Luis Enrique, complagut
L'entrenador torna content de la gira i destaca el nivell "més que acceptable" que ha exhibit l'equip
"El que menys em preocupa ara són els resultats", diu el tècnic, que enalteix Sergi Roberto
Un policia deté un aficionat que corria cap a Luis Suárez a Washington. /
Una victòria, una derrota i un empat. La varietat de resultats impedeix determinar quin és el nivell exacte del Barça. Tampoc ho permet calibrar el curt espai de temps (17 dies) d'entrenaments. A Luis Enrique li sembla «més que acceptable» l'actuació de l'equip en la seva anàlisi purament qualitativa. La quantitativa la reserva per a la competició. «El que menys em preocupa ara són els resultats», sosté l'entrenador. José Mourinho es va afegir a aquesta opinió. «Ni a ells ni a nosaltres ens importava el resultat», va dir el tècnic del Chelsea, després d'una derrota i dos empats guanyats en els penals.
«Li he donat a Luis Enrique les gràcies pel partit, ha sigut un entrenament fantàstic», va dir Mourinho amb una certa condescendència. També li va servir a ell enfrontar-se a un Barça que ha canviat respecte a l'últim que va conèixer pel que fa a joc -el de Guardiola, més horitzontal i pacient- i cares. Només va reconèixer Bartra i Busquets.
DOS DE CINC DE SUÁREZ / El Barça de Luis Enrique corre més i pensa menys, és vivaç i suporta l'anada i tornada. Parit, en certa manera, perquè els seus davanters marquin la diferència, l'absència de Messi i Neymar va resultar determinant perquè l'equip no aterrés ahir al migdia amb tres triomfs. Luis Suárez, l'única punta del trident, ha anotat dos dels cinc gols. Sandro, Rafinha i Sergi Roberto van completar la llista. «Hem mostrat un nivell físic superior per al que hauria de ser amb tan pocs dies d'entrenament», va analitzar Luis Enrique.
Sense donar importància als resultats, l'entrenador va destacar «haver pogut repartir a tots minuts de qualitat davant rivals importants». Van jugar tots. Fins i tot el tercer porter, Suárez; excepte Turan i Vidal, aprenents en els entrenaments, espectadors en els partits. Fins al gener.
«UNA RESISTÈNCIA BESTIAL» / L'adaptació dels dos fitxatges és lenta i està limitada. La de Sergi Roberto s'haurà d'accelerar per reconvertir-se en lateral. Un viatge en direcció contrària ha experimentat el futbolista reusenc (23 anys), que ha passat de marcar un gol al Galaxy a evitar-los com a defensa contra el United i el Chelsea. Una opció més que brinda a l'entrenador i es brinda a si mateix per tenir més oportunitats en més posicions. Luis Enrique el va omplir d'elogis. Com si fos un element transcendental en l'engranatge col·lectiu.
«Físicament, tècnicament i psicològicament està preparat per jugar en qualsevol posició», va dir Luis Enrique de Sergi Roberto, abans de qualificar de «portentosa» la seva «resistència bestial» a l'esforç. «És clarament un recurs que utilitzarem en defensa». L'entrenador entén que al seu pupil li resultarà fàcil aprendre «situacions defensives concretes» que desconeix. Luis Enrique resultarà un instructor perfecte. Era davanter i va jugar de lateral amb Robson i Van Gaal. «Procurava anticipar-me davant jugadors més ràpids i habilidosos i estar-hi a sobre perquè no rebessin la pilota còmodament», va recordar.
L'EQUIP PETIT / Sigui defensa, migcentre o interior, Roberto i els seus companys hauran de reforçar l'atenció en el joc d'estratègia. Tres dels sis gols encaixats han sigut a pilota parada. Un avís, potser, d'una certa relaxació després de «la millora inqüestionable» de la temporada anterior. El Barça només va encaixar un gol de córner en l'últim semestre. No ha canviat res. Juan Carlos Unzué és qui s'aixeca i dóna ordres des de l'àrea tècnica.
«No som un equip alt, i les accions d'estratègia sempre seran un punt de patiment. Si canviem el perfil dels jugadors defensarem millor però llavors patirem amb el joc, i preferim dominar el joc», va reflexionar Luis Enrique.
LA DONA DEL PROÏSME / Les últimes reflexions de Mourinho van ser més mundanes. Relatives al futbol però poc relacionades amb el joc. Sabia, perquè no se li escapa res, que la dona de Rafa Benítez l'havia al·ludit amb ironia. «Anem arreglant els embolics que deixa l'amic», havia explicat Montse Seara al diari La Región. Com que Mourinho no fa mai res perquè sí, s'havia preparat una resposta.
«La dona de Benítez està confosa. Quan el seu marit va anar al Chelsea va ser per substituir Di Matteo. Ara va al Madrid a substituir Ancelotti. A mi em va substituir a l'Inter i en sis mesos va destruir el millor equip d'Europa del moment», va explicar, abans de regalar-li des del soterrani de l'estadi de Washington un consell amb retret inclòs: «La dona de Benítez hauria d'ocupar-se més temps de la dieta del seu marit que de parlar de mi».
