Un frontó molt alt

Una victòria en les sis últimes visites a Itàlia apuntava l'estadística del Barça com un recordatori que el Calcio no està tan moribund com sembla. Encara que només tingui dos representants a la Champions que un dia va dominar amb tirania. Ni la condició de campió ha insuflat al Barça prou energia per trencar el passat i iniciar el camí del "meravellós estímul" que s'ha traçat per renovar el títol. Ben poca cosa ha semblat l'empat dels blaugranes, que amb un esforç similar es van endur el triomf al Calderón.

Ha faltat el gol salvador de Messi, com dissabte, tot i la insistència de l'astre a xutar a porteria. Ha aglutinat la pràctica totalitat de les rematades de l'equip, cosa que ha reafirmat la dependència existent perquè resolgui ell. Suárez només ha rematat en el gol i Neymar s'ha despertat tard. Alba ha aparegut a la desesperada en el temps afegit, però la fe del Roma havia formigonat el mur que ha construït, sense que amenacés ruïna.

VUITÈ TRAVESSER

El frontó a què s'ha enfrontat (s'ha estavellat) el Barça ha sigut tan alt que el travesser (el vuitè en set partits) ha resultat finalment perjudicial i ha reportat els primers punts perduts que no haurien de suposar cap contratemps en la classificació. El Roma ha defensat des del principi fins al final. S'ha trobat amb un empat molt afortunat en una ocasió quimèrica --massa vista, no obstant, contra el Barça-- i, conscient del tresor que ha trobat, ja no ha pretès més que conservar-lo fins al final.

El Barça ha sigut bàsicament Messi i el Roma Florenzi, que aquest dimecres s'ha guanyat la invitació per anar a la gala de Zuric de l'11 de gener. No per competir per la Pilota d'Or, evidentment, sinó per aspirar al premi del millor gol de l'any. Des de la línia del centre del camp, al costat de la línia de banda, Florenzi ha vist Ter Stegen avançat una altra vegada i ha provat fortuna. Podia seguir corrent o intentar la gesta. La loteria ha premiat l'atreviment amb un golàs. Florenzi potser no serà etern a Roma, plena d'eternitats, però sí que ho serà el seu gol, del valor del qual ja es parlarà.

LA GLÒRIA DE FLORENZI

Als 24 anys, en la seva segona campanya amb el primer equip, l'equivalent romanista a Sergi Roberto (ha trobat lloc de lateral quan té condicions de jugar d'extrem o d'interior, com ho va fer en les escales inferiors), ha besat la glòria. Florenzi s'ha posat les mans a la cara, incrèdul davant el seu propi xutt, com se les han posat al cap milers d'espectadors sorpresos. A partir d'aleshores el defensa ha sigut aplaudit en cada acció. S'ha engegantit tant que ha empetitit Neymar, acomplexat per la nit que li estava donant Florenzi, enrampat fins a les celles i acomiadat amb el públic dret. Neymar ha reaparegut quan ja no tenia davant seu el seu parell, sinó Torosidis.

TER STEGEN, EN MAL LLOC

També li ha donat la nit a Ter Stegen, responsable directe de la glòria aliena per un xut tan llunyà que ha denunciat la seva imprudent i justificada posició. Imprudent, sobretot, perquè era la segona vegada que intentaven enxampar-lo fora de lloc i ha sigut el segon gol que ha encaixat. Justificada per la necessitat d'estar atent per a una sortida fora de l'àrea. Florenzi ha triomfat com San José a San Mamés, més centrat sobre la vertical de l'àrea per llançar el globus. Bravo va tenir més sort: l'intent del malaguista Juan Carlos va sortir alt. Ter Stegen, que després ha fet una gran parada a xut de Nainggolan, ha quedat en mal lloc en comparació també amb Szeczesny abans de marxar lesionat en un xoc amb Luis Suárez. En un gest lleig, per les tibantors que havien tingut abans (un penal que l'uruguaià ha volgut adornar en la caiguda), ni s'ha disculpat. Sí que ho ha fet Nainggolan quan ha lesionat Rafinha en una criminal i innecessària entrada per darrere mereixedora de vermella.

Notícies relacionades

La fusta va frustrar el 10

¿On és la Champions?

DESGRÀCIA DE RAFINHA

Quatro minuts, tres d'ells estirat a la gespa, ha estat Rafinha. La pretensió de Luis Enrique de donar empenta al centre del camp s'ha desarmat a l'instant. Ha entrat Mascherano, que no acceleraria el joc ni aportaria creativitat. No ha provat amb Sandro ni Munir, els altres davanters que té, ja que no creu que millorin els titulars. Al Barça li han agafat les presses quan ha desaprofitat molt de temps (el primer després d'apagar la foguerada inicial del Roma) a teixir jugades amb parsimònia, amb una fórmula repetitiva. Esgotant-se el rellotge, ha recorregut a l'instint i ha provat des de totes les cantonades. La paret ha tornat totes les pilotes.