Un equip de cervells de la UPC aniran al mundial de programació

Són amants dels números, els algoritmes, les estadístiques, els càlculs de possibilitats i la informàtica. Són uns rajos de llum i esperança per a la ciència més dura en una època en què la popularitat de les matemàtiques està a la baixa, en uns temps en què moltes dependentes joves del forn necessiten la calculadora de la caixa per saber quant sumen una barra de quart de 80 cèntims i un croissant de 75.

Ells, ben al contrari, són xavals que a l’ESO s’avorrien a la classe de matemàtiques, perquè ells, a aquella edat, ja en sabien bastant més que el professor. Són estudiants que compaginen dues carreresbetaalhora, i totes dues amb notes excel·lents. Seran els representants d’Espanya, i els millors del sud-oest d’Europa, en la gran final del Mundial de programació informàtica amb el cap, el mes de febrer a la freda Harbin, una ciutat a Manxúria, a l’extrem nord de la Xina.

ESTRELLES TÍMIDES / Josep Àngel Herrero (23 anys, de Barcelona), Marc Viñals (21, de Palamós) i Lander Ramos (21, de Cadis) són tímids i per això, contra la seva voluntat, estrelles a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El seu fort és calcular, no parlar. Xifres en comptes de lletres. ¿Els típics alumnes que no aixequen els ulls dels llibres? ¿Quantes hores diàries dediquen als estudis? «Massa poques. No ho sé, quan hi ha exàmens cinc hores al dia o una mica menys», diu Viñals.

L’empordanès estudia, igual que el gadità Ramos, tant Matemàtiques com Informàtica a través del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la UPC, on es donen totes les facilitats als estudiants brillants per compaginar dues carreres. «El que aprens a Matemàtiques et pot anar molt bé a l’altra carrera», expliquen. I els ofereix més sortides en el mercat laboral.

Que l’hi diguin a Herrero, que a més de Matemàtiques està acabant Enginyeria de Telecomunicacions. Ja ha rebut una oferta de Google per anar a treballar a la seu central a Califòrnia. Només li falta firmar el contracte. «Ja vaig fer una beca de nou mesos a Google. A més a més, aquesta mena d’empreses es fixen molt en els que guanyen el concurs».

El concurs es diu oficialment Campionat Internacional de Programació d’Universitats (ICPC en les sigles en anglès). Es juga en equips de tres, que tenen cinc hores per resoldre cada un dels 10 problemes de matemàtica aplicada; ho calculen amb el cap, ho apunten amb paper i llapis, i només utilitzen l’ordinador per passar la solució a net. Els tres alumnes de la UPC van guanyar aquest mes la prèvia a Madrid resolent set dels 10 complicadíssims problemes en 1.160 minuts.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

MILLOR CLASSIFICACIÓ / «Cada any, el nivell puja. Si veus els problemes de fa set anys, els tindríem resolts en uns minuts», explica Herrero. L’equip de la UPC, que s’ha batejat Sense Mans, aspira a superar la millor classificació de la història d’un equip espanyol, també de la Politècnica, que va quedar 15è. «Ja que hi anem, volem arribar al lloc més alt, però això és molt difícil. Els equips xinesos, per exemple, es tanquen durant setmanes per entrenar-se, queden alliberats dels estudis. Nosaltres, tot i això, tindrem exàmens al gener», expliquen.

Mentrestant, s’exerciten els cervells sota la supervisió del seu entrenador, Salvador Roura, professor de Llenguatges i Sistemes Informàtics que des de fa anys organitza la selecció dels millors. «Primer fem un concurs dintre de la UPC. Seleccionem els nou millors i amb ells formem tres equips», explica. Equips multidisciplinaris: sempre n’hi ha un a qui va millor un problema que al company. ¿El secret per guanyar? «Cal fer-lo correctament i ràpidament». ¿I tenir una mica de sort? Lander Ramos gairebé s’ofèn: «No, això no és qüestió de sort, se n’ha de saber».