Nàpols, un equip en creixement

Li ha costat força a Gennaro Gattuso redreçar l’erràtic rumb del Nàpols, un equip que aquesta temporada ha sigut capaç d’alternar partits brillants en la fase de grups de la Champions (com aquesta clara victòria davant el Liverpool a San Paolo) amb actuacions altament decebedores en la competició domèstica. Aquesta bipolaritat, sumada a un clima permanent de rebel·lió interna, li va acabar costant el lloc a Carlo Ancelotti, que a mitjans de desembre va ser destituït pel president Aurelio De Laurentiis.

Des que va debutar a la banqueta partenopea amb una derrota, Gattuso ha provat de tornar la confiança i la disciplina a una plantilla deprimida que només semblava trobar la motivació quan s’enfrontava a rivals d’envergadura. I, a poc a poc, el treball de l’exmilanista ha anat donant fruits: el Nàpols és avui probablement un equip menys brillant que el d’Ancelotti en els seus millors moments, però és sens dubte més pràctic, més sòlid, més fiable.

Vuit gols en nou partits

La millora més visible ha sigut, com no podia ser de cap altra manera tractant-se de Gattuso, d’ordre defensiu. El tècnic ha aconseguit implicar tots els seus jugadors, des de l’ariet belga Dries Mertens fins a la parella de centrals que formen Maksimovic i Manolas (sí, aquest Konstantinos Manolas d’infaust record), en la fase de replegament, en la qual l’equip s’ajunta en el seu camp per tancar els espais i minimitzar les ocasions del rival. Els vuit gols encaixats en els últims nou partits suposen una millora substancial respecte a la vulnerabilitat mostrada en l’inici de curs.

L’altra gran novetat ha sigut el canvi de sistema. Gattuso ha desterrat el 4-4-2 ocupat per Ancelotti i ha recuperat el 4-3-3 amb el qual el Nàpols va aconseguir magnífics resultats en l’enyorada època de Maurizio Sarri. D’aquesta manera, els moviments de Mertens o d’Arkadiusz Milik  a la punta d’atac es veuen facilitats per l’amenaçadora presència als flancs de Lorenzo Insigne i de Matteo Politano, que va arribar al mercat d’hivern procedent de l’Inter i en els últims partits sembla haver-li tret el lloc al mexicà Hirving Lozano.

El fan alemany de Gattuso

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Al contrari, Gattuso ha allunyat de l’àrea rival als homes de segona línia, el macedoni Elif Elmas i el sevillà Fabián Ruiz, que, malgrat marcar divendres passat un formidable gol davant el Brescia, està tenint aquest any poques oportunitats de lluir el seu letal tret de llarga distància. Una mica per darrere d’ells se situa un altre nouvingut, l’alemany Diego Demme, un mig centre defensiu la contractació del qual al gener ha resultat determinant a l’hora de blindar la porteria de David Ospina. Intens a la marca, incansable en la pressió i solvent en la passada llarga, Demme sembla haver crescut veient partits de Gattuso en televisió. Doncs bé, no és que ho sembli: Gattuso era el seu ídol de joventut.

El dibuix, en qualsevol cas, pot variar. Per al tècnic de Cosenza, el 4-3-3 no és un dogma i en alguns partits, com el duel coper davant de l’Inter de Milà en San Siro (resolt amb victòria napolitana), ha experimentat amb un 4-1-4-1 en el qual el polonès Piotr Zielinski i José Callejón reforçaven la línia d’interiors i Mertens es quedava només en punta.