"No us fallaré, no us fallaré" (retrat del Rosell culer)

"Seré el president de tots, no us fallaré, no us fallaré". Fins a dues vegades, instants després de ser elegit president del Barcelona l'estiu del 2010, va repetir aquesta frase Sandro Rosell, l'home que ha fet dos dels fitxatges més impactants de la història contemporània del club blaugrana. El 2003, i malgrat que durant la campanya electoral es va jugar amb el nom de Beckham, Rosell va portar Ronaldinho per activar el cercle virtuós. I el 2013, sense que ell ho sabés llavors, va fitxar Neymar, el principi del final. El final del president més votat en la història del Barcelona.

La història de Rosell amb el Barcelona es remunta a l'aliança amb Joan Laporta en la precampanya del 2003. Juntament amb Ferran Soriano, ara màxim responsable executiu del Manchester City, van completar un grup de treball que en només tres mesos va capgirar totalment els pronòstics. Lluís Bassat, el gran favorit, queia derrotat en aquelles eleccions. Però la convivència Laporta (president)-Rosell (vicepresident esportiu) amb prou feines va durar dos anys. El 2005, Rosell va dimitir arrossegant en la seva marxa Josep Maria Bartomeu, actual president; Jordi Moix, l'encarregat ara del projecte Espai Barça, i després Xavier Faus.

Rosell va estar darrere de la fracassada moció de censura a Joan Laporta (2008), just abans que aquest apostés per Guardiola. I després, una vegada Laporta va esgotar el seu mandat, es va presentar a les eleccions del 2010. Abans, va tenir temps fins i tot per escriure 'Benvingut al món real', un llibre sobre negocis, futbol i Barça. 

Rosell va arrasar i va obtenir 35.021 vots, el 61,4%, una xifra mai obtinguda abans. "Vaig començar d'aplegapilotes i avui tinc l'immens honor de convertir-me en president, compleixo un somni", va dir la nit del seu triomf sobre Agustí Benedito, Marc Ingla i Jaume Ferrer, el candidat continuista del laportisme.

Rosell va iniciar la seva era desmuntant tots els pilars que havia aixecat el seu antecessor, especialment la vinculació amb Cruyff, a qui va desposseir de la condició de president d'honor del club. Guardiola se'n va anar el 2012 i va elegir Tito Vilanova per pilotar el Barça. Després, el 2013, va apostar per Neymar recuperant així la via oberta una dècada abans amb Ronaldinho (2003).

Aquest fitxatge acabaria sent la seva perdició després que Jordi Cases, un soci del Barça, reclamés una investigació sobre una contractació tan complexa. "Neymar ha costat 57,1 milions i punt. El Barça és 1.000 per 100 transparent en tot el que explica", va repetir Rosell hores abans de presentar la dimissió.

"Des de fa temps la meva família i jo mateix hem patit en silenci amenaces i atacs que m'han fet pensar si ser president significa haver de posar-los en risc i causar-los angoixa" (Rosell, gener del 2014, al presentar la seva dimissió)

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Cinc mesos després que el soci Jordi Cases presentés una querella per presumpte delicte d'apropiació indeguda en la modalitat de distracció, Rosell abandonava el Barça. "Des de fa temps la meva família i jo mateix hem patit en silenci amenaces i atacs que m'han fet pensar si ser president significa haver de posar-los en risc i causar-los angoixa", va ser un dels arguments principals que va esgrimir.

A més, Rosell va recordar que "una injusta i temerària acusació d'apropiació indeguda ha desembocat en una querella contra mi". Va desaparèixer del Barça el nen que recollia pilotes al Camp Nou, el fill de Jaume Rosell, gerent del club en l'època d'Agustí Montal, el president, l'home que va fitxar Ronaldinho i Neymar.