UN FILM SOBRE LA DIFICULTAT DE VIURE

Agustí Vila ('3055, Jean Leon') roda la comèdia dramàtica 'La mosquitera'

Protagonistes Emma Suárez i Eduard Fernández, en el rodatge d’una de les escenes de la pel·lícula.

Protagonistes Emma Suárez i Eduard Fernández, en el rodatge d’una de les escenes de la pel·lícula. / CARLOS MONTAÑES

2
Es llegeix en minuts

¡Silenci! ¡Gravant! Lola, un preciós gos labrador, mira el colom mort d’attrezzo; Carlos, el seu cuidador, insisteix que l’agafi. Lola no sembla gaire disposada a fer-ho, sap que quan ho faci rebrà una forta reprimenda. No és la primera vegada que roda la presa i té memòria. Mentrestant, Eduard Fernández i Emma Suárez esperen per entrar en escena. Al final, Lola fa el quetoca. ¡Talleu!

La seqüència es grava a Bar-celona, en un típic edifici de l’Eixample convertit en plató, i forma part del rodatge de La mosquitera, d’Agustí Vila. Lola és un dels sis gossos i tres gats amb què el realitzador desafia la màxima: No treballis mai amb nens ni amb animals. Malgrat el títol i els nou protagonistes de quatre potes, el film no tracta del món animal sinó de les complicades relacions familiars entre uns personatges que no accepten la part tràgica de la vida i que, a base d’obviar els conflictes, converteixen la seva existència en una falsedat.

Singular i transgressora

Alicia (Emma Suárez) és «una dona que viu en un món ideal inventat i una mare excessivament protectora», explica l’actriu. El seu marit, Miquel (Eduard Fernández), «és un home que no s’atreveix a ser feliç», segons l’actor. La frustració de tots dos la paga el seu fill Lluís (Marcos Franz), un noi que esmorteeix el seu sentit de culpabilitat recollint animals abandonats. Entre els protagonistes es donen situacions que s’acosten a l’incest, la violació i la prostitució. «Fets que són incapaços d’acceptar i que amaguen amb paraules, de manera que mai s’enfronten a la realitat», apunta el director. «El que tenen tots en comú és la dificultat per viure i la nostàlgia per un món ideal, que és el que m’interessa reflectir», declara.

Notícies relacionades

Es tracta de la primera pel·lícula personal i sense encàrrec per mig de Vila (Un banco en el parque i 3055, Jean Leon), potser per això és una proposta singular i transgressora. I que Vila defineix com «una comèdia sobre la impossibilitat de la tragèdia, perquè té tots els elements perquè es desencadeni una tragèdia i en canvi no es desencadena mai». L’estructura i el ritme són de comèdia, encara que les situacions i els fets remeten al drama.

La pel·lícula, en què també participen els actors Fermí Reixach i Geraldine Chaplin, es troba enmig del rodatge. Aquesta fase de gravació es realitza íntegrament a Barcelona i voltants, però encara que la localització sigui catalana, «l’acció podria passar en qualsevol ciutat d’Occident», afirma Vila.