El relleu de la Trova Cubana

Karel García

Va néixer a Cuba fa 35 anys

Demà estrena a Luz de Gas un disc produït per Silvio Rodríguez

Pertany a la tercera generació de la Nova Trova Cubana i fins i tot el selectiu Silvio Rodríguez li ha donat l'alternativa --fins i tot li ha cedit el seu estudi discogràfic i la seva veu en dues cançons--. Karel García estrena demà, coincidint amb la sortida del seu primer disc en solitari, les cançons d'Hambre de quimeras. Unes lletres "de poètica cultivada", diu, i musicalment obertes a tantes influències com la seva illa natal: "Hi ha guajira, son, balada pop, cançó a guitarra pelá..."

La primera peça que va compondre, recorda, es titulava Todavía no. Tenia 19 anys. I "una clara vocació", si bé encara no li va ser possible dedicar-s'hi plenament. Ni a Cuba ni a Barcelona, on va venir fa vuit anys quan Columna Música li va publicar Souvenires de futuro, "un disc a mitges amb Carlos Lage. Ara visc aquí --explica-- i he treballat fent de tot, des de repartir propaganda, fins a fer de segurata al Saló de l'Auto- mòbil i a la Passarel.la Gaudí, passant per muntar escenaris i treballar en una fàbrica a Parets del Vallès on vaig perdre la falange del dit polze de la mà dreta". ¿I com s'ho fa per tocar la guitarra? "Un amic em va fer una pròtesi de tefló, llimada a la punta com si fos una ungla".

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

En la seva nova aventura artística, García ha aconseguit que l'acompanyin veterans com Vicente Feliú --amb qui canta Mi otro hemisferio--, el pianista clàssic Frank Fernández --"que col.labora en els temes Solitario Mayor i Mala Suerte-- i el seu admirat Rodríguez: "En el panorama de la cançó en castellà, amb les seves 28 lletres, 6 cordes i 7 notes musicals, els més grans són Serrat, Sabina i ell, que a més té el mèrit d'haver parlat de tots els temes de la vida", subratlla. Precisament amb Silvio canta a duo una de les seves millors cançons: Al mar de 1994. "Està dedicada als balseros i a aquest mar, com dic a la lletra, on descansen en pau els somnis nets, la decadència dels que vam admirar ahir".

El cantautor viu en la llunyania "i en la proximitat" tot el que està passant a Cuba. "Estic sempre connectat. I no entenc l'enrenou que a l'estranger provoca la salut de Fidel. Tothom sap que no és etern, i l'edat i la càrrega política que arrossega. Políticament no s'ha mogut res, perquè poca cosa hi ha per moure. Cuba és un país pobre, asfixiat econòmicament i cansat de tanta ingerència, i una potència cultural que alfabetitza altres terres. ¿Sap que hi ha 30.000 metges cubans a Llatinoamèrica?".