DISPARITAT ENTRE VEÏNS

La renda en set de les deu grans urbs metropolitanes és inferior a la mitjana catalana

Només Sant Cugat del Vallès (43.084 euros), Castelldefels (33.728) i Barcelona (30.397) superen la renda mitjana en el conjunt de Catalunya

Les ciutats que presenten una renda mitjana inferior a la catalana són també les que mostren nivells d'atur més elevats

La renda en set de les deu grans urbs metropolitanes és inferior a la mitjana catalana

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo

Set dels deu municipis més poblats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) tenen una renda inferior a la mitjana catalana (25.544 euros), segons reflecteixen les dades sobre la renda disponible mitjana del 2018 publicades recentment per l’Agència Tributària.  D’entre aquestes ciutats, tan sols Sant Cugat del Vallès (43.084), Castelldefels (33.728) i Barcelona (30.397) superen la mitjana de Catalunya.

A l’extrem oposat es troba Santa Coloma de Gramenet (19.634 euros), amb una renda disponible mitjana inferior a la meitat de la de Sant Cugat i és l’únic dels grans municipis de l’AMB que no arriba als 20.000 euros. A Santa Coloma la segueixen l’Hospitalet de Llobregat (21.118), Cornellà de Llobregat (22.000), Sant Boi de Llobregat (22.545), Badalona (22.586), el Prat de Llobregat (22.678) i Viladecans (23.093).

Així, les diferències de rendes no només es donen respecte a Catalunya, sinó també entre urbs del mateix àmbit metropolità. De fet, el desembre del 2019, la Fundació Catalunya Europa va publicar un informe, integrat al projecte Re-City –una plataforma internacional que té com a objectiu «aportar propostes de canvi i transformació real»–, en el qual ja alertava de les desigualtats existents entre els 36 municipis de l’AMB.

D’aquesta manera, l’informe destaca que a l’àrea metropolitana, on viuen 3,2 milions de persones –que aporten ni més ni menys que el 51,5% del PIB de Catalunya–, «existeixen fortes desigualtats entre els municipis» i que la diferència d’ingressos dels habitants segons el municipi on viuen és «lleugerament superior a la que hi havia a l’inici de segle».

Més atur, menys renda

Segons les dades de l’Observatori Re-City, les set ciutats que presenten una renda mitjana inferior a la catalana són també les que mostren nivells d’atur més elevats –segons xifres del 2015, temps elegit per a la realització de l’estudi–. Aquestes mateixes set ciutats tenen un percentatge d’atur superior al de la mitjana catalana (15%), mentre que les tres ciutats amb més renda es troben per sota d’aquests nivells d’atur.

«El més probable és que, a causa que la majoria de població obté les seves rendes a través del treball, el fet que hi hagi taxes d’atur altes implica que els ingressos que reben o bé es limiten a la prestació o subsidi d’atur, o bé no els tenen», apunta Rubén García, un dels investigadors responsables de l’estudi de la Fundació Catalunya Europa.

«La relació entre taxa d’atur i renda mitjana sol ser inversament proporcional, quan una puja l’altra decreixen, i a la inversa», explica García. De fet, Santa Coloma, la ciutat amb la renda mitjana més baixa d’entre aquestes deu, és la que té un percentatge d’atur més elevat (20%), segons reflecteixen les dades de l’estudi.

Preguntat per les possibles causes de la taxa d’atur més gran en aquests municipis, García assenyala que, tot i que és un assumpte «multifactorial», el nivell educatiu i la branca dels ensenyaments cursats –que «determinen l’accés i la posició dins del mercat laboral», apunta– fixen també «el nivell d’ingressos i, per tant, de renda que es té». Aquells municipis metropolitans que tenen més persones amb una formació bàsica –entre 0 i 2 dels nivells ISCED, és a dir, que a tot estirar finalitzen l’educació secundària obligatòria– són els que tenen més atur.

Conseqüències de la gentrificació

Des de la Fundació Catalunya Europa al·ludeixen a altres possibles factors a considerar que influeixen també en el fet que el nivell de renda mitjana disponible d’aquests municipis se situï per sota de la mitjana catalana. «També es pot parlar dels processos de gentrificació i expulsió de la població de certes zones de l’AMB cap a d’altres o fora d’aquesta; una cosa que té a veure amb l’assequibilitat de la vivenda». Es dona la circumstància que els municipis més poblats formen part de la primera corona metropolitana i limiten o són molt a prop de Barcelona ciutat.

Notícies relacionades

«Aquest processos poden estar desembocant en què la població amb determinats nivells d’ingressos baixos s’agrupin en zones concretes de l’AMB i, per tant, la renda mitjana de determinades ciutats sigui més baixa», assenyala l’investigador Rubén García.

García també al·ludeix a la falta de mesures conjuntes i de redistribució de riquesa entre municipis per les institucions competents. «Això dificulta que es produeixi un anivellament de la desigualtat entre municipis, cosa que influeix, al seu torn, en aquesta diferència de renda», afirma García.

Els rics moren més tard

Entre la cinquantena d’indicadors que l’Observatori Re-City ha estudiat, també consta l’esperança de vida mitjana dels diferents municipis. Així, entre els deu municipis més poblats de l’AMB, només dos superen la mitjana de la mateixa àrea metropolitana (83,6 anys). Es tracta de Sant Cugat (86,1) i Barcelona (84,1), tots dos amb rendes superiors als 30.000 euros.