L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

L’opinió compartida per tots els experts i repetida en els últims dies és que seria una temeritat moure les pintures, un conjunt de fragilitat extrema. Des que el 1936 van ser arrencats de les parets del monestir durant un incendi, els murals han sigut, en paraules de Pepe Serra, «un malalt en coma». Sí que és cert que alguns fragments van viatjar els anys 1970, 1984 i 1991 per afegir-se a exposicions col·lectives a Nova York i Londres, però el conjunt no ha sortit mai del MNAC. La part aragonesa, per contra, ha insistit aquests dies a recordar que, durant el judici, els pèrits catalans van dir que no era impossible traslladar les pintures. La mateixa jutge va concloure que el moviment era viable sempre que s’adoptin les mesures i precaucions necessàries per fer-ho.

Segons recull la sentència, una de les expertes de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona proposada per Generalitat i MNAC va declarar el següent: «Les pintures no suportarien una segona arrencada, és a dir, no es pot separar la pintura del suport de tela ni la tela de l’actual suport de fusta, l’estructura que li dona rigidesa, que li dona consistència, és a dir, suporta tot el pes de les pintures. Es podrien separar aquests arcs i juntament amb les fustes es podrien moure, el que he dit que no es podria fer és col·locar-los, a la mateixa sala capitular no hi cabrien. Independentment d’aquests problemes de climatització i d’humitat [...] El trasllat no és recomanable».

En el museu, les pintures murals ja no són murals, sinó una altra cosa: una «bomba de rellotgeria molt sensible als canvis ambientals» i «químicament molt reactives», segons la cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, Carme Ramells. En aquest sentit, el procés de conservació i restauració ha sigut determinant ja que, després d’arrencar-les el 1936, Gudiol les va restaurar a la Casa Amatller i les va reintegrar en un nou suport. Segons es va il·lustrar durant el judici, es va extreure la pel·lícula superficial de les pintures dibuixades a les parets del monestir mitjançant la tècnica de l’strappo i es va col·locar en un suport flexible que les ha convertit en «pintures sobre tela». «La tela està tensada en part sobre fusta i en part sobre unes quadrícules, una retícula de llistons de fusta, on les teles de cotó estan tensades en les parts planes, mentre que en les parts corbes estan en fusta directament». La pintura, van afegir els pèrits, no ha deixat de ser un fresc i, ja que les teles estan clavades en els suports de fusta, treure-les d’allà seria un segon «arrencament».  

Com a parts condemnades, són el MNAC i la Generalitat els que han d’encarregar-se del trasllat i la restitució. A l’espera del que decideixi el patronat, Aragó ja ha demanat repetides vegades que es permeti l’accés als seus tècnics per conèixer l’estat de les pintures. Aquesta mateixa setmana, la consellera aragonesa de Cultura, Tomasa Hernández, ha enviat al president del patronat, Joan Oliveras, una carta en què reclama accés perquè els tècnics «coneguin de primera mà i amb els mitjans tècnics adequats no només les mateixes pintures i el seu sistema de muntatge expositiu actual, sinó també tota la documentació vinculada a aquests béns i generada pel MNAC durant el temps que han estat a les seves instal·lacions». En el seu dia, el president de la comunitat, Jorge Azcón, va dir tenir preparat un «pla de desmuntatge, trasllat, conservació, restauració i exposició de totes les pintures murals» el contingut del qual no ha transcendit. 

De la Sala Capitular del monestir de Santa Maria de Sixena van sortir les pintures el 1936 i, segons la justícia, allà haurien de tornar. El retorn d’una remesa anterior de béns de Sixena el 2016 va posar de manifest les deficiències de l’edifici, extrem que s’ha volgut corregir amb una inversió milionària. «Gràcies a la reforma que vam inaugurar fa uns mesos, podem afirmar que Sixena compleix totes les condicions tècniques i de seguretat per tornar a allotjar les pintures murals. L’estabilitat de les condicions mediambientals de la Sala Capitular es pot acreditar i és inqüestionable»; va celebrar Azcón. Amb tot, els experts apunten un detall gens menor: els arcs del MNAC que exposen els murals no tenen les mateixes dimensions que els de la sala que hauria d’acollir la reintegració. 

L’advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha arribat a dir durant tot el procés que el conjunt mural del monestir podria estar valorat en 1.000 milions d’euros, però els 43 fragments murals van ser taxats durant el litigi per una quantitat sensiblement inferior: 300 milions d’euros. El 2016, abans que un altre jutge paralitzés l’execució temporal de la sentència que obligava, ja llavors, a tornar les pintures, el MNAC va reclamar al govern aragonès una garantia de 150 milions d’euros per si les obres havien de tornar de nou a Barcelona. 

Notícies relacionades

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Billie Eilish regna de valent i amb intimitat

Pràcticament descartada la via del Tribunal Constitucional, l’única opció seria que s’acrediti la impossibilitat d’executar la sentència i es busqués una mesura equivalent per compensar Aragó. En aquest camp, essencialment tècnic, cobraria especial importància el paper del Ministeri de Cultura, que podria encarregar informes tècnics que avalessin els riscos que assenyalen des del MNAC. No seria la primera vegada, però el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ja ha manifestat en més d’una ocasió la seva voluntat de complir la sentència. 

A més de les pintures de la sala capitular, la sentència també afecta un altre conjunt pictòric de Sixena custodiat pel MNAC: els 25 metres lineals de pintures profanes que es trobaven a la sala de la Reina del monestir i s’exhibeixen a Barcelona en una sala diferent. Es tracta de vuit plafons arrencats el 1960 i seriosament danyats pel foc que decoraven la part superior dels murs d’una sala situada entre l’església i el claustre amb escenes com l’assalt de Sant Joan d’Acre.