El Sant Pep de Badalona aprova un pla per poder jugar amb la seva samarreta mentre mira de reobrir el seu pavelló

El Club Bàsquet Sant Josep, el Sant Pep, va disputar aquest dimarts un dels partits més importants de la seva història, un en el qual es va posar sobre la taula no menys que la seva existència. L’històric club de Badalona (Barcelonès), es va jugar la seva dissolució en una junta extraordinària que tenia per objectiu aprovar un pla amb solucions provisionals perquè totes les categories poguessin disputar la temporada 2021-22, després que el pavelló que acull el club des de fa 51 anys s’hagi mantingut precintat des de finals de juny per veure’s l’entitat obligada a realitzar una sèrie d’obres d’insonorització, exigides arran de la denúncia d’un veí.

Si aquest pla no hagués sigut aprovat pels socis, l’actual junta directiva hauria demanat candidats per a una junta alternativa i, si aquests haguessin sigut aprovades pels socis, l’actual hauria presentat la seva dimissió. No obstant, en cas que no hi hagués hagut junta alternativa, s’hauria votat sobre la dissolució del club. No va ser necessari. La votació va ser unànime i un centenar de socis van aprovar el pla, assumint amb això l’esforç extra que suposaran els desplaçaments afegits fora de Badalona per poder entrenar i jugar.

«Ha sigut molt emocionant. Per unanimitat. És impressionant. Plantarem batalla de veritat. Si alguns creien que se’ns traurien de sobre que vagin canviant d’idea», celebra l’Ibon Orrontia, president del club.

Conscients de la transcendència de l’acte i de les dificultats que travessa el Sant Josep, els clubs de bàsquet de la demarcació catalana de l’ACB: el Barça Bàsquet, el Baxi Manresa, el Morabanc Andorra i la Penya, el seu veí badaloní i també estendard del bàsquet formatiu, van emetre un comunicat conjunt remarcant el seu suport al Sant Pep, unes mostres de solidaritat que al llarg dels últims dies també han protagonitzat altres clubs i referents del bàsquet català, però també espanyol, com l’entrenador del Reial Madrid de bàsquet, Pablo Laso. «Estem molt agraïts al suport dels clubs. Necessitem el recolzament del món del bàsquet per poder trobar una solució», remarquen des del Sant Pep.

Sense pistes a Badalona

Per als equips que poden jugar en patis descoberts, des del Sant Josep afirmen que no hi ha problema per adaptar-s’hi i que es poden ressituar en equipaments pròxims, tots a Badalona, per entrenar-se i jugar partits. El problema rau en els onze equips de categories més altes, als quals la normativa els exigeix disputar els partits en pavelló ensostrat.

Així, disposada a defensar la seva identitat tant sí com no, la directiva del CB Sant Josep va celebrar una junta extraordinària per presentar a famílies, tècnics i abonats una proposta temporal perquè aquests equips es desplacin a entrenar-se i jugar a altres camps de Barcelona, mentre des de la direcció treballen en vies legals que els permetin reobrir el seu pavelló. Concretament, els onze equips superiors es ressituaran al pavelló Eurofitness Can Cuiàs, a la zona de Ciutat Meridiana.

Previ a l’assemblea, des del govern badaloní es va proposar una altra possible solució provisional en què la nova pista esportiva de Pere Martell i la cessió de diferents pistes esportives en escoles municipals donarien cobertura als equips inferiors del CB Sant Josep, que podrien continuar lluint els colors del club: groc i lila. Quant als equips que militen en lligues preferents –Infantil, Cadet i Júnior–, tres dels onze que requereixen un pavelló cobert per a la celebració dels partits oficials, el Badalona Bàsquet Club (BBC) els assumiria per jugar a les seves instal·lacions de Badalona. No obstant, aquesta opció no convencia el Sant Josep perquè aquests tres equips haguessin hagut de jugar, almenys una temporada, amb la samarreta del BBC i no del Sant Pep. A més, continuaven necessitant ubicar els altres vuit equips del club que no poden jugar al descobert.

Per la seva banda, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Badalona, Juan Fernández, afegeix que, després d’aquesta primera proposta, es va parlar també amb la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) i que van veure que hi havia pavellons a Barcelona on els altres equips superiors del Sant Josep podrien jugar, tot i que el mateix Fernández reconeix que encara haurien quedat un parell d’equips sense pavelló on disputar els partits.

