L'Hospital de la Vall d'Hebron va reunir petits trasplantats de fetge

Lidia Retamero, de 10 anys, Julian Martos, de 8, i Adriana Martín, de 2 anys i vuit mesos, coneixen massa per a la poca edat que tenen l'Hospital de la Vall d'Hebron. Ahir hi van tornar. Però no a visitar-se, sinó de gresca. Van ser tres dels petits que van gastar energia en l'homenatge anual que el centre mèdic va fer als seus nens trasplantats de fetge.

La festa, la número 22, els anys que fa que aquest hospital fa trasplantaments de fetge a menors d'entre un mes de vida i 16 anys, va tenir una sentida absència: la del doctor Carles Margarit, cap de secció i responsable del programa de trasplantaments hepàtics de nens i adults, que va morir sepultat per una allau al Pirineu de Girona el 9 de desembre del 2005.

El van recordar amb breus parlaments la seva mare i la seva dona, que va anar amb les seves tres filles a una celebració organitzada per als autèntics protagonistes, els nens, als quals es va delectar amb màgia a càrrec del Màgic Andreu i una xocolatada. Però també el van recordar molts pares, ja que des de fa més de dues dècades l'equip que va dirigir Margarit ha realitzat més de 200 procediments, xifra que l'ha situat en l'avantguarda nacional i internacional en aquesta especialitat, amb un índex de supervivència del 95% dels nens trasplantats en els últims set anys.

"Tenia un do especial. No li agrada a ningú tenir una filla que amb dos mesos ja està en una taula en mans dels metges. Ell va fer que es portés millor, era molt afectuós", comentava ahir Manuel Martín, mentre la seva nena, una de les últimes que va operar Margarit, corria per una sala. Adriana va néixer amb un problema hepàtic, genètic. Després d'una fracassada operació, va haver de rebre un trasplantament amb tot just 10 mesos. Porta una vida completament normal.

Notícies relacionades

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent

Julian també, ja que ell viu amb el fetge d'un altre nen des que tenia 18 mesos, per això, no es recorda de res. És un dels habituals d'aquesta festa. Lidia, en canvi, era la primera vegada que hi anava, i això que, segons va explicar, s'ha passat mitja vida a l'hospital, i l'altra mitja, a casa seva, a Badalona. "Sempre ha estat malalta. El novembre del 2005 li van fer un trasplantament...", explicava la seva mare abans de ser interrompuda per la nena, que volia ser ella la que narrés el seu cas: "Vaig néixer així i em van trasplantar el ronyó i el fetge. ¿Sap si hi ha xocolata sense sucre? Perquè no dec ser l'única nena diabètica, ¿oi?", va preguntar abans d'entrar a veure l'espectacle de màgia.

Qui no va poder veure'l va ser un dels més esperats, Pau Morraja, l'autor del dibuix triat pel centre per anunciar la festa de l'hospital. El nen, trasplantat fa sis anys, va haver de ser ingressat ahir.