadira). Una aclucada d'ull al tango amb el bandoneó de Marcelo Mercadante i un final cru amb seguidilles en tàndem amb la guitarra de Chicuelo.

Notícies relacionades

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

El pont cap a Mallorca el va posar Maria del Mar Bonet via Bruce Springsteen, amb la seva adaptació orientalitzada deWorlds apart,en què el seu autor al.ludia a un amor improbable a través de la frontera afganesa. Va desfilarDansa d'amor,de Toti Soler, i una poderosaBir demet yasemen,referència armènia ("m'havien dit que era turca", va apuntar, una mica contrariada, la cantant), amb lluïment de Javier Mas. Tensió emocional en augment, culminada amb la lliçó de geografia catalanòfona deDes de Mallorca a l'Alguer.

I un llarg clímax a dues veus, amb els dos intèrprets acoblant repertoris i actituds; travessant estrofes bilingües (insòlita Maria del Mar Bonet en castellà) sense que res grinyolés.La mort de Na Margalidai barra lliure de fandangos trasplantats a Mallorca, veus solapades i unInici de campanaamb falca de Poveda. El flux de cançons de treball, sense instrumentació i amb estrofes finals sense micròfon, va tenir regust de final èpic, però hi va haver propines, interrompudes amb una citacopleraa Quintero, León i Quiroga,Limosna de amores,fosa ambSempre hi ha aigua,de Bonet i Feliu Gasull. Fusió total.