Viatjants de sort

Article 150. Tinc un veí que va ser viatjant. A vegades m’explica que va recórrer mig món venent sabates. Relata històries extraordinàries i sempre porta a sobre un exemplar de Mort d’un viatjant, d’Arthur Miller. M’explica que aquest llibre l’entusiasma tant que cada dia en rellegeix tres o quatre pàgines.

Segons ell, totes les respostes d’aquest món són en aquesta meravellosa obra de teatre. La seva frase favorita és una que diu el viatjant Willy Loman: «Treballes durant tota la vida per pagar una casa i quan per fi és teva no queda ningú per viure-hi».

Ell viu sol i de vegades jo penso que el meu veí és Loman, el viatjant protagonista. I el millor és que no va ser només viatjant de sabates sinó que ell es defineix com a viatjant de sort, ja que acostuma a endevinar les terminacions de la loteria. Ahir em va dir quines serien les últimes tres xifres de la grossa de Nadal. Em va dir fluixet... Això sí, us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. La trilogía del dólar (DVD). Meravellós pack amb els tres millors westerns de la història. Leone, Morricone i Eastwood en estat pur. Per no parar de dir «pinyaooo» en tota la tarda.

Segona posició. Glee (Sound-

track). Una d’aquelles bandes sonores que et deixen sense parla. La versió d’Imagine que vaig escoltar l’altre dia entre un grup de sords i el nostre cor protagonista era absolutament bella. Hauria de ser obligatori aprendre el llenguatge de signes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Primer lloc. Historia de la Warner Bros (Blume). Sensacional dissecció de la vida d’un gran estudi, plena d’imatges i anècdotes impressionants. Un d’aquells llibres necessaris per respirar lentament fotogrames en paper.

I tornant al viatjant. Va somriure i em va dir que la grossa acabarà en 150. Em va deixar sense parla. Jo ni li havia dit que aquesta setmana era justament aquest el número de l’article. No sé si va ser sort o destí. Quan l’ascensor es tancava em va deixar amb una cita preciosa d’Arthur Miller: «El caràcter d’una persona el determinen els problemes que no pot eludir i el remordiment que li provoquen els que ha eludit». ¡Bon diumenge ple de felicitat per aquestes 150 setmanes amb vosaltres! Ah... I per si de cas compreu alguna cosa que acabi en 150...