Rere els passos de Josep Miracle Montserrat

VIL·LA JOANA

Museu Cinto Verdaguer

El punt de partida d’aquest itinerari ens porta a recordar la tasca biogràfica i els nombrosos assajos que Josep Miracle va dedicar a Verdaguer i, sobretot, els seus esforços per convertir Vil·la Joana en la casa museu del poeta. Durant els anys més durs de la clandestinitat, Miracle va impulsar els actes d’homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer coincidint amb els aniversaris de la seva mort, el 10 de juny del 1902. Expliquen els testimonis que era habitual haver d’eludir els controls de la Guàrdia Civil per poder participar-hi. A Vil·la Joana Verdaguer va passar els seus últims dies amb l’esperança de refer-se de la greu malaltia que l’afligia.

CAN SISSÍ

Aquells estiuejos

A l’esclatar la guerra civil, Josep Miracle i la seva família es van instal·lar a Vallvidrera. Van viure en una masia aïllada coneguda com a Can Sissí, molt a prop de la Font de la Teula i de l’antiga parròquia de Santa Maria de Vallvidrera. Però l’any 1938 va ser mobilitzat i va estar vuit mesos al front. Després va passar a un camp de concentració francès a Tolosa. Des d’allà, Josep Miracle escriuCançó d’enyorança, recordant la seva família i l’idíl·lic entorn de Vallvidrera:

«Casa blanca i pins ben verds,

ombra dolça de figuera,

pous rodons com ulls oberts

d’una noia finestrera,

vell Pantà, camins deserts,

majestàtica Drecera.»

CAN BOVER

El retorn a Vallvidrera

Quan va tornar de l’exili, Josep Miracle va ser detingut durant uns mesos i després va tornar a Vallvidrera. No va poder anar a Can Sissí i es va instal·lar a Can Bover, antiga caserna dels Mossos d’Esquadra. Les vistes sobre la ciutat de Barcelona van suplir els paisatges idíl·lics de la residència anterior. La proximitat al nucli de Vallvidrera va impulsar el seu arrelament i el va portar a implicar-se en la vida social i cultural dels seus veïns. En el programa de la festa major del 1964, desitja que Vallvidrera «reconquisti tota la seva glòria» i ofereixi als barcelonins «aquell parc natural de veritat, aquella corona de pins, aquell marc per a les grans festes».

VILLA DOLORES

Temps d’assajos

Des de la terrassa d’aquesta casa es disfruta d’una esplèndida vista sobre Barcelona. Josep Miracle hi va viure des del 1950 fins poc abans de la seva mort, l’any 1998. Aquí va ser on Miracle va escriure el gruix de la seva obra biogràfica, filològica i d’assaig. També aquí va crear una extensa biblioteca amb nombrosos llibres que posteriorment van ser donats a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle. Un exemple del seu activisme en defensa de l’ús correcte de la llengua queda reflectit en l’articlePer lletra de més i per lletra de menys,on denunciava la substitució del topònimVallvidrerapel deVallvidriera.

L’ABEURADOR DE LA PLAÇA

Símbol de lluita veïnal

Josep Miracle es va distingir també per la seva defensa de la reinstauració de les ballades de sardanes,així com per la recuperació dels continguts propis de la festa major i per impulsar i popularitzar nombroses activitats literàries i culturals. Així, junt amb l’alcalde del barri, el doctor Baixarias, i amb altres integrants de l’associació de veïns, de la qual va ser president, va iniciar el procés de restauració de l’abeurador de la plaça de Vallvidrera en el qual es poden llegir dos versos que el poeta Joan Maragall va dedicar a aquests llocs:«Ai, boscos de Vallvidrera! / quines sentors m’heu donat!».

BIBLIOTECA JOSEP mIRACLE

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Homenatge al divulgador

Ubicada en el conjunt del centre cívic Vallvidrera- Vázquez Montalbán, la Biblioteca Collserola-Josep Miracle rendeix homenatge a la seva activitat de divulgador cultural. Creada a partir del fons de llibres que Miracle va donar en un primer moment, aquesta biblioteca té un fons de 28.000 exemplars i unes 150 visites al dia. Les espectaculars vistes sobre la muntanya que es disfruten des dels grans finestrals li confereixen una singularitat especial. Hi ha el curiós costum que els visitants portin flors, recollides als seus jardins o als boscos pròxims, per decorar el taulell.