Una classe d'escepticisme amb Luis Eduardo Aute a Barnasants

Gravetat i confessionalitat; atmosferes solemnes, mitjos temps boirosos i estrofes d'estrena que insinuen que l'escepticisme vital de Luis Eduardo Aute va a més amb els anys. El cantautor va presentar A día de hoy a l'Auditori en un llarg recital (dues hores i mitja) que va ser un monument a la descreença, encara que fos esquitxat amb algun toc irònic, com aquesta Alone with you, una "cançó d'amor onanista" dedicada a Sharon Stone amb l'esperança, va confessar, que arribi algun dia a orelles de l'actriu.

Aute va abordar 13 de les 14 cançons del nou disc, barrejades amb algunes mirades al passat "per fer el recital una mica menys insuportable". Es va obrir pas proclamant, en català, la seva simpatia per Barcelona ("la meva segona casa") i pel festival Barnasants, "després del Tenco, el més important de cançó d'autor d'Europa". Va destapar l'ampolla amb una peça del 1998, Me va la vida en ello, i es va llançar al nou material amb el trot bluesístic de Naves quemadas.

Les seves noves cançons s'alimenten de frases tan edificants i desenfadades com "vivir es navegar tras un espejismo" i "todo está al revés, sólo creo en mí", combinades amb referències a Leonard Cohen per acabar de rematar. A La barbarie va evocar les visions apocalíptiques de The future, peça del cantautor canadenc, que anuncia: "He visto el futuro, hermano, y es el asesinato".

Aute va alternar aquestes reflexions pessimistes amb gestos de simpatia als surrealistes francesos (J'écris ton nom), John Lennon (Imaginación) i Picasso (Tríptico de luces y sombras), i a poc a poc, amb discreció, va anar injectant al repertori petites dosis de material conegut molt ben rebudes: Imán de mujer (amb acudit dubtós inclòs: "No s'ha de confondre amb 'Y mande, mujer'", va dir de broma), Mojándolo todo, Volver a verte, Todo es mentira, Cada vez que me amas, Slowly...

Guió sonor sobri

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

El va acompanyar un quintet amb cares conegudes, com les de Cristina Narea (veus i guitarra) i Toni Carmona (guitarra), sempre al seu lloc, al servei d'un guió sonor molt sobri que, a la recta final, va fer pinya al voltant del nou material, amb El resto es humo ("dedicada als trepes"), A día de hoy i Cuando no cante más, aquesta amb text del gadità Carlos Edmundo de Ory. Després de les successives gires d'Auterretratos, el cantautor deixa ara en repòs molts dels seus clàssics, però alguns van renéixer a la tanda de bisos.

No hi va haver espai per a Aleluya n° 1, Rosas en el mar, La belleza ni Al alba, però sí per a Sin tu latido, moment d'alta intensitat, seguit d'un viatge al passat més remot: Aute, acompanyat només de la guitarra a De alguna manera, un rescat del disc Rito, del 1973. L'última propina va incloure el grup en ple per secundar unes estrofes que van refrescar l'ambient després de tanta desesperança. "No me hace falta la luna / ni tan siquiera la espuma / me bastan solamente dos / o tres segundos de ternura". No tot està perdut.