Álex Pastor: «Nosaltres no estigmatitzem: cal sancionar el delinqüent, no el diferent»

Álex Pastor (PSC), alcalde de Badalona des del juny –quan Xavier García Albiol (PP) li va donar el seu recolzament Xavier García Albiol en una sonada moció de censura–, se situa de forma equidistant tant de la seva antecessora, Dolors Sabater (Guanyem Badalona), com del mateix García Albiol, primer edil de la quarta ciutat catalana del 2011 al 2015. Dissabte passat, Pastor va ser presentat com a candidat oficial del PSC a l’alcaldia de Badalona. Amb aquesta entrevista, les edicions locals d’EL PERIÓDICO comencen un cicle de converses amb els principals alcaldes metropolitans per fer balanç del mandat que ja entreveu a l’horitzó les municipals de maig del 2019. 

---

Pregunta (P). ¿S’ha acostumat ja que l’anomenin alcalde 

Resposta (R). (Riu) La veritat és que és un honor ser alcalde de Badalona. I al que no s’acostuma un és al fet que, quan vas pel carrer i els veïns et demanen coses... un sap que sent alcalde pots canviar aquesta realitat. Més que acostumar-me, el que he fet és creure’m que hi ha una possibilitat de canviar la situació actual, ja que hi havia una situació de deixadesa i abandonament. Crec que la gent comença a notar aquest canvi.

P. ¿En quina mesura ha canviat la seva visió de l’Administració en relació amb quan era regidor?

R. Tot és complex, però el que es demostra és que hi ha un canvi en l’actitud i en la voluntat. Aquest Govern ha vingut per canviar les coses i estem lluitant perquè així sigui. Teníem molt clar quines eren les prioritats i així ho estem fent. 

P. ¿Com afecta en la seva política el fet de provenir d’un dels barris més estigmatitzats de la ciutat com Sant Roc? 

R. El barri de Sant Roc a mi em sembla tan digne com qualsevol altre. Aquesta és segurament la primera diferència que hi pot haver amb d’altres. Dit això, vinc d’una família humil, treballadora, a la qual li ha costat molt tirar cap endavant amb els seus fills i nets, com a la immensa quantitat de famílies que hi ha en aquesta ciutat. La veritat és que per a mi és un honor i un orgull provenir d’aquesta humilitat; he pogut complir el meu somni de ser alcalde de Badalona i, des d’allà, treballaré per a tots els veïns i veïnes dels barris de Badalona.

P. ¿Ha rebut alguna crítica dels seus veïns? ¿En general, quines són les principals queixes que li sol fer personalment la gent pel carrer?

R. És cert que jo no li donava gaire importància a l’haver nascut a Sant Roc, però a molta gent li ha cridat l’atenció: “¿Escolta, ets de Sant Roc? ¿De quin carrer?”. Doncs del carrer Jerez de la Frontera, els dic. El que cal fer és no estigmatitzar cap barri; el que cal fer és millorar aquesta ciutat. I fer-ho ampliant una mica la mirada: Badalona té un problema, un dèficit històric, que es diu autopista, una barrera física i social que parteix aquesta ciutat en dos. I que ha fet que, moltes vegades, una part s’hagi sentit abandonada i que l’altra part sigui realment Badalona. Jo crec que no, que Badalona és tot, que Badalona és de tots i cada un dels barris d’aquesta ciutat i Sant Roc ha de ser un orgull, igual que Llefià, Sistrells o la Morera.

P. ¿Va rebre crítiques o reticències des de dins del seu partit arran de rebre el recolzament d’un contrincant polític tan clar com el PP d’Albiol en la moció de censura? 

R. Quan em fan aquesta pregunta jo sempre pregunto: ¿Pedro Sánchez va pactar amb Bildu o Esquerra? No. Va fer un pas al endavant i al final les diferents opcions polítiques havien de decidir entre ell o Mariano Rajoy. Jo aquí vaig fer el mateix, que els partits decidissin si Dolors Sabater o si Álex Pastor. No hi ha cap pacte i els recolzaments ja s’estan veient que poden venir d’un costat o de l’altre, però al final amb un cert sentit comú. En el seu cas sentit d’Estat, en el meu cas sentit de ciutat.

P. O sigui, que no hi va haver crítiques.

R. Aquest és un Govern socialista i s’està veient, amb la qual cosa ningú té cap tipus de dubte sobre qui està al capdavant d’aquesta ciutat.

