Huerga filma l'aventura espacial de López-Alegría

Michael López-Alegría es reserva uns minuts diaris per explicar davant d'una càmera les sensacions que té des que al setembre va sortir a bord de la nau russa Soiuz TMA-9 cap a l'Estació Espacial Internacional (EEI). Allà, a 400 quilòmetres de la Terra, s'hi estarà sis mesos. En aquest periple, una de les poques persones autoritzades per la NASA per accedir a l'e-maildel primer cosmonauta espanyol és Manuel Huerga. Via satèl.lit, el cineasta anirà rebent aquestes imatges amb què compondrà un interessant experiment fílmic.

Diario de un astronautaés, per a Huerga, una ocasió irrepetible de rendir culte a2001: una odissea de l'espai. L'obra de Stanley Kubrick és la seva pel.lícula preferida."Un tòtem",segons les seves pròpies paraules."Aquest documental parteix sense guió, però les condicions són fantàstiques",considera el director deSalvador."A posteriori puc elaborar, escollint les millors escenes, però no puc dirigir. És la seva vida a l'espai al llarg de molts mesos. Això no s'ha fet mai",adverteix el realitzador d'aquesta costosa filmació en què participen tres productores espanyoles: Bausan, Pentagrama i Mediapro.

L'únic suggeriment que li ha fet a López-Alegría és que pensés en el seu fill a l'hora d'explicar termes relacionats amb l'espai. Nico té 10 anys."És un nen increïble. Molt especial. El codi que s'estableix entre ells és comprensible per a qualsevol

terrícola. Les seves converses recorden les d' El petit príncep",compara el director, a qui li interessa la quotidianitat del dia a dia, quan ell mira per l'escotilla o parla amb el seu company Mikhaïl Tyurin."¿Com deu sonar allà a dalt la música de Springsteen?",planteja com a admirador incondicional delBoss.

Diario de un astronautaés una"home-movie"rodada a l'espai."O potser una pel.lícula indie".El seu objectiu no és un documental científic."Vull que arribi. Vull emocionar amb un relat sobre la sublimació de l'aventurer. Un viatger de l'espai és el Magalhaes o l'Hernán Cortés del segle XXI".

La diversitat d'imatges, perquè no en tots els plans surti López-Alegría, la marca el calendari de l'actualitat informativa."Les notícies del dia a dia, segur que es perceben d'una altra manera a 400 quilòmetres de la Terra".Altres seqüències que apareixeran són les sessions d'entrenament que es van fer al Centre Espacial de la NASA a Houston, l'enlairament des de Baikonur (Kazakhstan) i l'aterratge previst per al març.

Pel cineasta, té un gran valor ser allà a dalt."No ho envejo. En seria incapaç. Sis mesos donant voltes no és un cercle. ¡És una espiral! A més, la conquista de l'espai m'imposa un gran respecte".Del protagonista en destaca la tenacitat i l'idealisme."És un personatge fascinant. Un astronauta no pot tenir debilitats. Són persones amb el cap molt ben moblat. No es permeten crisis ni inseguretats. Haurien de ser tan admirats com Tom Cruise",assegura.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Loris Omedes, directiu de Bausan Films, va sentir un gran alleujament el dia que va rebre la confirmació de la NASA, el permís perquè López-Alegría entrés una càmera a l'EEI que captarà 900 minuts de filmació personalitzada."Era fonamental, sense el seu suport no podíem fer aquest film que explora la soledat d'un astronauta en la infinitat de l'espai",assenyala Omedes, que també va produirBalseros, que fa tres anys va arribar a optar a l'Oscar al millor documental.

A Omedes també li interessa especialment la sensació de desfasament temporal que tenen els astronautes quan tornen a la Terra."Allà a dalt els mesos es converteixen en dies. Aquest tipus de coses, ell les explicarà de manera que ho entengui el seu fill",ressalta el productor, que es peta de riure quan recorda la cara que van fer els periodistes nord-americans que van assistir a l'enlairement a Baikonur quan els va haver d'explicar el significat de"Salut i força al canut!". Amb aquestes paraules es va acomiadar López-Alegría, quan pujava per les escalinates de la nau transbordadora. Tampoc no oblida el Jean Leon amb què van acompanyar la paella amb xoriço que l'astronauta va cuinar a la Ciutat de les Estrelles.