Els candidats espanten la por de la fallida del Barça

Que Josep Maria Bartomeu deixaria una herència enverinada tothom ho tenia clar. La memòria econòmica del club ha il·lustrat que el club que es trobarà el pròxim president s’assembla al Camp Nou devastat que apareix a ‘Segon Origen’, l’adaptació cinematogràfica que va iniciar Bigas Luna i va acabar Carles Porta del ‘Mecanoscrit’ postapocalíptic de Manuel de Pedrolo.

«Entenc que hagin causat l’impacte que han causat les xifres, perquè l’opinió pública no les coneixia i es parlava d’un altre endeutament. Nosaltres ja les coneixíem i hem treballat sobre aquestes»; ha explicat Joan Laporta, que ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat. «Estem convençuts que podem reflotar l’economia del club. Perquè tinc l’experiència d’haver-ho fet i perquè hi ha algunes línies de negoci que poden generar molts ingressos i revertir la situació».

«La situació econòmica del club és greu però no és cap sorpresa. És greu perquè els nivells d’endeutament han crescut de forma molt important en els últims temps per decisions errònies sobretot en l’àrea esportiva del club i perquè l’estructura esportiva del club no estava preparada per a una caiguda en els ingressos», ha comentat Víctor Font. La seva candidatura aposta per reestructurar la despesa i refinançar el deute a curt termini per «evitar la fallida».

Per a Toni Freixa, la clau per tirar endavant serà «estabilitzar la massa salarial, ajustar els ingressos, renegociar el deute i rebutjar les capitalitzacions a base de bons o la via del Barça Corporate». Un dard a Laporta, que planteja una emissió de bons corporatius i una altra per a aficionats i es mostra obert a estudiar la venda de part del Barça Corporate, que aglutina el Barça Innovation Hub, Barça Academies, BLM i Barça Studios.

Dels 1.173 milions d’euros de deute, 731 són a curt termini (31% més que la temporada anterior). El deute net assoleix els 488, més del doble que fa un any (217). Abans, per exemple, del pròxim 30 de juny, el Barça hauria de pagar als bancs 266 milions, 90 dels quals pertanyen a Goldman Sachs. S’han de pagar 196,7 milions (126,2 a curt) per traspassos de jugadors com Coutinho, un dels símbols de la pèssima gestió esportiva de Bartomeu, que en el seu tram final havia anat quadrant comptes amb intercanvis de jugadors com el de Cillessen i Neto o el d’Arthur i Pjanic.

A més de seguir el camí de Joan Gaspart malbaratant el traspàs de Neymar com el successor de Josep Lluis Núñez va fer amb el de Figo, Bartomeu també el va emular al disparar la massa salarial. Dels 319 milions que pagava el club per aquest concepte quan va assumir la presidència el 2014 en substitució de Sandro Rosell, va passar als 678 projectats per al seu últim any (que es van reduir 42 milions fins a quedar en 636 després de la primera rebaixa salarial motivada pel coronavirus). Amb la caiguda d’ingressos, la massa salarial representa el 74% dels ingressos i l’acord per diferir 172 milions de pagaments d’aquesta temporada a les següents hipoteca el marge de maniobra del pròxim president. El fons de maniobra, és actualment de -602 milions, gairebé 500 menys que el Madrid.

El que més ingressa i el més afectat per la Covid

Segons l’informe de Deloitte presentat aquest dimarts, el Barça continua sent el club de futbol que més ingressa (715,1 milions, 0,2 més que el Madrid), tot i que també el que més ha vist reduïts el seu ingressos (un 15% dels 840 de l’any passat). Tot i que s’havien pressupostat partides que no es compliran, com els 56 milions per entrades al Camp Nou, (es comptava tenir el 25% de públic al febrer, una cosa que és evident que no succeirà, i el 50% al maig).

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«El Barça és un dels grans que pateix més que els altres pel tema de la Covid perquè no hi ha públic a l’estadi, no venen turistes... «No sé si això afecta els jugadors, jo els he vist centrats. ¿Si cobren massa? Això depèn del club, que és el que fa el contracte. Tots hem ajudat el club en la rebaixa salarial», ha reflexionat Ronald Koeman, que es va abaixar el sou abans que els jugadors arribessin a l’acord amb el club.

«Tots els equips grans poden treure números bastants dolents, no només aquí», ha recalcat Koeman, que ha vist els jugadors «concentrats i posats» en la seva feina. Quan li han preguntat si els jugadors no havien cobrat el seu salari, Koeman ha volgut ser molt curós amb la seva resposta. «Primer he de dir que no sé si és veritat. Surten coses en la premsa que no són veritat».