Anar al contingut

CADA ANY UNA VÍCTIMA EN EL SECTOR DE LA COMUNICACIÓ

«O sigui, que tots som tontos»

Els professionals que han passat pel despatx del DIRCOM blaugrana descriuen el caos regnant

EMILIO PÉREZ DE ROZAS / BARCELONA

 

  / IGNASI PAREDES

«O sigui, que tots som tontos. ¿Què passa, que érem tontos, tontos, tontos, tots? ¿Què passa que tots cinc som uns inútils? No, home, no, alguna cosa deu passar allà dins perquè el sentit comú, que tant s'utilitza ara per a tot, o per a res, ens assenyali com els únics culpables de tot aquest caos viscut i per viure».

Tres van despenjar amablement el mòbil i van parlar del tema, exigint l'anonimat. Els altres dos van atendre, encara més amablement la trucada, i van declinar l'oferiment de fer un pronòstic sobre el que està passant i van demanar discreció, silenci i deixar-ho per a un altre dia.

La sensació, això sí, compartida pels cinc exdirectors de comunicació del Barça (Pere Jansà, Ketty Calatayud, Xavier Martín, Albert Montagut i Albert Roura) és que el club continua tenint un gravíssim problema, ara resolt amb la desaparició d'aquesta figura i la resurrecció de dos dels seus màxims responsables, José Manuel Lázaro i Toni Ruiz, en una àrea on la principal dificultat consisteix en el fet que ningú confia en el designat, ningú li explica les coses, ningú es fia dels periodistes i tothom té por de l'entorn.

«Roura és una excel·lent persona i, per la seva notable trajectòria abans d'arribar al despatx suïcida del Barça, un impecable DIRCOM, però ha sigut devorat per la bèstia», explica un dels antics responsables d'aquesta àrea. «Perquè el principal problema del DIRCOM del Barça és que, en teoria -com tot bon DIRCOM-, hauria de saber-ho tot per poder governar la informació i tothom l'hi amaga tot. Aquest és el problema. No pots pretendre fer bé la teva feina si des del president fins al director general, passant pels directius, que es creuen que són petits déus, pel simple fet que han avalat, exigeixen saber-ho tot per, després, filtrar».

«Jo fa molt que l'hi vaig dir a Barto: encara que facis venir el DIRCOM d'Apple, això no funcionarà, s'estavellarà perquè ni tu ni la directiva us el creureu», assenyala un altre dels consultats. «No hi ha un fil conductor, no hi ha un pla d'actuació i l'organització és una barreja de directius, executius i administratius i, al final, sempre moren els professionals». Tots coincideixen que «fins i tot la millor persona del món es transforma un cop és allà dins. Les guerres són soterrades i ningú es fia de ningú. Et mous per salts, per bots, per rampells i, a sobre, els que manen estan tan pendents de la seva imatge, del què diran, i del soroll extern que, al final, sempre maten el missatger o el DIRCOM per no defensar-los o evitar el soroll».

Perdre el sentit comú

«¡Però si fins i tot Rosell i Laporta, que eren íntims, han acabat enemistats!», exclama un d'ells, per confirmar que «fins i tot el cap més ben moblat del món es torna boig allà dins. Hi ha tanta tensió, tants egos, que la gent perd el sentit». La sensació és que, a sobre, el president, Josep Maria Bartomeu, comença a confiar més en els seus amics de fora que en els directius i professionals del club. I és en aquest punt on molts assenyalen a Jaume Masferrer, ideòleg que va dirigir la candidatura que va guanyar el 2010, com el gran guru del president. Va ser, precisament, Masferrer qui li va suggerir a Barto donar la cara, dissabte passat, abans del partit contra el Las Palmas a TV-3, per intentar calmar les aigües.

Alguns consideren que en aquesta amalgama de criteris entre els directius, els professionals i els administratius «el que més falta és sentit d'equip i, sobretot, confiar més els uns en els altres». No cal dir que tots els consultats coincideixen, evidentment, que el club ha anat esquivant bona part d'aquest caos «perquè l'equip, amb Leo Messi al capdavant, no ha parat de guanyar».