Anar al contingut

L'esport el 2018: Messi i tots els altres

El 2018 és un any de Mundial de futbol, de Messi, de Jocs Olímpics d'Hivern, de Nadal volant sense el seu oncle Toni i d'Alonso buscant la triple corona

Albert Guasch

L'esport el 2018: Messi i tots els altres

Jason Cairnduff

És universalment sabut que Messi és el millor futbolista del món des de fa molts anys. De vegades el premi se l’emporta un altre jugador. No és contradictori. Els guardons necessiten uns justificants que no sempre coincideixen amb les apreciacions palmàries. Tot apunta que Messi tornarà a ser el millor l’any 2018, si no es lesiona. D’aquesta manera ho evidencia la seva posada en escena en la temporada actual i la seva consuetudinària regularitat. Una altra cosa és si aixecarà la sisena Pilota d’Or, la que el desempati de Cristiano Ronaldo. És any de Mundial, campionat que sovint inclina la capritxosa elecció.

Si atenem a l’aforisme guardiolista, el Barça suma més números que ningú per guanyar la Champions. «¿On juga Messi? Doncs aquest és l’equip favorit», va dir fa uns dies el tècnic català. El seu objectiu era desactivar qualsevol conspiració destinada a posar pressió al seu Manchester City en la competició per arribar a la cita de Kíev, seu de la final de la Lliga de Campions d’aquest 2018 (26 de maig).

L’aforisme es descompon davant el Mundial de Rússia (des del 15 de juny fins al 15 de juliol). Argentina és un carro pesant que aspira a arribar lluny amb un sol cavall tirant amb força. O Sampaoli, seleccionador argentí, idea un truc màgic sorprenent, o el món del futbol s’haurà de resignar que el talent més important que mai ha xutat cap pilota es quedi sense alçar mai cap  Copa del Món. A punt de fer 31 anys, Messi es troba possiblement al davant de la seva última oportunitat.

Més ben equipades es presenten a la cita russa seleccions com el Brasil, Alemanya i fins i tot l’Espanya de Lopetegui, que tan bones sensacions ha ofert a la fase classificatòria. No hi ha cap motiu per témer les expectatives. Són merescudament altes. Com les del Barça, que aquest any desvelarà el cognom comercial que el Camp Nou, un cop reformat, lluirà durant molts lustres. El Girona, per la seva banda, aspira a consolidar-se a Primera i l’Espanyol, simplement a créixer. 

L’any 2018 comporta una nova etapa per a Rafa Nadal, que va acabar com a número 1 el 2017, última temporada amb el seu oncle Toni. Però el campió manacorí no volarà sol. Conserva al seu costat l’exjugador Carlos Moyá. A l’Open d’Austràlia comença el seu repte de mantenir-se al capdamunt de l’arbre mentre que Federer, Murray, i Djokovic, o sigui, els mateixos de sempre, en sacsejaran el tronc per fer-lo baixar.

Marc Márquez és un altre que sempre vol anar més enllà. Després d’aconseguir el seu quart títol de MotoGP, apunta ara cap al cinquè, com els que ja té el mític Mick Doohan. L’ambició li ve de sèrie, al corredor de Cervera, que sí que ja ha dit que va a l’encalç de la gesta. 

Els ulls del món automobilístic se centraran en Lewis Hamilton, últim campió de Fórmula 1, però també en Fernando Alonso, que aquest any 2018 aspira a convertir-se en el pilot total. Correrà les 24 hores de Daytona (27 de gener), a Le Mans (a l’estiu) i estrenarà un McLaren-Renault a la F-1. El fascinant, inaudit i impredictible repte d’una triple corona.

Noves estrelles emergiran dels Jocs Olímpics d’hivern de Pyeongchang, a Corea del Sud. Una cita sense Rússia. El país n’ha quedat apartat per la seva vinculació amb els escàndols de dopatge. Els atletes russos nets hi podran concórrer amb bandera olímpica. 

La Ryder Cup, enfrontament entre els millors golfistes dels Estats Units contra els d’Europa, es disputarà per segona vegada a la història en territori continental europeu. El precedent, l’edició del 1997 a Sotogrande. Serà als afores de París, al setembre, i els nord-americans en parteixen com a favorits.

0 Comentaris
cargando