El Barça s'agafa a un gol de Villa per superar un pèssim dia

Mourinho té raó en alguna cosa: elBarça també guanya quan juga malament. Fins i tot quan està a un nivell horrible, cosa que passa poquíssimes vegades. Una ha estat aquest dissabte. En una jornada negra, d'aquelles que abans acomiadaven l'equip de qualsevolLliga, el Barça deGuardiola ha sabut assegurar el resultat malgrat la seva pèssima actuació, que a aquestes alçades ja és el que compta.

S'ha vist elcampió només per la maduresa que es necessita els dies en què ningú n'encerat cap, agafat a un gol deVillacom el nàufrag a la taula per arribar al xiulet final. Un altre gol deMessi li ha estalviat els tres últims minuts d'agonia.

El resultat i res més ha deixat el Barça en la diada de Sant Jordi davant una grada que ha vist un equip irreconeixible, començant per l'alineació i continuant pel joc desplegat.Valdés, una altra vegada, iMascherano, excel·lent com a central, han sostingut l'equip en les bromes. No tant pel bon fer d'Osasuna, voluntariós però inofensiu, sinó per la seva pròpia inoperància per elaborar el mínim de jugades que s'exigeixen a un equip gran.

Un onze inconnex

Guardiola temia la cita i no era en va; potser aquesta por també venia fundada per l'onze que pensava elaborar, a cavall entre els duels amb elMadrid. Ha estat un Barça estrany, desorientat, no se sap si afectat per la derrota de dimecres passat o per la inconnexió derivada de l'alineació que ha presentat el tècnic, més pròpia d'una primera ronda copera que del tram decisiu del campionat.

El tècnic ha perpetrat una autèntica revolució en què només han subsistit quatre titulars de Mestalla:Alves,Mascherano,Busquets iVilla. S'hi podria afegir un cinquè, Valdés, encertat un cop més al rebutjar una rematada de Damià a tocar del descans que hauria obert les portes de tots els fantasmes. I fins i tot un sisè,Maxwell, que ha recuperat el lloc després de la seva lesió per la que va patir Adriano a Mestalla. Maxwell ha acabat coix, d'extrem esquerre, quan ja s'havien esgotat els tres canvis.

Res de res

Del centre del camp cap endavant, res ha estat com sol ser. Ni tan sols quan han aparegutXavi iIniesta, que amb prou feines han recuperat el govern de la nau. Només han reduït les moltes pèrdues de pilota en la primera hora de partit, motiu substancial per donar pàbul a unOsasuna també minvat per les baixes i deprimit per tres derrotes consecutives que l'aboquen al caire del pou.

Thiago no ha fet oblidar cap dels dos per la seva proprensió a ser vertical i a lluir-se en cada passada, Busquets semblava desorientat davant els seus companys de línia i Keita no es distingeix per la seva capacitat constructiva. L'entrada d'Iniesta després del descans no ha reparat del tot aquest problema, perquè s'ha situat com a extrem; només ha donat una mica més de nervi a un atac desangelat. Sense que això signifiqui que hi hagués més remat. L'equip ha jugat d'esquena aRicardo, que ha viscut la nit més plàcida de la seva llarga carrera al Camp Nou.

Tres centrals centrecampistes

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

En aquest sentit, en el vessant ofensiu, l'actuació blaugrana ha estat menyspreable. Pròpia de temps gaspartians, o sigui, prehistòrics. Entre el gol de Villa (m. 23) i un xut alt d'Iniesta (m. 74), un erm mai vist al Camp Nou: ni una trista rematada. Després, el segon gol de Messi i para de comptar. A l'altra punta del camp, Valdés ha intervingut més a fons que el seu col·lega.

No es podia esperar gaire més d'una davantera formada perJeffren (81 minuts en tota la temporada, en totes les competicions) i d'Afellayen un Barça amb poca substància, que ha acabat jugant amb tres centrecampistes enrere (Busquets, Keita i Mascherano), mentre Xavi guanyava minuts amagant la pilota. El Barça ha exhibit ofici. Ofici (i bastant més joc) és el que tornarà a necessitar dimecres.