Els EUA surten al carrer de forma multitudinària en protesta per Trump

Cada dia des de fa mesos serveix de recordatori que els Estats Units viuen un moment inèdit, explosiu i ple de tensió i polarització. Pocs des del retorn de Donald Trump a la presidència van exposar com ahir les ansietats i perills d’aquesta democràcia que sota el republicà s’està convertint en polvorí. Un exèrcit de centenars de milers de ciutadans enfadats i preocupats per la deriva autoritària de Trump va prendre els carrers de ciutats grans i petites de tot el país en prop de 2.000 protestes englobades sota l’eslògan "Reis no". Fins i tot en llocs on la pluja va ser incessant, com a Nova York, l’assistència va ser la més gran de les marxes viscudes fins ara en el mandat del republicà.

A Washington, mentrestant, el president es disposava a la tarda a complir el somni que ha acariciat des que en el seu primer mandat va ser a París el dia de la Bastilla: presidir a la capital una desfilada militar. I va ser així com ahir va desplegar desenes de tancs, cuirassats i carros de combat, 6.000 soldats, bombarders i helicòpters i focs artificials sota la pluja durant l’anomenat el Dia de la Bandera. L’esdeveniment marcava el 250 aniversari de la fundació de les Forces Armades nord-americanes. També coincidia amb el 79è aniversari del personalista Trump.

La complexitat d’aquesta pantalla partida es va incrementar encara més sabent que a Los Angeles segueixen desplegats militars de la Guàrdia Nacional i els marines que Trump hi ha enviat, sense que ho sol·licités el governador de Califòrnia, amb l’argument de frenar una suposada "rebel·lió", que és com el mandatari defineix protestes contra la seva agressiva campanya d’arrestos d’immigrants. Allà la policia fins i tot va anticipar la possibilitat d’una participació massiva i "sense precedents" en les manifestacions contra Trump.

L’alt voltatge i els perills de la divisió cobraven la forma més devastadora a Minnesota, on un home disfressat de policia va assassinar ahir una congressista demòcrata estatal i el seu marit, i va deixar ferits a un senador local també demòcrata i la seva dona. Les autoritats des del primer moment van dir que es tractava d’un fet "políticament motivat".

Malestar als carrers

"Estem descendint cap al feixisme", alertava des de la manifestació a Nova York Richard Briggs, un home de 71 anys que havia fet una pancarta amb un retrat de Trump al costat d’un de Hitler. "Trump està intentant atorgar-se poders que no li corresponen del Congrés i dels tribunals, està arrestant gent en els seus llocs de treball, ha declarat la guerra als seus ciutadans al seu propi país mentre li besa el cul a (el president rus Vladímir) Putin i està intentant provocar una situació en la qual poder invocar la Llei d’Insurrecció", afegia amb referència a la norma de 1807 amb què Trump podria autoritzar els militars no únicament a protegir edificis i empleats federals, com fan ara a Los Angeles, sinó a actuar en operacions de llei i ordre en territori nord-americà. "Mentre tinguem llibertat d’expressió hem d’aprofitar-la", deia també Briggs, que assegurava també que "tret que la gent s’alci, Trump continuarà".

De Trump i feixisme en parlaven també a la Cinquena Avinguda davant la seu central de la Biblioteca Pública de Nova York la Mae i l’Alex, dos amics d’uns vint anys que van sortir a una manifestació dominada per gent gran, tot i que en aquesta ocasió es veia més jovent, i una mica més de diversitat racial, que en les marxes d’abril. Estudiants d’Història i Ciències Polítiques, amb cartells fets a mà defensant els immigrants, s’havien vestit un dia gris de blanc, vermell i blau, reclamant els colors de la bandera, un gest que es veia en manifestacions de tot el país i que assenyala la resistència a deixar que Trump i el moviment MAGA s’atribueixin el patriotisme o els seus símbols. Els dos amics titllaven de "terrible" l’escassa presència de joves en la protesta. Alertaven que "hi ha hagut un massiu gir generacional a la dreta". I també deien que molts, que van créixer amb la primera presidència de Trump "hi estan acostumats, no entenen com de malament estan les coses, no s’adonen que això no és els EUA".

"Fins i tot els nostres amics que no van votar per ell no ho saben, perquè ningú llegeix les notícies, s’han tornat apàtics", assegurava la Mae, filla d’una immigrant francesa i amb una àvia de Lituània. "I ens acusen d’estar exagerant, de ser excessivament dramàtics", afegia.

Amenaça de totalitarisme

El mateix explicava el Charlie, arribat a la manifestació amb una pancarta on, al costat d’una foto de Martin Luther King, i jugant amb el cognom del líder dels drets civils (King en anglès és rei) es llegia: l’únic rei que respecto.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

"El que aquesta passant amb Trump no és una broma, no és un joc, tot i que alguns, com els meus veïns, creguin que som massa alarmistes", deia aquest home de 65 anys. "Trump vol el totalitarisme, vol un dictat autoritari, i és al que hem d’oposar-nos", continuava. "No sé com en sortirem, d’això; no sé quins moviments pràctics podem fer, però almenys diem al món que rebutgem el que està fent".

Ells i altres manifestants com la Sarah, una dona de 62 anys, parlaven, amb diferent intensitat, d’"esperança" i destacaven el component pacífic de les manifestacions, la tònica que dominava aclaparadorament arreu del país. A l’hora d’escriure aquestes línies, només arribaven notícies d’algun inici de tensió i enfrontaments, com ara un de registrat en un barri de majoria hispana en Atlanta. La tensió, no obstant això, no para de créixer. n