Telmo Messi

Dissabte 22 de novembre del 2014, poc abans de les 21.30. Un jove de 27 anys que quan era petit mirava a la càmera demanant que recordessin el seu nom sense imaginar-se que ningú no l'oblidaria mai, va deixar de guardar-li respecte a la gran llegenda del futbol espanyol, a l'etern golejador, i va fer caure més de mig segle d'història, una llarga espera que només ell podia tancar. Leo Messi va marcar el gol 251, i el 252, i el 253, un hat trick per a un dia gran, i va deixar enrere Telmo Zarra en un moment que va portar el Camp Nou al cel i que va deixar una altra nit per recordar, uns d'aquells moments que perduren en la memòria i que es mantindrà pels segles dels segles perquè qui sap quan apareixerà el Messi de Messi.

El millor de sempre va passar per sobre del valuós triomf contra el Sevilla (5-1) com tantes i tantes vegades ha passat per sobre de tot i de tothom, i va acabar al centre de l'escenari, amb l'equip i l'estadi rendits als seus peus, mantejat pels seus companys, orgullosos d'estar al costat d'algú tan excepcional. Somrient, Messi va desfilar per un passadís en què milers de culers van participar des de la distància després de contemplar alguns dels seus gols als videomarcadors i escoltar les dedicatòries de Xavi, d'Iniesta, de Luis Enrique, tots aplaudits, en una festa i una comunió amb una única màcula. Quan van aparèixer a la pantalla Bartomeu i Zubizarreta, l'alegria es va convertir en una agra protesta, vestida de xiulets generals, com si el Camp Nou volgués fer saber que tots dos no eren benvinguts en aquell moment tan especial. Un missatge inesperat que devia impactar en la llotja i que fa pensar.

¿DE QUIN PLANETA VAS VENIR? / El primer acte d'un altre gran passatge de la vida de Messi i del Barça va tenir lloc al minut 20 quan els 78.283 espectadors van seguir el vol de la pilota, contenint l'aire i al mateix temps empenyent-la, fent-la pujar i després baixar, i col·locant-la just al racó més simbòlic d'una porteria, l'escaire, a la qual la mà de Beto no va arribar, com tantes altres mans. Ja en van 253 a la Lliga i 115 més en la resta de competicions des que va aparèixer un ésser superior de veritat, sense saber de quin planeta va venir que diria un argentí, per més que sigui Maradona, que ho és amb més continuïtat que el mateix Diego. Així que l'àrbitre va pintar la línia amb l'esprai blanc, Telmo Zarra ja va deixar d'estar sol en aquell pedestal que ningú havia fet trontollar i que al cap d'una estona ja no li pertanyia.

RENDITS A 'D10S' / El Camp Nou es va alçar per cantar aquell gol, amb aquell aire històric que tenen certs moments, però també amb la clara voluntat de fer-li saber que segueixen al seu costat, de genolls, entregats, sense dubtar d'ell per més que a vegades se sentin desconcertats per les seves paraules, i no sàpiguen ben bé si vol dir el que diu o hi donen més voltes de les que es mereix. Més que una ovació va ser una declaració d'amor etern, una altra, com si els culers li volguessin recordar el que ja sap, que si és per ells, per la majoria, que fins i tot en una cosa tan indiscutible com que Messi és intocable hi ha excepcions, pot seguir aquí fins a l'últim dia.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Llavors, els que professen la religió messiànica ja sabien que D10S, com deia una pancarta, no es quedaria allà. Aquesta vegada, ja no. Així que després de l'autogol d'Alba, i la doble reacció firmada per Neymar i Rakitic, va aparèixer Leo per tancar la llarga caça i captura de Zarra. Era un dia gran i no podia escriure el final d'aquesta història de qualsevol manera. Ell no. El gol 252 el va fer amb el cor, amb aquella ambició i aquell desig que el porten a competir amb ell mateix dia rere dia. El 253 va ser molt més messiànic, un més d'una col·lecció mai vista. Ningú millor que ell per honrar la memòria

de Zarra. Glòria a Telmo Messi.