"És una pista de fórmula 1"

Per mantenir una conversa fluida amb una addicte al monopatí sempre és millor haver cursat com a mínim segon o tercer grau d'argot skate, perquè si no tot sembla un enorme arcà. Hi ha les escales. Fins aquí, tot bé. Això s'entén. Però després vénen els hubbas, els handrails, el volcà amb un bank en ple cràter... I què s'ha de dir dels quarter pipes amb hipes. És més fàcil explicar a l'àvia què és un fora de joc en el futbol. Per sort, Joan Galcerán, conegut en el món skate com a Joanet i envejat per les seves estades a Califòrnia, troba una manera directa i eficaç d'explicar què opina sobre l'Skate Agora de Badalona. «Això és un circuit de fórmula 1».

«Aquella zona, la que està més a prop del carrer, és la més accessible per als principiants», explica. És veritat. L'altura de les rampes i les baranes és més baixa, com d'una classe de P-3 de monopatí.

«El que hi ha al centre ja és una altra cosa». Paraules majors. Pot ser que en alguna plaça o carrer metropolità hi hagi una barana així, però per descomptat no amb aquells acabats de biga d'acer. ¿És la millor pista d'Europa? Joanet assenteix amb el cap. Una resposta més literària (¿hi ha aigua al mar? o una cosa així) hauria quedat estupenda per a l'ocasió, però amb el gest de satisfacció que expressa amb una ganyota ja n'hi ha prou per certificar que no menteix. Després, senzillament, llança el monopatí, hi puja a sobre i roda per la pista i, per un instant, sembla derogada la llei de la gravetat de Newton.

Per un profà, un skater com Joanet només és un noi amb un monopatí, un objectiu preferent per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, que si l'enxampa amb les rodes sobre un banc li posa una multa de 1.100 euros. És un error, no obstant, associar aquest esport al vandalisme. El que sembla només un noi amb una gorra, roba ampla i una tau-

Notícies relacionades

Demanen al TSJC que investigui un cas de "discriminació" per parlar en català a l'Hospital de Can Ruti de Badalona

El 75% dels nens de 4 a 8 anys atesos al CAP Sant Roc de Badalona miren pantalles mentre mengen

la és en realitat una potent indústria comercial. Els millors patinadors ho fan amb material cedit per les grans marques. Literalment, són publicitat sobre rodes. I després hi ha els premis que es disputen en competicions com la prevista aquest cap de setmana a Badalona, per a la qual gairebé no queden entrades disponibles. El guanyador del torneig s'embutxacarà l'equivalent a 76.500 dòlars i, a més a més, una plaça a la resta del campionat dels Estats Units, és a dir, un fantàstic viatge que tindrà com a etapa final Chicago a la tardor.

Aquest és, en realitat, un torneig amb encara pocs anys de vida. La primera edició es va celebrar el 2010. Va ser una iniciativa personal de Rob Dyrek, a qui sembla que el qualificatiu de llegenda viva li va petit. Això diuen. El cas és que va intuir que això serira un gran negoci. I ho és. La skatemania està en plena expansió geomètrica.