Gavi: «És un clàssic contra el Madrid i un títol, ho hem celebrat al màxim»

Primer títol per a més de mitja plantilla blaugrana. Primer títol per a Gavi, el més jove del grup de Xavi Hernández, que va firmar la final somiada com a futbolista (un gol i dues assistències sense ser davanter) i va ser premiat com correspon: el guardó al jugador més valuós del partit, que va afegir al de la Supercopa d’Espanya, que inaugura el seu palmarès.

Un premi inoblidable, ja que reunia tots els factors que el convertien en únic. «És un clàssic contra el Madrid i hi havia en joc un títol, és clar que ho hem celebrat al màxim», deia Gavi, de 18 anys. «Soc molt feliç, esperava aquest primer títol des que vaig debutar», va manifestar el migcampista, que va irrompre amb enrenou en l’elit futbolística la campanya passada.

Va trencar rècords de precocitat en el seu debut amb el primer equip del Barça, a la selecció espanyola, amb els primers gols... Registres de gran valor simbòlic que no tenien la veritable ratificació que volen tots els futbolistes: els títols. Tot i que sigui la Supercopa d’Espanya, el de menys consideració dels que disputa el Barça, líder de la Lliga i classificat per als vuitens de Copa (juga aquest dijous a Ceuta), expulsat de la Champions League i pendent d’enfrontar-se al febrer amb el Manchester United a l’Europa League.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Gavi va donar dues assistències en el seu rol de centrecampista i va marcar un gol, que és el que s’espera d’un davanter. Va defensar amb la seva agressivitat habitual. La seva actuació, imparable per a Dani Carvajal, no va poder ser més completa. «Em definiria com un jugador que ho dona tot per qualsevol dels meus companys», va dir el jove jugador sevillà, i a qui Xavi va qualificar un dia com «un cor amb potes».

El cor amb potes, que va tenir com a ídols «Iniesta i Verratti», va destacar que el plantejament de Xavi havia sortit a la perfecció perquè els jugadors «teníem clar el que havíem de fer». Xavi estava feliç i Gavi estava feliç «per la victòria, sobretot», més que pel gol i les assistències. «Em queda molt per millorar», va comentar amb modèstia la nit de glòria que vivia.