Gabriel Cardona: «Les Corts manté la forma de vida antiga»

Gabriel Cardona és un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica (UMD) i viu a les Corts.

–Vostè neix a Menorca. ¿Què el porta a Barcelona?

–En aquella època jo era militar, i com que em considerava demòcrata vaig tenir moltíssims problemes. Així que vaig prendre la decicisió de venir a Barcelona fent cas d’aquell refrany alemany que diu que l’aire de la ciutat fa lliures les persones. I, certament, així va ser. Em vaig sentir lliure aquí.

–¿D’on neix la UMD, de la qual és fundador?

–L’any 1973, Franco estava molt malalt i es va produir el cop de Pinochet a Xile. A Espanya, algunes persones van tenir la tendència de pensar que s’havia de salvar el país de la tremenda desgràcia que l’amenaçava: la democràcia. Aleshores estàvem segurs que a Espanya arribaria la democràcia excepte si es produïa un altre cop militar. Així que d’aquí va néixer la Unió Militar Democràtica, de la voluntat d’evitar un cop d’Estat.

–¿Per què se’n va donar de baixa quan es va produir l’intent de cop d’Estat del 23-F?

–D’alguna manera em va fer vergonya adonar-me que els pocs militars que havien estat fidels, ho havien estat al Rei i no a la Constitució.

–¿Recorda com va viure aquell dia?

–Sí, és clar. Ràbia, angoixa... Quan vaig saber el que passava em vaig acomiadar de la meva família sent conscient que podia passar que no tornés. Vaig agafar la pistola, vaig agafar munició i vaig marxar cap a la caserna.

–En alguna ocasió vostè ha declarat: «Franco va sotmetre a sang i foc l’esquerra, però també va enganyar la dreta, ja que la va deslligar d’Europa».

–Absolutament. Franco era un personatge que anava a la seva completament. La majoria dels líders de la dreta es van haver d’exiliar del país; José Antonio Primo de Rivera i José María Gil Robles, entre d’altres. I Alfons XIII, que va morir a l’exili. Franco va exterminar totes les tendències, fins i tot de la dreta, que no fossin la seva.

–¿Seria possible descriure la història d’Espanya en una frase?

–Una desgràcia rere una altra.

–¿Quin ha estat el millor moment que ha viscut aquest país?

–L’actual democràcia, sense cap dubte. I l’època més il·lusionada, la transició.

–¿I el pitjor?

–La guerra civil i la immediata postguerra, especialment pel gran domini de la por que va marcar aquella època.

–¿Per què hi ha aquest desinterès per la política en les noves generacions?

–Perquè no se’ls dóna un exemple a seguir. Avui dia es fa una política molt destructiva en la qual s’insulta, es falta al respecte... I en conseqüència, lògicament, es deixa de creure-hi, i això és molt perillós.

–¿Per què va escollir aquest barri per viure?

–Les Corts és un barri viu; un barri en què hi ha molta gent amb qui pots sortir al carrer i sentir-te acompanyat, i això és fonamental en un barri. A més, ja fa molt de temps que sóc aquí i conec el senyor a qui li compro el diari cada matí, a la del forn... És molt important en un barri que hi hagi un entorn en què sigui possible que visquin persones, i les Corts és un barri així.

–Com a districte, les Corts, ¿què simbolitza a Barcelona?

–Simbolitza un tipus de districte molt equilibrat, ja que aquí la barreja de diferents tipus de població és molt representativa de Barcelona. És la unió de la ciutat més cosmopolita amb una base molt sòlida de veïns barcelonins. Es mantenen les formes de vida antigues i, alhora, es troben pròxims edificis moderns a places i carrers absolutament de poble.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Quin ha estat el seu paper històric?

–La unió d’un antic poble amb la gran ciutat de Barcelona. Abans, les Corts era un poble, no un barri, i avui està integrat d’una forma sòlida en la gran ciutat.