Messi s'enfila al 600
El Camp Nou inaugura el 'minut 10' en honor a Leo, que va firmar dos gols en tot just una hora de joc
marcosl38194578 barcelona 26 04 2017 deportes homenaje del ca170426212448
Amb Leo tot caduca molt ràpid. Viatja a la velocitat de la llum per la gespa, per més que se’l vegi durant bastants minuts anar caminant. És un mentider. No se’l creguin. Fa més d’una dècada que està instal·lat al capdamunt i per més que es busqui el seu secret no l’han trobat mai. Va costar, per exemple, que es desplegués ahir aquella pancarta gegant des del lateral del Camp Nou. El vent i les immenses dimensions van dificultar que caigués fàcilment sobre el seu destí.
Va costar veure el missatge '¡Gràcies Leo!' I aquell descomunal 500 que omplia gairebé dues grades de l’estadi. Va caducar aviat. Ja la poden anar guardant al museu, perquè l’estrella no està per recrear-se en el passat, ni tan sols quan va inventar el minut 'noventaymessi' al Bernabéu.
Com que ja sabia que seria substituït a l'hora de partit, va aprofitar el temps per firmar dos gols
Fa molt de temps que ell només competeix contra si mateix sense tenir en compte que l’empremta que està deixant transcendeix més enllà dels seus sobrenaturals números. Fins i tot el culer, que arriba al Camp Nou amb un full de ruta del que ha de fer a cada minut (al 12 toca criticar Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional, i al 17 cridar a favor de la independència de Catalunya), va decidir trencar la seva rutina. Es va inventar el 'minut Messi'. ¿Quan? Era el minut 10 de partit i, de sobte, sense previ avís, el 'poble culer' va corejar el nom de l’estrella. Per primera vegada coincidint amb el dorsal de Leo, milers d’aficionats van donar rang oficial a aquest minut, igual que es va instaurar en el 83 un sentit i profund homenatge a Tito, que va morir fa tres anys.
El millor homenatge és el de Messi, que honra el futbol en cada partit. Sigui al Bernabéu, amb els focus del món orientats cap al Paseo de la Castellana, o en un anònim partit davant el cuer. No entén de rivals ni tampoc d’assumptes irrellevants. Als 10 minuts va arribar l’ovació; als 11, el gol 501. ¡Adeu a la pancarta! Una diana que, curiosament, va evocar la primera, encara que fos a la porteria diferent. Tots dos de vaselina. Una més alta, la que va anotar davant l’Albacete (gol nord), i una altra de més baixa, davant l’Osasuna (gol sud). Però la mateixa subtilesa i delicadesa per hipnotitzar Valbuena (2005) i Sirigu (2017).
El primer va ser una vaselina a Valbuena (2005); el 501 també va ser una vaselina, no tan alta a Sirigu (2017)
I això que a Leo, encara que sembli mentida, li va costar amansir la pilota que ell mateix havia robat després d’un greu error defensiu del conjunt navarrès. Camí de la porteria de l’Osasuna, anava domant la pilota amb més dificultats del que és habitual abans de plantar-se davant els nassos de Sirigu i superar-lo amb un toc exquisit. Encara faltava, però, el tradicional gol 'messiànic'. ¿Quin és? Aquell en què rep la pilota, incrustat entre la línia de quatre defenses i quatre centrecampistes, i troba un forat que no existeix.
Notícies relacionades
A partir d’aquí, tots saben què passarà. Tots és tots. Agafa la pilota i arriba el que és inevitable. Va regatejant amb el seu cos i fins i tot amb la seva mirada tot aquell que s’atreveix a sortir-li al pas. Fent-se espai, alhora que està armant la seva deliciosa cama esquerra, ajustant l’angle de visió. Un gol, el 502, que sembla fàcil. Fàcil de tant veure-li fer a Messi per la senzillesa i fiabilitat en el xut generant una paràbola espectacular. De fora cap endins de la porteria.
El Messi més centrecampista que mai va decidir aprofitar el seu temps. Sabia que el substituirien a l’hora de partit en una imatge simbòlica al ser substituït per Aleñá, un jove de la casa. Per això, abans que el Camp Nou es posés dret per acomiadar-lo, mostrant molts aficionats les seves samarretes, com va fer ell al Bernabéu, havia de fer la seva feina. Vagin preparant la pròxima pancarta. Li queden 98 gols per arribar als 600.
