La història de les sis lligues del Barça: el futbol sala completa un esdeveniment únic al món

El primer equip de futbol és la locomotora del club i els seus resultats marquen el pols del barcelonisme. Va passar d’estar molt feble, a l’octubre, eliminat de la lligueta de la Champions per segona vegada i derrotat al Bernabéu, a bategar enfortit quan va començar l’any amb la Supercopa d’Espanya i una lliçó de futbol sobre el gran rival que tant el va acomplexar.

L’equip de Xavi va transitar amb autoritat –no va ser un passeig, sinó una caminada ferma i accelerada– fins arribar a un dissuasori avantatge de 15 punts que es va retallar quan es va lligar el títol. Amb la grandesa d’un magnífic campió, golejant l’Espanyol al seu estadi. Emparat amb la seguretat de Ter Stegen (el trofeu Zamora) i l’eficàcia de Robert Lewandowski (el Pichichi), el Barça va tancar la Lliga amb anticipació quatre anys després de l’última.

Més incontestable va ser la de la versió femenina, imparable com estava la secció, perquè el títol va suposar el quart títol consecutiu. Amb 28 victòries en 30 jornades (l’empat i la derrota van arribar amb la feina feta), l’equip es va poder preparar per al gran repte: reconquistar la Champions. I tampoc va fallar. El triplet es va frustrar per l’eliminació burocràtica de la Copa, quan l’aclaparadora victòria sobre l’Osasuna (0-9) va quedar anul·lada per l’alineació indeguda de Geyse.

El Barça de Jonatan Giráldez va jugar tot l’any sense Alexia Putellas, lesionada. L’absència no és va notar en un conjunt que funciona com un rellotge (118 gols a favor, 10 en contra) i que va conquistar la final d’Eindhoven amb el punt d’honor i l’empenta que no havia necessitat fins aleshores al remuntar un 0-2 en el descans.

La Lliga més previsible. La primera que va entrar al museu (el 4 d’abril), encara a l’antic emplaçament abans que el picot foradés el Camp Nou. La 13a consecutiva d’un equip que no té rival a Espanya, ja que ha col·leccionat tots els títols possibles des del 2013. Però fora ha sigut una altra història.

El ple de títols que coronaven la temporada perfecta el va frustrar el mateix equip: el Magdeburg. El set alemany va guanyar els blaugranes en la Super Globe i en la semifinal de la Champions. Les retallades també afectaran la secció (marxen Ludovic Fàbregas i Artur Parera, i es vol rescindir el contracte a Luka Cindric), però la plantilla de Carlos Ortega conserva prou potencial per continuar regnant.

Si l’handbol era comparable al futbol femení pel seu domini, el bàsquet s’assembla al futbol masculí per la presència i l’estat de gràcia del Reial Madrid respecte al Barça. El rotund 3-0 sobre el quintet blanc, amb l’últim triomf a domicili, ha mitigat el dolor de la secció, que va començar amb la derrota de la semifinal de l’Eurolliga i va continuar amb l’esclat de l’adeu de Nikola Mirotic, la fitxa més cara de la secció en tant que representa gairebé un terç del pressupost.

Amb els dubtes d’una secció amenaçada per les retallades, i l’èpica que tan generosament es concedeix al Madrid, el conjunt de Sarunas Jasikevicius (l’únic entrenador estranger respecte als altres cinc blaugrana), s’ha imposat en una sèrie magnífica, ben preparada i més ben executada fins a desembocar en un final feliç: Mirotic aixecant el trofeu, proclamant el seu barcelonisme i agraint a l’afició el seu amor.

La secció més premiada, amb 22 Copes d’Europa, el doble que l’handbol (11), ha tornat a besar el trofeu de campió de lliga reconquistantt el títol. El 9è dels últims 10 anys, el 33è de la disciplina. Sumava així un altre triplet, el cinquè, ja que prèviament el Barça s’havia embutxacat la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya.

El conjunt d’Edu Castro va tancar la lliga regular com a líder invicte i va consumar un ple de victòries en les eliminatòries pel títol. Havia guanyat els dos primers partits al Liceu (5-1 i 4-1) i va rematar el conjunt gallec a la Corunya amb un altre triomf ampli (3-6). Igual que el bàsquet: un 3-0 incontestable i fora de casa.

L’equip de Jesús Velasco va volar cap a Jaén amb el 2-0 del factor Palau (3-2 i 5-2), un avantatge còmode però una pista difícil, la de l’aspirant, que disputava la primera final contra un Barça que es presentava en la sisena de les set últimes. El títol de Lliga tanca com a premi afegit la classificació per a la Champions, que significa «salvar la temporada», reconeixia l’entrenador abans de sortir de Barcelona.

I el Barça va complir la seva missió. Va començar la cita d’aquest divendres amb problemes, amb dos gols en contra que van posar costa amunt la seva victòria (2-5). L’equip blaugrana, no obstant, va reaccionar de valent amb una segona part espectacular. Els gols de Sergio González, Dyego, Matheus, Ferrao i Catela van segellar el ple històric del club.