Els secrets del gran Houdini

Com cada nit de Halloween, un grup de 13 mags i experts en la vida i obra de Harry Houdini es van asseure dimarts al voltant d'una taula al Centre d'Història Jueva de Nova York i van invocar l'esperit del mestre de l'escapisme i la màgia. Com cada any des del 1926, quan Houdini va morir per una peritonitis en un hospital de Detroit, no hi va haver resposta. Ni tan sols un senyal.

No se n'estranyaran gaire aquells que sàpiguen de la desconfiança que el mestre de la il.lusió va sentir en vida per molts dels que s'atribuïen poders sobrenaturals per contactar amb els morts i altres esperits. Però tampoc s'estranyaran de la reunió anual aquells que sàpiguen que, just per mostrar la seva desconfiança en aquells xarlatans, Houdini li va deixar a la seva dona, Wilhemine Beatrice Rahner, un missatge secret que li repetiria des del més enllà perquè ella sabés que realment era ell.

Aquest any, tot i que el resultat de la reunió al local del barri de Chelsea va acabar sent el de tots els anteriors i no hi va haver cap missatge d'ultratomba, l'expectació era bastant més gran. Dimarts, quan es complia el 80è aniversari de la mort de l'il.lusionista, va arribar a les llibreries dels Estats UnitsLa vida secreta de Houdini, una nova biografia firmada després d'una dècada d'investigació per William Kalush i Larry Sloman. En les 560 pàgines del llibre es revela justament el que anuncia el títol, secrets, i alguns són bastant sucosos.

Kalush i Sloman asseguren, per exemple, que el mag va treballar per als serveis d'espionatge de Scotland Yard a Alemanya i Rússia i per al servei secret dels EUA. Recolzen la seva afirmació en part de les 700.000 pàgines de documentació que han analitzat i, sobretot, en el diari de William Melville, un mestre d'espies britànic que cita en nombroses ocasions Houdini en els seus escrits. Segons els biògrafs, Melville va acordar recolzar Houdini en el seu ascens a la fama a canvi que treballés per al MI-5.

UN TRENCACORS

Que Houdini es dediqués a més a fer d'espia és el que més titulars ha provocat de moment, però no és l'únic secret interessant del llibre. A diferència de les primeres biografies sobre el mag, que el retrataven com un marit fidel --i especialment la primera, que no per res va comptar amb el beneplàcit de la seva dona--, Kalush i Sloman desenterren episodis que li van donar la fama de galant trencacors. Una d'aquelles aventures romàntiques, la que el relaciona amb una dona escocesa que es deia Mary McGregor, és precisament l'argument central deDeath defying acts(Actes que desafien la mort), una pel.lícula que es roda aquests dies al Regne Unit i en què Catherine Zeta-Jones interpreta McGregor i Guy Pierce fa el paper de Houdini.

La nova biografia --subtituladaLa formació del primer superheroi d'Amèrica-- també apunta una nova teoria sobre la mort de l'home de qui la partida de naixement està datada el 24 de març de 1874 a Budapest (Hongria) però que sempre va defensar que havia nascut el 6 d'abril d'aquell mateix any a Appleton (Wisconsin). I la paraula clau en la hipòtesi d'aquella mort és suficient per a un bonthriller: assassinat.

Kalush i Sloman van més enllà de la peritonitis que va acabar amb la vida de Houdini quan tenia 52 anys. Fins ara, la versió més estesa és que un estudiant, J. Gordon Whitehead, va pegar repetidament al mag a l'estómac per posar a prova les seves proeses físiques després d'una actuació a Mont-real el 22 d'octubre de 1926, sense donar-li temps per preparar el seu cos per als cops. Segons alguns, els cops de puny de Whitehead no van ser letals, sinó que van contribuir a empitjorar algun problema d'apèndix anterior que patia el mag, que no obstant va viatjar després de l'incident a Detroit, on va oferir una última interpretació el 24 d'octubre abans de ser ingressat a l'hospital i morir.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Ni la possible malaltia ni la letal prova a què Whitehead va sotmetre Houdini convencen Kalush i Sloman. I els escriptors deixen caure que darrere la seva mort hi havia una trama, i hi apareix precisament el nom de Sir Arthur Conan Doyle, l'home de qui eren les paraules que Houdini va escollir per al seu potencial missatge d'ultratomba. El creador de Sherlock Holmes va ser un dels principals ideòlegs i defensors del moviment d'espiritisme que amb tant d'escepticisme mirava Houdini, que va dedicar part de la seva vida a posar en evidència suposats mèdiums (un empresa que li va costar l'amistat amb Conan Doyle).

La trama s'arrodoneix perfectament amb un altre element. Una de les suposades xarlatanes que Houdini va desemmascarar en la seva croada contra els falsos espiritistes va ser Mina Crandon, una dona coneguda comMargeryque l'il.lusionista va deixar en evidència en el seu llibreUn mag entre els esperits. El marit de Margery, Leroy Crandon, era metge. ¿I quina era la seva especialitat? L'apèndix.