P. En termes d’estabilitat, ¿com de complex està sent governar amb quatre regidors? 

R. En la pregunta hi ha la resposta. Fa cinc mesos tothom dubtava que es pogués governar amb quatre regidors; avui aquest debat ja no existeix, perquè s’està veient que estem treballant com un Govern de deu, dotze o catorze regidors. Som un Govern de quatre regidors que consensuem molt bé les decisions polítiques i sabem que tenim al costat uns magnífics treballadors municipals que, al final, són els que fan possible i viable que la maquinària rodi.

P. ¿Què destaca com el millor i el pitjor d’aquesta circumstància excepcional?

R. Jo intento veure-ho tot des d’un costat positiu: on està la dificultat sempre hi neix una oportunitat. En aquest cas és evident que, tot i que siguem pocs, hem aconseguit doblar-nos des de la voluntat i l’actitud, que jo crec que és la diferència que marca un Govern. I, sobretot, la capacitat de dialogar amb tot el món. Poso un exemple: des que soc alcalde, s’han aprovat tots i cada un dels dictàmens que hem portat al Ple municipal. ¿Per què? Perquè al final entenem la política des del diàleg, des d’evitar aquesta divisió entre blocs, entre extrems que a l’únic que porta és a no representar tota la ciutadania. 

P. Al juny, quan va assumir l’alcaldia, va citar en una entrevista amb EL PERIÓDICO alguns projectes clau per a aquests 10 mesos: la reurbanització de Sant Roc o la nova guarderia de Montigalà, prevista per al pròxim curs. La plaça Roja de Sant Roc efectivament es va inaugurar el mes d’octubre passat, no obstant des de l’oposició li han criticat haver-se apropiat un projecte que s’havia iniciat a començaments d’any. ¿L’incomoda aquesta dinàmica d’anar darrere del que ja s’havia iniciat i a contra rellotge?

R. En aquests cinc mesos que porto al càrrec hem desbloquejat molts projectes que en tres anys no s’havien dut a terme. Jo el que demano a l’oposició és que sigui responsable amb la ciutat i que faci una oposició constructiva i no destructiva. 

P. ¿Per exemple?

R. El projecte executiu de la guarderia que havia de fer-se a Montigalà. És un projecte que ja està en marxa i que per tant els veïns del barri de Montigalà els propers mesos podran veure com es comença a actuar; intentarem que sigui operativa per al pròxim curs. ¿Quines són les prioritats d’aquest Govern? Vam entrar volent guanyar un any per a Badalona, després de tres anys d’abandonament. ¿I on es notava aquesta deixadesa? Era als carrers, a les places... hi havia un manteniment zero. Era en temes de seguretat, on la gent demanava més presència policial; volia, a més d’estar més segura, sentir-se més segura veient més efectius de la Guàrdia Urbana. Volia que aquests projectes que s’havien fet a través d’uns pressupostos participatius, acabessin fent-se, que no estiguessin bloquejats. I sobretot que no s’utilitzés aquesta institució per qüestions identitàries. Jo he vingut a ser el dels veïns de Badalona, i no l’alcalde de les banderes o els símbols que enfronten la gent. 

P. En l’esmentada entrevista, vostè feia gala que la seva primera mesura al capdavant del consistori va ser treure una pancarta de la façana “que dividia la ciutat”. ¿Fins a quin punt és una debilitat política haver entrat al consistori per una moció de censura amb un rerefons –la qüestió catalana– que s’escapa de la política estrictament municipal? 

R. Aquí és on ens volen portar els extrems. Al final, tenim d’una banda el líder del Partit Popular i d’altra banda a una exalcaldessa que es dedicava a oferir la vara a presidents que jugaven a la independència i no a mirar per les qüestions reals dels catalans i les catalanes: educació, sanitat, serveis socials... els extrems no ens porten enlloc. Vull recordar que el líder del Partit Popular torna amagant les sigles del Partit Popular i vull recordar que l’exalcaldessa representava la CUP a l’Àrea Metropolitana i s’ha passat tres anys negant l’evidència. Jo soc un alcalde del PSC, em sento molt orgullós de les meves sigles, i la gent quan voti sabrà qui està votant realment: un alcalde socialista.

P. En la seva línia política, el seu Govern està posant molt èmfasi en combatre l’incivisme i mantenir la seguretat a Badalona. ¿Què els contesta als qui titllen aquesta estratègia d’“albiolista”?   

R. El primer que demanaria a aquestes persones és que m’acompanyin per les places i escoltin les demandes que ens fan arribar els veïns i veïnes; el que nosaltres fem és molt diferent del que fa el líder del Partit Popular. Nosaltres no estigmatitzem: a qui cal sancionar és el delinqüent, no el diferent. El que fem és apel·lar a aquesta campanya de civisme per la qual hem fet arribar l’Ordenança de Civisme a totes les cases de la ciutat per fer saber que aquell que no respecte la via pública pot arribar a ser sancionat.

