La fusta va frustrar el 10

No, no va ser la nit somiada per Messi. Després d'haver descansat al Calderón durant una hora, l'estrella va oferir en el seu partit 100 europeu la seva versió més terrenal, aquella que, molt de tant en tant, l'emparenta amb qualsevol humà. Va xutar molt, però sense precisió. Va passar molt, però també sense precisió.

Només en el temps afegit quan va trobar Alba, però tampoc va acabar en gol perquè el Barça no va estar gens lúcid en els seus remats. A Messi li va costar trobar l'arc de

Szczesny, sobretot a la primera meitat. No és gens habitual que el 10 tingui el punt de mira desviat. Ubicat com ja és habitual a la banda dreta va tenir notable influència en el joc d'atac. Però sense la lucidesa que sol tenir. Messi va disparar fins a cinc vegades. I en les cinc, una d'elles de falta directa, la pilota no va trobar espai entre els tres pals.

En el seu partit 100, l'estrella ho va intentar. Però no li va sortir. Es va moure primer per la dreta, després per tot el front de l'atac, intentant trobar en Iniesta el seu punt de suport per teixir passades, traient el cap en ocasions fins i tot a la banda esquerra per despertar Neymar. Però tota la seva fúria en el xut s'anava diluint, deixant, això sí, una jugada espectacular en el flanc dret, trencant un parell de cintures de defenses romanistes. En el primer quart d'hora (m. 4 i 11), dos xuts. Tots dos fora. I en l'últim quart d'hora de la primera meitat, tres més. Tots tres, un altre cop, fora. L'exporter de l'Arsenal ni tan sols devia tacar-se la samarreta.

Tocat per Rafinha

Tot va canviar, però, en la segona meitat. Al primer minut Szczes-

ny va repel·lir un enverinat xut de Messi, poc abans que aquest patís una lesió davant l'ímpetu de Suárez. Quan millor estava jugant el porter del Roma va haver d'abandonar, amb mala cara, com és lògic, la gespa, desconsolat per la trepitjada del davanter uruguaià que el va enviar directament a la infermeria. Messi, mentrestant, es va activar. El 10 volia tenir més empenta i més presència per demostrar que el que havia passat a la primera meitat havia sigut un accident.

O, almenys, això era el que intentava l'estrella blaugrana. Però Rudi García, el tècnic del Roma, havia estès una espessa xarxa per tancar tots els camins a Messi. No només per l'acumulació d'homes davant de Di Sanctis sinó perquè va semblar haver posat peatge en totes aquestes rutes. I, per una vegada i sense que serveixi de precedent, el 10 no tenia ni les monedes ni tampoc les targetes magnètiques adequades per aixecar les barreres italianes. I a ell, com a tot el Barça, el va espantar veure sortir en llitera Rafinha, castigat per darrere per una duríssima entrada, que no va merèixer l'expulsió, de Nainggolan. A Messi, imprecís en les seves tradicionals passades des de la dreta fins a l'esquerra, se'l va veure afectat per la lesió del seu company.

Després de començar amb més llum la segona part, ell s'anava apagant. Es va apagar perquè després no va aparèixer a l'àrea del Roma fins que en l'últim quart d'hora de partit, cansat de no ser qui és, va estavellar una pilota al travesser. Exquisit el seu control, deliciós el seu barret i precís després el seu xut amb l'esquerra, però la fusta, capritxosa, va voler ajudar De Sanctis.

Notícies relacionades

Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens

El Barça fregeix l’Olympiacos amb defensa i 13 triples

Incòmode

A l'estadi Olímpic romà, allà on va marcar, segons va confessar ell mateix, un dels seus millors gols -es va quedar literalment penjat del cel amb un invisible fil per picar de cap  el centre de Xavi davant l'estàtua de Van de Sar el 2009-, Messi no es va sentir gens còmode. Volia celebrar el partit 100 amb un gol. Però l'estrella no va encertar ni en el xut ni en aquelles passades que solen despullar, i a més ridiculitzar, les defenses enemigues. Aquelles passades no van viatjar de punta a punta. Ahir, a Roma, no es va veure el gran Messi.