Neymar salva un Barça gris i espès (1-1)

A l'extraordinari golàs de Villa que ha retratat la desídia i el mal joc del Barça a la primera part de l'anada de la Supercopa li ha arribat la salvadora rèplica de Neymar en la seva estrena fora del Camp Nou per firmar un empat que sembla gairebé gloriós (1-1). Ho sembla perquè Simeone ha assegut el Barça a la cadira del dentista i l'ha humanitzat de tal manera que ha semblat un equip vulgar, sobretot a la primera part.

Amb Messi mirant-se en el descans el cos malmès --¡una altra lesió més! ¿què li passa?--, l'equip blaugrana ha ressorgit amb l'entrada de Cesc i el regat i el desvergonyiment de l'estrella brasilera. Així ha salvat una mala nit que obre seriosos interrogants per debatre i analitzar. Martino sap, això sí, on ha fallat. I fins i tot ha fet sortir Song en els minuts finals per Xavi perquè no se li escapés l'empat conquistat per Neymar.

A la primera part, s'ha jugat només al que ha volgut Simeone. Tal qual. Un Atlètic excel·lent, ofegant el Barcelona amb una apassionada pressió, tancant totes les vies de passada, inclinant Diego Costa a la banda dreta de l'atac per torturar Jordi Alba. A partir d'aquí, ha patit tot l'equip de Martino, que ha ofert una depriment primera meitat. Res del que va exhibir amb el Llevant s'ha vist en la calorosa matinada madrilenya, on el Barça no ha estat el que era. Ni s'hi ha assemblat gens. Ofegat Xavi, estrangulat Iniesta, desconnectat Messi, perduts Alexis i Pedro, l'Atlètic ha viscut plàcidament. Era el seu partit.

El gol de tota la vida

Utilitzant la frase de Caparrós, el tècnic del Llevant, aquesta vegada ha estat el Barça el que s'ha assegut a la cadira del dentista del 'Cholo', un tècnic que sap despullar-lo. Els blaugranes han estat tan plans i insípids que han retrocedit en el temps, a aquells partits en què la possessió era insubstancial, i ha acabat, tota una notícia, els primers 45 minuts amb només un xut a la porteria del tranquil Courtois. Un xut insípid i lent, com tot el futbol blaugrana, de Pedro. Res més. Busquets no ha pogut treure l'aigua que inundava el bot i Mascherano ha estat qui ha sostingut defensivament l'equip.

I, és clar, Valdés ha encaixat el gol de tota la vida de l'Atlètic. Pilota perduda al camp matalasser, contraatac en tres verticals i profundes passades, de punta a punta... i 'el Guaje', un davanter regalat per 2,5 milions d'euros, ha empalmat un meravellós xut amb la dreta per batre el meta blaugrana i córrer pel prat del Calderón repartint la seva alegria. ¿I el Barça? S'ha quedat amb cara de tonto. Sabia que l'Atlètic el mataria així. I així l'ha matat. Després, el partit s'ha embrutat, una altra obra de Simeone. El joc ha quedat interromput, els blanc-i-vermells semblaven 20 i no 11, mentre que els blaugranes s'han anat encongint.

Messi, a la infermeria

Cada vegada pintava pitjor el panorama. A més, en el descans, ha arribat la pitjor notícia possible quan Messi no ha sortit al camp, afectat per problemes físics --ha tingut unes molèsties a la part posterior de la cama esquerra després d'una contusió--, obligant Martino a col·locar Cesc de fals davanter centre. Després ha sortit Neymar per Pedro. Però sembla que no ha canviat res perquè l'Atlètic tenia més cames, més cor i, sobretot, més energia fins que Xavi ha connectat, per fi, amb Alves per la banda dreta generant un espai a l'altra cantonada del camp, a l'esquerra, perquè Neymar rematés de cap l'empat. Quan més malament estava el Barça, ha emergit el cap salvador del brasiler, un suplent d'or. Només de sortir, ha rebut un parell de patacades dures dures de l'Atlètic.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

L'equip de Simeone ha nedat tant que s'ha acabat ofegat a la sorra i, al final, ha vist com el Barça s'aixecava a través de la pilota. El tècnic ha anat traient al camp jugadors (Oliver, Leo Baptistao i 'el Cebolla' Rodríguez) per recuperar l'aire perdut. Però no hi havia manera. Martino estava tranquil perquè els seus jugadors han acabat a l'àrea atlètica. I tot gràcies al gol de Neymar.

Hi ha hagut dos partits i fins i tot el bulliciós Calderón, que no parava d'animar els seus, s'ha quedat en silenci. En el primer partit, a Tata li queden un munt d'assumptes per resoldre. En el segon, en canvi, ha descobert que també hi ha vida sense Messi, perquè Neymar, que s'ha mogut per tot el front d'atac, ha volgut demostrar als jugadors de l'Atlètic que no es deixa impressionar per tanta puntada. I un cop de cap seu, ¡qui l'hi havia de dir!, li ha permès firmar el seu primer gol oficial amb la senyera del Barça.