Entre tots hem de cuidar aquesta ciutat. Dit això, després de la campanya de sensibilització, hem passat a l’acció, que és el més important. ¿Com? Reorganitzant el model de seguretat. Vull recordar que en aquests últims set anys, i quan es parla que pot ser que ens aparellem [amb Albiol], el Govern del Partit Popular l’únic que va fer va ser retallar el pressupost també en matèria de seguretat. Nosaltres, en el pressupost que presentem, les partides en seguretat i protecció civil augmenten un 217%. A més, incorporarem 27 nous agents de la Guàrdia Urbana. 

P. ¿Però què diferencia la seva política de seguretat de la d’Albiol? Per entendre’ns: no sembla que la seva prioritat siguin polítiques tipus municipalització de l’aigua, com sí que ho han sigut en altres ajuntaments d’esquerres.

R. Parlava de seguretat. Jo crec que aquest Govern ha marcat molt bé les seves prioritats i en aquest pressupost que acabem de presentar als grups municipals queden fixades. Parlem de seguretat, però també de manteniment i neteja, de carrers, de places, d’instal·lacions municipals i d’instal·lacions esportives. També parlem per exemple de Serveis Socials, on augmentem un 42% les partides en aquest àmbit i volem incrementar en 24 persones l’equip que es dedica a això per donar aquesta atenció que tant necessiten les famílies en una situació de màxima vulnerabilitat econòmica. Aquestes són les prioritats d’un Govern d’esquerres.

P. ¿Titllaria de racista la política d’Albiol?

R. Jo el que he de dir molt clar és que qui delinqueix... ha de ser sancionat. A mi m’és igual si és de Badalona, de Conca o del Marroc. Ha de ser sancionat. Crec que aquí hi ha la diferència.

P. O sigui, que sí que el considera racista.

R. Crec que ell va assenyalar una sèrie de col·lectius, com els vau assenyalar des dels mateixos mitjans de comunicació.

P. Recentment han presentat el projecte de remodelació de Guàrdia Urbana de Badalona, que a partir d’ara patrullarà especialment en els “punts calents” de la ciutat. ¿Quins són aquests punts? ¿Podrien mesures com aquesta estigmatitzar alguns barris de Badalona?

R. No, al final Badalona és plural, diversa i cada barri té una situació peculiar. No és el mateix el barri de Llefià amb 60.000 habitants que el barri de la Morera que no té ni la cinquena part. Amb la qual cosa, on hi ha més concentració de persones, és igual la seva procedència, la seva ideologia, els seus valors... és on la convivència és més complicada i per tant és on més s’ha d’actuar. També tenim altres zones, el districte u, a la zona centre, on també s’ha d’actuar perquè hi ha una zona de lleure. 

P. En aquesta mateixa estratègia s’emmarca també la instal·lació de càmeres de videovigilància a la via pública i en els uniformes dels agents. ¿No és agosarat anunciar una mesura d’aquesta magnitud sense tenir encara autorització ni garantia d’arribar a tenir-la, segons va reconèixer en roda de premsa Conrado Fernández

R. Aquest és el nostre model de Guàrdia Urbana i la nostra voluntat és que així sigui. I evidentment els tràmits ja han començat. Cada una de les iniciatives de videocàmeres són diferents. No són el mateix els permisos per a les càmeres dels uniformes que per als carrers i places. Fixeu-vos, no és impossible: per exemple, l’Ajuntament de Rubí ja té les càmeres. Però és un procés llarg perquè necessites una autorització de la Conselleria d’Interior. A poc a poc Badalona anirà veient que això serà una realitat perquè ho aconseguirem.

P. El Govern municipal acaba de fer la seva proposta formal de pressupost, que prioritza la seguretat i la neteja de l’espai públic. ¿Creu que aconseguiran aprovar-los? ¿És realista, a hores d’ara?

R. Home, és realista... nosaltres creiem fermament en el que fa falta a Badalona. Per això vam fer un pas endavant, per guanyar un any per a Badalona. No només és tenir un govern sinó aprofitar aquest govern per fer coses per a aquesta ciutat. I a ningú se li escapa que els pressupostos són l’eina bàsica perquè aquesta ciutat pugui millorar. L’oposició haurà d’explicar molt bé per què no vol 24 treballadors de Serveis Socials que tanta falta fan a aquesta ciutat; haurà d’explicar molt bé per què no vol un augment del 217% –1,3 milions d’euros– per a la Guàrdia Urbana; haurà d’explicar per què no vol dos milions més per al manteniment dels nostres carrers. 

