El Pompidou compon el retrat més íntim de Lucian Freud

el Centre Pompidou de París ret homenatge al pintor britànic Lucian Freud, un dels artistes contemporanis més reconeguts, amb una exposició que inclou la majoria de les seves obres mestres. Nét del pare de la psicoanàlisi, Freud, nascut a Berlín el 1922 i establert al Regne Unit, despulla la naturalesa humana tant en sentit literal com figurat a través dels penetrants i imponents retrats –alguns dels quals de grans dimensions– reunits a la mostraLucian Freud. El taller.

El museu parisenc indaga i aprofundeix en l’univers del pintor, de 88 anys, autor d’una obra que s’ha desenvolupat sempre entre les parets del seu estudi londinenc. El mig centenar d’obres que s’exposen en un espai de 900 metres quadrats es podran veure a París –que des de l’any 1987 no dedicava una retrospectiva a l’artista– des d’avui fins al 19 de juliol.

Després de l’exposició de la Tate Modern de Londres, que es va fer l’any passat, el Pompidou ha agafat el relleu de la passió freudiana que envaeix el món de l’art completant l’exhibició de les obres amb una sèrie de fotografies captades per David Dawson. Les imatges també tenen per escenari el vetust estudi del pintor, en què les parets estan cobertes d’una espessa superposició de capes d’oli i el parquet és ple de draps arrugats.

Lucian Freud hi apareix sol, amb el tors nu, en ple procés creatiu. Les imatges juguen amb la posició del model i el resultat plasmat a la tela, sense oblidar-se de l’inseparable gos de l’artista, Eli. L’esprimatxat animal apareix en molts dels quadros de Freud, precisament com a contrapunt de la poderosa presència del cos humà.

DISTÀNCIA I INTIMITAT / Les obres, majoritàriament procedents de col·leccions privades, es distribueixen en quatre grans seccions. La primera sala introdueix el visitant al taller a través dels paisatges del Londres industrial que el pintor veu des de les finestres, i després entra a l’espai a través del seu mobiliari, les seves plantes, els seus murs i finalment els seus models. «La força de la pintura de Freud resideix justament en aquesta tensió estretament vigilada entre distància i intimitat», resumeix la comissària de la mostra, Cécile Debray.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

CÉZANNE, PICASSO... / El recorregut enllaça amb els autoretrats, que l’artista entén també com un exercici de distanciament. «Per poder-se representar un mateix és important intentar pintar-se com si fossis una altra persona», comenta Lucian Freud.

El tercer espai de l’exposició se centra en les variacions al voltant dels antics mestres, des de Cézanne fins a Picasso i Chardin, que el creador reinterpreta «de manera deliberadament matussera». La mostra desemboca en la sèrie d’obres amb què culmina el seu tractament minuciós i «gairebé obsessiu» del retrat i del nu. Peces mestres com per exemple els imponents retrats de Leigh Bowery i de Big Sue, amb què Freud aconsegueix plenament el seu objectiu: «Vull que la pintura sigui carn».