Tres anys i un destí

El geni de la llàntia va voler premiar elnoi de Santpedor el juny del 2009.«M'has donat tres títols, et concedeixo tres desitjos». «Vull que em canviïs Etoo per un altre davanter, que vingui Txigrinski però, sobretot, Cesc». Joan Laporta va complir els dos primers desitjos, però en el tercer va topar amb un obstacle: Arsène Wenger. Així començava la setena temporada deCesc in the City, un culebró que va néixer l'estiu del 2003 quan un adolescent d'Arenys de Mar se'n va anar a Londres seduït per la melodia del flautista de Highbury. Wenger, la senyoreta Rotenmeyer que impedia que un jove culer tornés amb l'avi del Barça al Camp Nou, s'ha convertit, rere Mourinho, en el segon tècnic més odiat pels barcelonistes.

«Cesc té perfil Barça. Ha nascut mamant el futbol d'aquí i un dia acabarà jugant al Camp Nou, n'estic segur», va comentar Txiki Begiristain després de perdre la primera batalla amb Wenger, que, tot i tenir aires de Montgomery Burns, dels Simpson, preferia retenir el seu noi d'or abans que els diners. Veient l'èxit del culebró, els guionistes van aprofundir en la trama l'estiu del 2010, després d'un Arsenal-Barça de la Champions en què, després de lesionar-se al marcar en el partit d'anada, Cesc es quedava sense complir el seu somni de jugar al Camp Nou.

Capítol a Port Aventura

La del 2010 va ser la temporada més entretinguda de la sèrie. ¿Quin lloc més simbòlic per començar-la que entre muntanyes russes?«Si me'n vaig de l'Arsenal, m'agradaria anar al Barça. És un somni que m'agradaria complir», va dir Cesc el 13 de maig a Port Aventura. Tot i els esforços, Laporta no va poder complir la seva promesa i la trama es va complicar en la precampanya. El més agosarat va ser Josep Maria Bartomeu, que es va enfrontar al toro sense protecció.«Cesc s'ha fet a La Masia, ha dit que vol venir al Barça, té el suport de Guardiola… L'hi posa fàcil a qui vulgui fitxar-lo». Ja com a vicepresident descobriria que, en els culebrons, fins i tot les històries més fàcils s'emboliquen.

La frase de la temporada va ser d'Andoni Zubizarreta («és l'operació secreta menys secreta que s'ha vist») i l'episodi més aclamat, el de la celebració del Mundial.«Amb el 10, el que no vol que li digui encantat. El futur d'Espanya i del Barça, Cesc Fàbregas», va cridar Reina, mentre Piqué i Puyol el vestien de blaugrana. La broma no va fer gens ni mica de gràcia a Wenger.«Deixa-ho a les meves mans, jo ho arreglaré tot»,li va comentar en una llarga conversa. El mestre ho va arreglar tot… perquè el seu deixeble es quedés a l'Emirates.«El cas de Cesc és una mala notícia esportiva i sentimental, però positiva econòmicament perquè era una gran inversió», va assegurar Bartomeu intentant mirar el costat alegre de la vida, com els Monty Pyton.«Demano perdó als fans de l'Arsenal per no parlar abans, però no he sabut què faria fins avui. Li dec molt al club, a l'entrenador i als aficionats. Des d'avui em concentraré en la nova temporada», va explicar Cesc en un comunicat a l'afició.

Més cops d'efecte

Notícies relacionades

Cesc ha creat més ocasions de gol que ningú en l'últim lustre

El d'Arenys torna per reforçar la generació del 87

Els pèrfids guionistes van tornar a enfrontar Barça i Arsenal a la Champions i, tot i que aquesta vegada va jugar al Camp Nou, una passada dolenta de Cesc va generar el gol de la classificació blaugrana. Després de posar-se metafòricament i literalment la samarreta del Barça, aquest estiu va apostar per la discreció. No es va mullar en públic, però va deixar clar a Wenger que no tornaria a vestir la casacagunner.«L'única sortida que té és declarar-se ell mateix infeliç»,va sentenciar el tècnic, però el capità de l'Arsenal va refusar demanar per escrit la seva sortida del club i també es va negar a anar a la gira asiàtica i a jugar en la presentació davant la seva afició. Aquesta temporada encara no ha jugat.

«C'est fini. Au revoir, Cesc; bonjour, Jon et Héctor», devia pensar Wenger, que aquest estiu ha convençut amb dolces promeses dos cadets més (Jon Miquel Toral i Héctor Bellerín) perquè canviïn La Masia per la seva caseta de xocolata londinenca.«M'encanta el Barça i Catalunya i no tinc res contra ells, però quan un jugador mig anglès, mig espanyol, vol unir-se a nosaltres, ¿per què hauríem de rebutjar-ho si és tot legal?», va dir cínicament quan Rosell va titllar la seva actitud d'«immoral».