P. ¿Quins grups són prioritaris a l’hora de negociar pressupostos? ¿Segueixen amb la seva idea expressada en el Ple d’octubre d’estendre la mà prioritàriament ICV i ERC?

R. Nosaltres treballarem amb tots; són uns pressupostos de ciutat. Parlarem amb l’esquerra i amb la dreta. Al final, jo crec que el manteniment, la seguretat, la neteja, els serveis socials...són temes prioritaris i que des de l’esquerra haurien de veure’ls, però també des de la dreta. Aquí no hi ha ideologies sinó una gestió municipal, una gestió directa per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Quan un veí ve a queixar-se o a demanar una proposta, el que m’està dient és: “Eh, vostè és l’alcalde i jo li pago uns impostos perquè reverteixin en el meu carrer, en els meus serveis. I per tant vostè el que ha de fer és gestionar”. Doncs a això ens estem dedicant.

P. En alguna ocasió ha comparat la seva conjuntura política amb la de Pedro Sánchez en el Govern espanyol. Si vostè fos votant de Podem, ¿veuria criticable que Pedro Sánchez pugui estar utilitzant aquesta legislatura curta com una espècie de campanya electoral allargada?

R. Pedro Sánchez va fer un pas endavant per canviar l’anterior Govern, que és el més corrupte d’Europa, i un gran país com és Espanya necessitava un govern a l’altura de les circumstàncies. I crec que ho està fent magníficament. D’altra banda, jo el que vaig fer és fer un pas endavant no amb una moció de censura a un govern d’esquerres sinó contra un govern incapaç de gestionar i que incomplia sistemàticament els acords que tenia; no amb el PSC sinó amb els veïns i veïnes. Estem demostrant que fins i tot i no tenint prou majories, som capaços de dialogar amb tot el món; som capaços de plantejar solucions que canvien el dia a dia dels ciutadans. I en això continuem treballant. Per tant; sí, hi ha un cert paral·lelisme entre Espanya i Badalona i entre Pedro Sánchez i nosaltres.

P. En els mesos que porta com a alcalde, ¿continua veient dos Badalones? ¿De quina d’aquestes dues Badalonas se situa més a prop el PSC?

R. El PSC és a prop de l’única Badalona que hi ha, plural i diversa. Soc alcalde de tots i totes, pensin el que pensin. Jo no separaré per un extrem o per un altre. El veí de Badalona és veí pensi el que pensi. I, per tant, jo tinc l’obligació de poder representar-lo el millor possible. El PSC és el partit que es defineix en la centralitat política entre aquests dos extrems; dos extrems que no han portat a res i que ja han significat set anys de retallades, deixadesa i abandonament. Cal començar a dignificar i estimar aquesta ciutat, posar de relleu una ciutat tan bonica i que ha evolucionat tant durant tants anys.

P. ¿Ha tingut algun contacte amb el Govern de la Generalitat durant aquests mesos? ¿Quina exigència li fa per a Badalona? ¿I al Govern de l’Estat?  

R. Un dels meus compromisos just el dia de la investidura és que jo parlaria amb tot el món, fos de la ideologia que fos. I, evidentment, amb el president de la Generalitat jo he estat reunit per mirar coses per a aquesta ciutat. Amb la delegada de Govern, una setmana després de ser alcalde, també vaig tenir l’ocasió de reunir-me, igual que amb altres consellers, per exemple el de Territori i Sostenibilitat o amb el d’Afers Socials. El tracte de l’alcalde amb qualsevol entitat supramunicipal sempre serà cordial, de respecte, però sobretot serà de compromís.   

P. ¿Però quina resposta troba, de moment, en el Govern de la Generalitat? ¿Hi ha normalitat institucional?

R. Vam començar a dialogar, que és un punt que el Govern del Partit Popular no tenia. Per començar, el que hem demanat a la Generalitat i directament al president Torra són reforços d’efectius de Mossos d’Esquadra, perquè a ningú se li escapa que tenim un hàndicap si s’aprova la nova llei que permetrà als guàrdies urbans jubilar-se als 59 anys.  

D’altra banda, a Badalona tenim una sèrie de centres educatius que la Generalitat ha d’estrènyer perquè siguin una realitat l’abans possible. Mereixem equipaments educatius dignes i amb el treball conjunt d’ajuntament i la Generalitat ho podem aconseguir. També dèiem abans que Badalona té un problema amb l’autopista; doncs un dels compromisos a què hem arribat amb el conseller Damià Calvet són els laterals de la C-31 per començar a obrir la ciutat. 

