"Vaig entrar al paradís, va ser un xut únic" Wembley, 1992. Minut 111

Ja ha deixat de sorprendre's en les setmanes finals de cada  maig. Fins i tot en aquesta, quan ja s'han complert 23 anys d'un gol que va acabar amb la síndrome perdedora d'un club centenari. Somriu quan els seus amics de Barcelona li recorden orgullosos l'efemèride i s'emociona quan rep per WhatsApp imatges noves, sí, encara noves, d'un gol llegendari.

Cada any que passa, i tot va passar un llunyà 20 de maig de 1992, Koeman disfruta d'un xut que no oblidarà mai, rememorat en el seu moment per a EL PERIÓDICO a l'Hotel Saint Albans, als afores de Londres, al camp anglès. Acabava el sopar de la primera Copa d'Europa, l'heroi de Wembley, un vell estadi que ja ni existeix. «Sabia que aquest club necessitava la Copa d'Europa. Per això volia marcar aquell gol per a tot Catalunya», va explicar finalitzat aquell sopar presidit per un gran trofeu, que ell tenia aleshores agafat entre les mans. Els altres cantaven al saló d'aquell hotel. ¿Tots? No, tots no, perquè Guardiola, superat pels esdeveniments d'aquella nit londinenca, ni tan sols va poder baixar a sopar.

Mil milions

«Hem guanyat el partit gràcies al públic. Els aficionats també han conquistat la victòria a Wembley», deia un emocionat Koeman, el defensa dels 1.000 milions de pessetes comprat en el seu moment en una operació de lísing, sacsejat per la crítica i per l'entorn. El 1992, l'euro no existia. Potser ni en la imaginació dels economistes de la Unió Europea. «Sí, ha sigut un xut únic. No, no sóc un mite. El mèrit és de tota la plantilla i dels entrenadors», deia Koeman, a punt de pujar a la seva habitació per descansar abans de comprovar al tornar a Barcelona la dimensió d'aquell xut únic que va canviar la història per sempre d'un club tràgicament perdedor, torturat pels pals de Berna i els penals de Sevilla.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Un ros llegendari

«Els mites som tots. Aquest Barça es mereixia donar una alegria així a tot el país i enterrar per sempre el record de Sevilla», explicava el ros albí holandès que va provocar un terratrèmol a Londres, amb una ona expansiva que va arribar a tot Catalunya. Un gol que no tenia, però, cap dels trets del dream team de Cruyff. El tècnic que detestava l'estratègia i que va guanyar una Copa d'Europa, la primera, la més difícil, amb una diana de falta. «¿Què vaig sentir després del gol? Vaig sentir que havia entrat al paradís». I allà continua Koeman.