Finalment, el club ha buscat les seves pròpies solucions i les de l’Ajuntament es mantindran en un calaix. Ara, la votació favorable dona un petit respir al Sant Pep, que, si no hi ha contratemps afegits, podrà disputar la temporada vestint la samarreta a tots els seus equips. Així, Orrontia afegeix que continuen oberts a dialogar amb el govern de Badalona i que si els troben «algun forat» en pistes de Badalona on, almenys, es puguin entrenar els estaran «molt agraïts». D’altra banda, el repte de recuperar el pavelló continua sent una tasca un tant kafkiana que el club haurà de batallar durant els pròxims mesos.

Reobrir el pavelló

La intenció de la junta directiva del Sant Pep és que aquesta solució provisional duri el menys possible. Al llarg de l’estiu ja van fer un terç de les obres previstes, per valor d’uns 30.000 euros, que incloïen la insonorització de la paret del pavelló limítrof amb la vivenda del veí que els va demandar pels sorolls. Des del club assenyalen que pensaven que n’hi hauria prou amb aquestes reformes per poder obrir mentre, al llarg dels pròxims mesos i anys, feien les altres obres que, per la seva envergadura, «requereixen més permisos i terminis més llargs» per poder portar-se a terme. Així, fonts del Sant Pep expliquen que després de fer aquestes primeres obres van mirar de concertar una nova sonometria –prova de so– a casa del veí demandant, però que aquest es nega a permetre-la fins que facin la resta de les actuacions previstes.

En un comunicat enviat fa una setmana pel seu advocat a Badalona Comunicació, Jordi Parellada, el veí demandant, afirmava que feia 10 anys que es queixava pels sorolls abans de recórrer a la via judicial. En la missiva, qualificava de «lamentable» que se’l responsabilitzés de la situació que travessa el club de bàsquet Sant Josep i afegia que «no hi ha cap interès urbanístic al darrere», una insinuació amb què s’ha especulat, ja que Parellada treballa en el sector immobiliari. A més, recordava també que, de les diferents millores que requereix el pavelló, ell només en reclama tres: la insonorització de la paret que dona amb casa seva, la insonorització del sostre i que es clavin les cistelles a terra.

Des del govern local expliquen que, davant aquesta negativa, l’única opció és que es finalitzin totes les obres, de manera que «no faria falta fer l’ECA –la comprovació de sorolls– perquè s’entendria que el pavelló s’ha adaptat a la normativa». Tot i que aquesta és la intenció del club, insisteixen que són obres que requereixen temps, per la qual cosa treballen amb una alternativa per capgirar la situació per la via legal. «Tenim precedents de casos similars en els quals s’ha presentat una demanda a un jutge perquè el veí demandant –en aquest cas Parellada– permeti fer una prova es soroll i alhora, presentar una sonometria des de la casa d’un altre veí –limítrof amb la mateixa paret– per obtenir un permís provisional i poder obrir», asseveren fonts del club.

Tant des del Sant Pep com des de l’Ajuntament consideren que si es pogués fer aquesta prova de so i es comprovés la disminució de soroll, seria possible que el pavelló reobrís abans de finalitzar les obres.

De problema en problema

A finals de 2019, l’Arquebisbat de Barcelona, propietari de l’espai, va voler permutar el terreny esportiu per construir una residència de gent gran, projecte que va ser rebutjat per l’Ajuntament. El CB El Sant Josep va aconseguir llavors una pròrroga municipal a falta de poques hores perquè es fes efectiu el tancament de les instal·lacions del club per ordre de l’Ajuntament de Badalona. Finalment, les negociacions entre consistori i Arquebisbat van prosperar i, després d’una reunió entre els dos actors, el Sant Josep va allargar la seva estada a la pista on feia mig segle que hi era, a falta d’una renovació estructural que demana l’Ajuntament.

Més tard, el gener del 2020, el consistori va començar un expedient administratiu per falta de llicència d’activitats a les instal·lacions. Poc després, no obstant, el club va presentar un projecte tècnic per obtenir aquesta llicència i, aquest abril, l’Ajuntament l’hi va concedir amb la condició que fessin les diverses obres acordades.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Malgrat els múltiples esculls salvats fins ara, el club segueix entre l’espasa i la paret i a mitjans d’aquest mateix octubre té una vista per una demanda de desnonament per part de la propietat, tal com expliquen des del consistori i el mateix club. El cas és que l’entitat mai ha tingut un contracte formal amb la propietat, que ara requereix el terreny. «Esperem poder obrir vies de negociació per no haver d’arribar a aquest punt i que l’Arquebisbat aturi la demanda i arribem a un acord», explica el president del Sant Pep.

Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO