Franz Ferdinand allarga el seu clímax

Un tercer disc, Tonight, més tebi que els anteriors, no ha passat factura a Franz Ferdinand en termes de popularitat, encara que les cançons més esperades als seus concerts siguin els himnes punk-funk que els van donar a conèixer. Dissabte, el Pavelló Olímpic de Badalona, amb més de 7.000 persones (només uns quants centenars per sota del seu xou del 2005), el grup escocès va exhibir autoritat en un repertori compacte, resolt amb nervi, tot i que certs experiments van encallar la segona meitat del concert.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L’especialitat de Franz Ferdinand són aquestes cançons d’estil sec post-punk i rítmica elàstica, com No you girls, que va obrir la nit. La primera mitja hora va ser encertada: van caure The dark side of the matinée, Tell her tonight, Can’t stop feeling, Do you want to? i What she came for en una seqüència tensa, en obert crescendo.

EXPERIMENTS / Et preguntaves com s’ho farien per mantenir aquella tensió. Doncs bé, no van poder. A This fire va aparèixer la síndrome stadium rock: versió allargada, amb jocs de guitarra mentre Alex Kapranos invitava el públic a cantar allò de l’«incendi fora de control». Va ser el moment menys pirotècnic de la nit. El grup va reprendre el rumb amb Live alone i un Take me out que va servir un clímax prematur. Van arribar Ulysses, The Fallen, Turn it on i un 40 amb desviaments instrumentals desconcertants (¿post-rock? ¿jazz fusion?) tallats per Michael i Outsiders. Aquesta, allargada amb un número de bateria i percussions a càrrec dels quatre músics. Potser Franz Ferdinand s’avorreix del seu so. Potser necessita investigar. Després de Darts of pleasure i All my friends (LCD Soundsystem), van culminar amb Lucid dreams i 10 minuts de trànsit electrònic capitanejat pel bateria. ¿És aquest el nou rumb de la banda?