Oda a en Jan, un Laporta ardit

Dels elefants que eren de color blau, 

d’aquells bacons ufans del dos mil tres, 

ben poca cosa en queda, quasi res. 

De l’americana, un perfum, al trau.

Vas dir que ho tornarem a fer, Laporta, 

que els llorers reverdiran a can Barça, 

amb un abrandat discurs que ens exhorta

a no pensar que la perdiu és garsa. 

Sota l’escut batega el cor, has dit, 

i que vols tornar el Barça a la glòria, 

El soci ha posat una espalmatòria 

perquè t’ha vist, Jan, com abans, ardit. 

L’americana, p’ro, no et va baldera, 

ara el trajo és molt més ajustat. 

Arribes de nou i és una caldera

l’escut, l’equip i tota l’entitat. 

Al Luz de Gas, aquell xampany d’antany

és ara una coca-cola esbravada. 

Les nits de rauxa i de carnavalada

són corredisses d’avals plens d’afanys.

El primer és lligar en Lionel. 

O, millor, capitalitzar el deute. 

O, encara més, trucar el terapeuta

perquè ens curi d’una depre a granel. 

¿Tornaran els millors anys de la vida? 

‘¿Chi lo sa?’, «‘que no estamos tan mal’».

Tot dependrà, a la fi, de la final, 

de pilotes que curin la ferida. 

Laporta, encara que sigui naïf, 

encomana’t als deus llars blaugranes: 

al pare Gamper, al profeta Cruyff, 

al màgic conjur de les filigranes 

d’un nou Romário, d’un nou Kubala, 

d’un Messi nou o d’algú del planter. 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Kennedy rediviu del món culer, 

au, Jan, no sigues baliga-balaga.