Lamari: "Chambao no ha fet res més que començar"

Chambao torna al Festival del Mil.lenni, heterodox cicle amb un nom que els encaixa com si d'un pírcing es tractés. Van néixer amb el canvi de segle, van banyar el flamenc de tota la vida en atmosfèrics sons electrònics i, des del primer dia, gaudeixen del favor del públic. És un cas de purasupervivència chill."Nosaltres no hem fet mai chill out, nosaltres fem flamenc chill; fet que no deixa de ser una etiqueta per definir la barreja de música andalusa amb els instruments que utilitza la generació d'avui en dia, que són en gran mesura electrònics" matisa Lamari, veu i ànima del grup malagueny.

¿Dir Lamari és el mateix que dir Chambao? "No, Chambao és un grup i Lamari una persona", replica. Però el cert és que de la formació només en queda ella. Aquest vespre, a les 21.30 hores, actua al Barcelona Teatre Musical (BTM) amb una sòlida banda. "Molts dels músics són amb mi des de gairebé el principi, encara que jo sigui la cara del grup i també qui prengui totes les decisions".

La conjunció numèrica 2001 ja no sona a futur, però ella continua mirant endavant. "Chambao no ha fet res més que començar. Va cap amunt i encara li queda molt de camí. No és que vulgui tocar el cel, però sí ser feliç amb el que faig..."

ES FA CAMÍ CAMINANT

"Caminando, caminando voy solito...", deia una rumba de Camarón. Encara que Lamari asseguri que ni tan sols hi va pensar quan va decidir titular el seu últim discCaminando (2001-2006).Una antologia audiovisual de la trajectòria del grup en forma de luxós triple volum: dos compactes i un DVD en directe.

No fa ni dos anys, Lamari va sobreviure també a una cosa infinitament més decisiva que els vaivens interns del grup. Li van diagnosticar càncer de mama, del qual es va restablir gairebé sense deixar de treballar. I sense amagar-ho en cap moment. "El fet d'explicar-ho ha sigut per a mi com una teràpia". Ni tan sols s'ha plantejat de moment tornar a deixar-se la llarga melena amb què es va donar a conèixer. "En aquests moments m'agrada portar els cabells així", afirma.

Notícies relacionades

El quadre amagat de Lola Anglada

El Liceu Mar transformarà el Port Vell i costarà 50 milions d’euros

D'acord amb els missatges positius de la seva música diu que la malaltia ha estat un despertar que li ha ensenyat a créixer. "No vaig pensar mai que era el final, creia que formava part de la meva vida, del meu camí i aprenentatge; però de cap manera pensava que em moriria o que se m'havia acabat la vida".

Fruit d'això ha escrit fins i tot un llibre. "Se centra en la malaltia, encara que també explica altres coses de la meva vida. Crec que pot ajudar molta gent en una situació semblant". L'ha redactat mà a mà amb Aurora Rodríguez, la seva germana i mànager, i l'ha titulatEnamorá de la vida, aunque a veces duela.Aquesta vegada, la referència a Camarón sí que és innegable. "Sí, és una cançó que ell va popularitzar, però la va escriure Kiko Veneno".