Finalment, m’agradaria parlar de la Fundació Badalona Capaç. El dia que vaig entrar com a alcalde es va parlar molt de la pancarta que vaig despenjar, però n’hi havia una segona –instal·lada a la plaça de la Vila, on més de dues-centes famílies van estar mil dies manifestant-se– que vaig penjar immediatament al balcó. La Fundació Badalona Capaç treballa a favor de persones amb discapacitats i treballa també per a les famílies que es troben en aquesta situació. I ho fa en un centre indigne. El Govern anterior va desatendre les peticions en aquest sentit, però amb el treball conjunt que hem començat amb la Generalitat, hem aconseguit que es vagi a fer un nou centre a Pomar on els nens i nenes puguin realitzar les activitats de la forma més digna possible. 

P. ¿Quins són els grans reptes de Badalona per al pròxim mandat?

R. D’una banda, a mi m’agrada diferenciar entre l’urgent i l’important. L’urgent és donar la volta a aquests anys de deixadesa, d’abandonament, de retallades...que hem viscut durant set anys: la neteja, el manteniment, aquest enfortiment de la seguretat, el poder també oferir els millors serveis públics. 

I l’important és tenir un model de ciutat clar. Jo crec que Badalona ha passat de ser una ciutat industrial, que era dormitori de Barcelona i vivia d’esquena al mar, a ser una ciutat on els barris s’obren al mar amb un canal magnífic que serà una realitat en dos anys; on podem disfrutar d’un magnífic litoral de cinc quilòmetres... els grans reptes de futur seran connectar amb Sant Adrià del Besòs d’una banda i d’altra banda amb Montgat i el Maresme per fer aquest gran passeig del litoral. 

També cal posar de relleu el pol d’investigació biomèdica a Can Ruti, on tenim grans operadors com poden ser l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, la Fundació Josep Carreras, l’Institut Guttmann. Un altre punt pot ser el tema industrial. Hem de traduir la història industrial de Badalona al segle XXI, fins i tot amb una indústria cultural, on també afavorir la creativitat, la innovació, la tecnologia al servei de la ciutat. 

P. Amb tot aquest plantejament també li faltarà trobar un diàleg amb la gran ciutat, amb Barcelona, que ara no és gaire visible, ¿no?

R. Un dels meus esforços és poder trobar sinergies amb les ciutats que tenim al costat, amb Sant Adrià o Santa Coloma, amb qui ja estem treballant temes com la violència de gènere, un tema que requereix acció conjunta entre municipis. I, evidentment, amb Barcelona cal tenir en compte tota la situació estratègica del nord de Barcelona. En aquest cas hi ha plataformes com pot ser el Consorci del Besòs on també participa Barcelona, Sant Adrià, Badalona i on comencem a marcar estratègies conjuntes per veure com ha de ser aquesta part del Besòs... que no ha de ser el nord pobre; el Barcelonès Nord es mereix començar a recuperar un dèficit històric d’inversió.

P. Ara ha sigut presentat com a candidat del PSC a l’alcaldia de Badalona. De cara a les eleccions municipals del 2019, ¿creu que li pot passar factura haver arribat a l’alcaldia a través d’una moció de censura amb el recolzament del PP?

R. Jo governo amb quatre regidors i sense pactes. Al que anirem el maig de l’any que ve és a guanyar unes eleccions. Jo crec que aquesta pregunta cal fer-les als altres partits per veure si estan disposats a donar-nos el seu recolzament per governar aquesta ciutat.

P. Però serà difícil passar de quatre a deu i que el Partit Popular passi de deu a quatre, ¿no? Segur que haurà de pactar.

R. Ja es veurà. El més important és sortir a guanyar amb un pla d’acció fet. I estem demostrant que tot el que vam dir ho estem fent. A més, la percepció al carrer és molt bona, crec que el PSC està recuperant-se gràcies als fets i a partir d’aquí el que caldrà fer és veure si la resta de partits demostren el que ha fet sempre el PSC. A Badalona només hi va haver una majoria absoluta, el 1991; sempre hem demostrat ser capaços de pactar amb tots els partits polítics sempre que sigui en benefici de la ciutat. Són els extrems els que hauran de demostrar si són capaços de pactar o no.

P. ¿No hi haurà línies vermelles, llavors?

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

R. Ara estem focalitzats en el dia a dia i guanyarem unes eleccions. A partir d’aquí ja veurem qui està disposat a parlar i qui no. Els que han demostrat que no han sigut capaços de parlar són els extrems entre ells. L’únic partit que ha sigut capaç de dialogar amb tots és el PSC.

Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA