El Barça surt de compres

Aquest dilluns s’obre el mercat. El Barça sortirà de compres, no tant per necessitat com per voluntat. Cap situació urgent condueix el club blaugrana a buscar fitxatges, sinó cert convenciment que la plantilla necessita reforçar-se. Ja ho va verbalitzar Josep Maria Bartomeu el 21 de novembre. «Per guanyar la Champions potser farà falta algun retoc», va dir el president.

Per guanyar la Lliga, aparentment, no serà necessari. L’equip d’Ernesto Valverde disfruta d’un còmode matalàs de punts que li servirà a l’hivern: 9 punts d’avantatge sobre l’Atlètic, 11 sobre el València i 14 sobre el Madrid. Els excel·lents resultats (doble liderat de Lliga i Champions i una cadena de 25 partits invicte), han eliminat l’amarg regust amb què es va quedar el Barça el 31 d’agost.

A ningú se li va escapar que la pèssima gestió del mercat va deixar el club blaugrana sense haver complert les expectatives de compra. L’últim dia va haver d’aguantar que el Liverpool li vacil·lés demanant 200 milions d’euros per Philippe Coutinho.

Les mateixes pretensions

Sis mesos després, el Barça torna al mercat amb la mateixa pretensió. Les perspectives són millors: el desgast es va fer a l’estiu i el Liverpool s’avé a negociar per la promesa feta a Coutinho, elevat a capità per Jürgen Klopp, l’entrenador.

El problema és que només hi ha un mes de marge per negociar. No només per al Barça, sinó per a tots. El Liverpool ja va tancar la seva compra. I no és l’hipotètic substitut del mitjapunta brasiler, sinó el central holandès Virgil van Dijk, del Southampton, a qui ha convertit en el defensa més car del món amb els 84,4 milions que en pagarà.

Aquesta operació ha activat l’alerta al Barça. De la mateixa manera que va a comprar jugadors, també n’hi poden comprar. Hi ha desenes de clubs amb un poder adquisitiu similar al de Bartomeu i més. Si per Van Dijk, que no és el millor central del planeta, s’han pagat més de 80 milions, ¿quant costaria Samuel Umtiti?

La resposta és coneguda: val 60 milions. És el preu taxat de la seva clàusula. Una quantitat barata, comparada amb la invertida per l’holandès, i suggerent si per altres defenses com Benjamin Mendy, John Stones i Kyle Walker el Manchester City va deixar anar 57, 55 i 51 milions per cada un respectivament.

Amenaça a la plantilla

L’amenaçador panorama convida a la revisió immediata del contracte d’Umtiti –ja planejada pel Barça– encara que no és el cas més delicat. El polivalent Sergi Roberto només costa 40 milions. Una ganga si es conjuguen l’edat del futbolista (25 anys) i la seva utilitat per jugar, almenys, en cinc posicions de les set en què ha actuat al Barça. El club va iniciar fa unes setmanes les converses per millorar el seu contracte.

Coutinho és la peça més desitjada del Barça. I un central, que serà Yerry Mina perquè està contractat per a l’estiu que ve, i que substituirà Javier Mascherano, que se n’anirà a la Xina. Avançar-ne la incorporació costarà un sobrepreu a pagar al Palmeiras. El sufragarà el Hebei.

Potser no seran els únics fitxatges si el club alleugereix la plantilla traspassant efectius amb els quals no compta. El número u és Arda Turan, que va rebutjar anar-se’n a l’estiu. Gerard Deulofeu i Aleix Vidal són altres futbolistes cotitzats, però el Barça no se’n desprendrà sense diners a canvi, perquè en necessitarà per substituir-los. Tots els estalvis es reserven per a Coutinho. El club, paral·lelament, busca nous recursos per arrencar Antoine Griezmann, que costarà els 100 milions de la clàusula que té a l’Atlètic.

El mercat també oferirà gangues: tots els futbolistes que acaben contracte el 2018. Alguns de molt atractius quadrarien amb les necessitats del Barça, com Ander Herrera, Juan Mata i Daley Blind, del Manchester United, per incorporar-se lliures la pròxima campanya.

Set anys sense comprar

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Fa set anys que el Barça no va a la llotja futbolística. Quan ho va fer, va ser degut a circumstàncies més o menys imperatives. L’últim reforç que va arribar del fred en el mercat 2010-11 va ser Ibrahim Afellay, per qui es van pagar tres milions al PSV Eindhoven. La plantilla de Pep Guardiola tot just comptava amb 20 futbolistes i club i entrenador van veure convenient ampliar-la per rematar la temporada amb la conquista de la Lliga i la Champions.

Més urgent va ser l’adquisició de José Manuel Pinto a cavall entre el 2007 i el 2008 després que Albert Jorquera, el porter suplent de Víctor Valdés, es trenqués els lligaments encreuats jugant amb Catalunya. I tres anys abans (04-05), també amb Frank Rijkaard, el Barça va contractar Demetrio Albertini i Maxi López per sufragar les quatre lesions de lligaments encreuats (Motta, Gabri, Edmílson i Larsson) que es van trencar al vestidor.