¿I què diu Madrid de l’impressionant ‘sextet’ de Lligues del Barça?

Hi ha molts culers, milers, entre ells el president Joan Laporta, que, ara mateix, estan pensant que si l’equip del règim hagués conquerit les sis Lligues professionals que hi ha en joc a Espanya ¡totes sis!, segur que aquesta notícia, aquesta conquesta, aquest prodigi esportiu i el nom del seu autor obriria el Telediario, els telenotícies, de totes les cadenes de televisió del país.

El que ahir a la nit va arrodonir el FC Barcelona, a Jaén, amb una remuntada apoteòsica a la final del campionat de futbol sala, ja que va començar perdent per un contundent 2-0 i va acabar guanyant per golejada (2-5) és, diguem-ho ja, una de les proeses més destacades de l’esport espanyol. El Barça, senyores i senyors (de Madrid), ha guanyat, en una mateixa temporada, les sis Lligues que hi havia en joc: futbol, futbol femení, futbol sala, bàsquet, handbol i hoquei sobre patins.

Això només ha passat una vegada en la vida i la gesta també va estar protagonitzada per les seccions blaugrana tot i que, en aquella ocasió (1998-99), curiosament l’any del centenari culer, ‘només’ hi havia en joc quatre títols (futbol, bàsquet, handbol i hoquei), ja que no existia el futbol femení ni el futbol sala. És més, si el futbol gran, el futbol professional, els inquilins del Camp Nou no haguessin fallat en les campanyes 2011-12 i 2020-21, el Barça també hauria aconseguit tots els títols.

Repeteixo, si el Reial Madrid, al qual el Barça ha arrabassat aquest any tres Lligues (futbol, futbol femení i bàsquet) hauria aconseguit el ‘sis de sis’ que acaba de coronar un Barça en ruïnes, endeutat fins als 1.350 milions d’euros o, si volen dir la veritat, en 2.800 milions, ja que aviat deuran l’Espai Barça tot sencer (1.450 milions), bona part d’Espanya (la capital sencera, sens dubte) estaria celebrant i elogiant els equips de Xavi Hernández (futbol professional), Jonatan Giráldez (futbol femení), Jesús Velasco (futbol sala), Saras Jasikevicius (bàsquet), Antonio Carlos Ortega (handbol) i Edu Castro (hoquei sobre patins).

Tothom mira Budó

La part terrible, la més terrible o simptomàtica d’aquesta esperpèntica situació, és que el Barça està a punt d’entrar a la seva setmana fatídica, aquella en què acaba el mes i arrenquen, salvatgement, les rebaixes, tant en la finalització de centenars de contractes ‘1006,’ perquè molts no es renovaran i, per descomptat, aquella en què es continuarà recordant als responsables de cada secció i al bo de Xavier Budó, director d’Esports, que han de rebaixar en un 20% els pressupostos.

Això significa, insisteixo, el gran any del ‘més que un club’, en la temporada en què es demostra la grandesa, la immensitat esportiva del Barça, que no només se n’anirà Nikola Mirotic, el gran pivot montenegrí, sinó que sona, sí, sona, que el millor jugador d’handbol del món, Gonzalo Pérez de Vargas, també pot deixar el Barça; esperem que no s’escapi Alèxia Putellas, la millor futbolista del món; ni que el futbol sala perdi gol si s’escapa Ferrao; ni que l’hoquei, que sí que perd Helder Nunes, es quedi també sense Pau Bargalló.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Res d’això hauria de passar, però la situació econòmica de l’entitat, que en els dos anys i mig de govern de Laporta no ha disminuït ni en un euro el deute (dada, vulgui o no el senyor Eduard Romeu, esgarrifosa), sembla indicar i cap dels directius ho ha desmentit, que la part important del pressupost serà destinada a reforçar (encara més) l’equip de Xavi i no les seccions.

És evident que en la directiva hi ha certa divisió, però ningú s’atrevirà a aixecar la veu contra Laporta. Budó defensa, no diré que amb sang, suor i llàgrimes tot i que, de vegades, li vinguin ganes de plorar, que el Barça no ha de perdre la força poliesportiva que l’ha mantingut com el millor club poliesportiu del món, però no són majoria els directius que el recolzen, no. I, per tant, en el context actual, les estrelles dels esports ara campions corren perill d’haver d’abandonar el club o d’acceptar serioses rebaixes a les seves fitxes.