Un central, un centrecampista i un davanter

¿Què necessita el Barça per a la temporada que ve? Un central, un centrecampista i un davanter. Aquestes són les prioritats que, des de fora, s'hauria de traçar Luis Enrique per reforçar la plantilla. Les limitacions econòmiques podrien condicionar el nivell de qualitat de les incorporacions perquè el club blaugrana haurà de competir amb les grans riqueses europees.

Els tres fitxatges haurien d'augmentar si alguna de les peces clau de l'equip, com Javier Mascherano, volgués marxar, de la mateixa manera que els traspassos també haurien de cobrir-se perquè la futura plantilla no perdés efectius. Els experts consultats coincideixen a l'establir el perfil que haurien de tenir els fitxatges.

ÀNGEL 'PICHI' ALONSO

"Hauria fitxat Hummels fa anys"

Un central, un centrecampista físic i un quart davanter que generi competència als tres titulars. Sense dubtes respon Àngel 'Pichi' Alonso (Benicarló, 1954) a la pregunta sobre els fitxatges que faria si fos l'entrenador del Barça.

A Mats Hummels "ja l'hauria fitxat fa anys". El central alemany, que ja s'ha compromès amb el Bayern Munic, el té encaterinat. "Deien que era lent, però el vaig veure en directe amb el Borussia al Bernabéu i podria jugar perfectament al Barça", sosté Pichi.

Segons la seva opinió, l'aportació de Mathieu i Vermaelen no millorarà en el futur, així que urgeix l'adquisició d'un altre defensa competitiu. Les possibles marxes de Douglas i Adriano haurien de ser compensades, en una situació ideal, per joves del planter. El descens de l'any passat i les pobres prestacions d'aquest curs ho impedeixen.

Al centre del camp, 'Pichi' Alonso buscaria un futbolista poderós, que pogués exercir de migcentre o d'interior. "En els partits importants Guardiola recorria a Keita", recorda l'avui comentarista de C+. "Es tracta que sigui un perfil diferent dels que ja té el Barça amb Iniesta, Rakitic, Rafinha i Roberto. Algú més físic, de caràcter, com seria Mascherano. O Pogba (Juventus), però és massa car", explica. O Verratti (PSG), també de preu inaccessible.

Una cosa semblant passarà amb el davanter que busqui el Barça. Serà car si és un de contrastat i de categoria capaç de crear competència. O, si més no, problemes per a Luis Enrique per escollir. "La diferència de tots tres amb Sandro i Munir és abismal perquè fins i tot aquests no són jugadors fets. El problema és quin jugador vindria i quines condicions esportives li planteges", és el principal dubte de 'Pichi' Alonso.

ALBERT FERRER

"Un central ràpid i un davanter polivalent"

Un dels millors defenses de la història blaugrana començaria per la davantera. Albert Ferrer (Barcelona 1970) sap que les peces ofensives són les més cotitzades: per cares i per escasses.

"Hauria de ser un tot terreny. És a dir, que pogués jugar tant a la banda com de fals davanter centre. O, per contra, que fos un rematador pur, un bon rematador de cap, que pogués aprofitar les centrades dels laterals quan no es pot entrar pel mig", descriu 'Chapi' Ferrer en la seva anàlisi.

L'exjugador i extècnic del Vitesse, el Còrdova i el Mallorca també té molt clar el retrat robot del central que necessitaria el Barça per complementar-se amb Piqué i Mascherano. No demana gaire. "Que sigui ràpid". O sigui, un defensa com ho va ser Ferrer, capaç de jugar lluny de l'àrea pròpia, sense por ni vertigen, i veloç de reacció "per contenir els contraatacs dels rivals".

Aquest defensa hauria de ser un central, més que no pas un lateral, perquè els dos costats, entén, estan ben coberts amb Alves, Vidal, Alba i Adriano si es queda, i fins i tot Mathieu per a emergències.

'Chapi' coincideix amb 'Pichi' Alonso en la necessitat d'incorporar un altre centrecampista. Un migcentre, per més senyes, "que doni descansos a Busquets i sigui un paio resistent perquè 'Busi' té molt de desgast físic basculant cap a les bandes, pressionant a la banda, ajudant els centrals...".

RAMON MARIA CALDERÉ

"Sobretot, que no hi hagi experiments"

El pressupost disponible i el marcat estil del Barça delimitaran molt la quantitat i la qualitat dels futurs fitxatges, sospita Ramon Maria Calderé (Vila-rodona, 1959). Si un central com Laporte, que quadraria amb el retrat robot del central que fitxaria, costa 50 milions (la clàusula que pagarà el City a l'Athletic), és imaginable com pot arribar a ser de car el mercat.

“Sobretot, que no hi hagi experiments”, demana Calderé, exfutbolista internacional del Barça i el Betis, la carrera com a entrenador del qual no ha passat de Segona B. Si no pot ser Laporte, no li importaria que fos David Alaba (Bayern Munic), tan o més car, tan o més inaccessible que Laporte.

Pogba, Verratti i Rabiot serien tres noms interessants per a la medul·lar, prossegueix l'excentrecampista, en el mateix ordre de preferència futbolística. El cost va de més a menys. “Robert ha tingut un any per trobar les peces que necessita Luis Enrique, i no és cap crítica”, apunta Calderé.

El panorama, a davant, és clar. No hi ha cap alternativa a Messi, Suárez o Neymar. “Són insubstituïbles”, admet ‘Ramonet’. El quart atacant seria el quart en l'escalafó. Fins i tot si es pogués fitxar Douglas Costa (Bayern), la seva primera elecció. Si no, Calderé apostaria per un ariet com l'uruguaià Cavani (PSG) o el sevillista Gameiro. 

SERGI BARJUAN

"Els de davant necessiten aire i, Keychowiak, com a migcentre, aniria bé"

El trident ha marcat 131 dels 175 gols de la temporada. L'aportació és fonamental, i una baixada, per lleu que sigui, genera conseqüències negatives: quan va marcar dos gols en quatre partits, el Barça va encaixar tres derrotes.

"Els de davant necessiten aire", corrobora Sergi Barjuan (les Franqueses del Vallès, 1971), en consonància amb els exjugadors i exentrenadors blaugrana. Sergi evoca la figura de Pedro com el recanvi perfecte. Per ser una alternativa vàlida i per la seva polivalència per ocupar les tres posicions. Però Pedro va marxar, i el substitut "hauria d'acceptar que no serà titular". Iniesta i Arda poden ser davanters en una eventualitat, no com un recurs habitual.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

"L'exigència és molt alta, no només física, sinó també psicològica. Hi ha moments de saturació i, a més, al Barça no pots perdre", explica Sergi, que va viure la pressió del primer equip blaugrana durant nou temporades. Aquest desgast és extensible a altres figures del grup sense recanvi d'una qualitat semblant per disfrutar de descansos.

També necessita aire Sergio Busquets. L'hi podria donar Sergi Roberto, encara que Sergi opina que el centrecampista de Reus és més útil com a interior. A l'exlateral esquerre del 'dream team' li ve al cap una opció que té molt vista a Sevilla, on resideix: "Krychowiak, com a migcentre, aniria bé: reparteix llenya, no és fluix amb els peus i ajuda molt en defensa". En l'única discrepància amb els altres, incorporaria abans un lateral esquerre que un central, que només fitxaria si Luis Enrique no compta amb Bartra.