El Barça s'agafa a l'esperit de sofriment contra el Madrid (2-2)

El VAR evitaria la setmaneta que ens espera. Dos dies després que es presentés a Barcelona el sistema d'assistència de vídeo a l’arbitratge, es va observar la imperiosa necessitat que els àrbitres rebin una ajuda per pal·liar les seves llacunes i per reparar els errors abans de ser lapidats per jugades que tothom veu (sobretot per televisió) i ells no.

Li hauria anat de meravella a Hernández Hernández per eludir el protagonisme que tindrà, segurament per sobre de Messi, Cristiano, Bale i Suárez, que van deixar el seu segell amb quatre gols excel·lents, però justets de tinta respecte a la que es vessarà per l'àrbitre, que va tenir la virtut de no deixar conforme a ningú en perdre el control tot i repartir moltes targetes, com sol correspondre al sempre passional clàssic.

Estopa i abraçades

L’estira-i-arronsa del marcador es va traslladar també a les cames de tots. Hi va haver llenya i això va negar que fos un duel descafeïnat, malgrat que ja estava tot dat i beneït a la Lliga. El poc que hi havia en joc va ser defensat, o buscat, amb l’ardor que provoca el principal adversari. Les rialletes i les abraçades que es van fer després de l’estopa repartida hauria de restar visceralitat a les imminents anàlisis que se’n prodigaran.

El Barça va afegir l’etapa 42 a la carrera d'invenciblei el Madrid va sortir del Camp Nou sense perdre una altra vegada, però sense aigualir la festeta que va muntar la plantilla blaugrana ja amb les grades mig buides. La van gaudir amb un passeig relaxat culminat amb un passadís muntat per Piqué i l’equip tècnic després de les angoixes viscudes en els 90 minuts anteriors, la meitat dels quals van jugar amb un home menys perl’expulsió de Sergi Roberto. Va semblar tan excessiva que també va semblar carregar en la consciència del col·legiat, que havia tancat els ulls en una planxa traïdora de Bale a Umtiti i que després els va tornar a tancar en una falta de Suárez a Varane que va donar peu al 2-1, i en un possible penal d'’Alba a Marcelo, ingredient de totes les salses.

Esperit de sofriment

Quan pitjor pintaven les coses, el Barça va millorar. En una altra faceta desconeguda, almenys no reconeguda fins aquesta temporada, l’equip es va agafar a l’esperit de sofriment. Potser en això hi té molt a veure la mà de Valverde, que al llarg de la seva carrera ha hagut de gestionar situacions de carestia.

I ho era jugar amb deu tota una segona part contra el Madrid i amb l’equip anímicament descomposat. No només per la pèrdua de Sergi Roberto, expulsat en el temps afegit de la fase inicial, sinó perquè el Madrid s’expressava amb certa comoditat sobre la gespa. Havia replicat aviat amb una gran diana el golàs blaugrana i tenia la pilota més estona perquè el Barça anava escàs de joc, entre altres raons perquè Coutinho no va estar fi ni va participar en la conservació.

Aquest Barça, quan es mentalitza, també sap patir sense la pilota. No ho va fer llavors, però sí que ho va fer després del descans terapèutic en què Valverde va posar Semedo de lateral i va ordenar al grup que defensés en espera que sorgís una oportunitat.

Jugar a la contra 

A la pura lògica de jugar en inferioritat es va afegir una altra circumstància: el Madrid sap jugar més a la contra que portant la iniciativa. Quan els cavalls es posen a córrer, ningú els para. Però si a Cristiano i Bale se’ls neguen els metres, els sorgeixen els problemes per resoldre els atacs estàtics. Van marcar arribant a la rematada, però mai madurant les jugades.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Al revés de Messi, que crea i executa. El Barça va sobreviure al matalàs de l'afició, però, sobretot, al talent de la seva estrella. I al seu caràcter. Va marxar emprenyat al descans, discutint amb l'àrbitre, després d’aixecar del terra Ramos en una entrada impetuosa en revenja d'enfrontaments anteriors i va sortir enfadat, per després fer-se càrrec una altra vegada de l’equip. Ja amb el braçalet de capità. Com ha fet sempre. Com farà sempre.

Així ho ha narrat en directe Xavi Chica.