Els estudiants s’encaren a una selectivitat sense referents

Els instituts catalans bullen aquests dies amb les classes de preparació de les PAU. Classes voluntàries –el curs fa dies que es va acabar–, però que gairebé ningú es vol perdre. Es juguen molt o, com a mínim, així ho viuen. I és que aquest any afronten la selectivitat amb la incertesa de no saber exactament quin tipus d’examen es trobaran. El nou model de selectivitat "més competencial" es va donar a conèixer –amb poc nivell de detall per malestar dels nanos– a l’octubre, amb el curs ja començat.

I, el que porten pitjor tots –alumnat i professorat– és que en tot l’any només se’ls ha ofert un "model 0" per matèria. És a dir, no han tingut l’opció de practicar amb exàmens anteriors, com històricament s’ha preparat la selectivitat, ja que no existeixen exàmens anteriors. "No podem practicar perquè no tenim res per practicar. Estem assumint", resumeix el Gerardo, resignat. "A primer [de batxillerat] ens van assegurar que penjarien diverses mostres i ens han facilitat un únic examen per matèria; és clar que estem nerviosos i tenim dubtes que ningú sap resoldre’ns", diu l’Alba.

Si la cosa està així en assignatures comunes, la situació és més delicada en aquelles optatives o de modalitat. És el que li passa al Kore, un estudiant que s’examinarà de dibuix tècnic aplicat a les arts. "No és el mateix dibuix tècnic que es fa en el tecnològic i és la primera vegada que entra aquesta assignatura aquí, a Catalunya, així que només tenim un únic model d’examen. No tenim ni idea de com serà l’examen ni de què fer per treure bona nota, perquè no és només aprovar-lo, és anar a buscar nota, que és el que necessito", assenyala preocupat. L’alumnat català jugarà amb cert avantatge d’última hora, ja que al fer les PAU més tard podrà veure els exàmens que els seus companys de la resta de l’Estat faran aquesta setmana.

El professorat comparteix la inquietud de l’alumnat i té els seus propis dubtes sobre com preparar ara les PAU. "La por que teníem al principi de curs es manté i no desapareixerà fins que sapiguem les notes. Tot i que el temari no ha augmentat, ha disminuït l’optativitat, així que l’estratègia sí que ha canviat", planteja un professor d’Història. Es refereix al fet que aquest any, per primera vegada, l’alumnat quan s’enfronti als exàmens de cada matèria ja no podrà triar entre l’opció A i l’opció B. "Al perdre optativitat, l’estratègia que feia 20 anys que explicava a l’alumnat per sumar el màxim de punts ja no serveix", afegeix aquest docent. Als alumnes se’ls ha acabat també la tècnica d’apostar per preparar bé una part de la matèria i relegar la resta. Aquest docent, com d’altres consultats, pressent que "les notes en general seran pitjors, tret que hi hagi una orientació clara als correctors de ser bons". Una percepció que no només es basa en l’augment de la dificultat per la desaparició de l’optativitat, , sinó també en el fet que els exàmens competencials requereixen més profunditat dels coneixements.

Supressió de les lectures

Una altra de les grans novetats, la supressió de les lectures obligatòries en les matèries comunes –de les quals s’examina el conjunt de l’alumnat– de Llengua Castellana i Literatura i de Llengua Catalana i Literatura, sí que es va donar a conèixer a finals del curs passat, després de l’acord del Departament d’Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). "Es proposaran textos breus al voltant dels quals es faran preguntes d’educació literària que, d’acord amb l’orientació del currículum, estaran centrades en aspectes temàtics, prenent com a base els tòpics literaris, de gènere literari, recursos literaris, etcètera", assenyalava el document oficial amb les noves directrius per a la selectivitat del 2025 en aquestes matèries. Nada i La fundación ja són història. Com resumeix una altra estudiant, "pot entrar un text de literatura universal en l’examen de literatura catalana". Perquè, en el model competencial, del que es tracta és de dominar els coneixements per aplicar-los en contextos amplis.

En Literatura Castellana –la de modalitat, no la comuna, en la qual no hi ha lectures obligatòries–, una de les principals novetats va ser l’eliminació del Romancero gitano, de Lorca, de la llista de lectures, "l’autor més estimat de l’assignatura", lamentava una docent, que afegia que "prescindir d’ell mostra un desconeixement profund de la realitat de les aules de secundària".

Un docent de Llengua i Literatura Catalana confessa que, davant la falta de temps per donar tot el temari, ha confiat en les explicacions de les figures retòriques que ha donat el seu col·lega de Llengua i Literatura Castellana, perquè "amb dues hores a la setmana era impossible explicar-ho tot a fons". Una altra col·lega de la mateixa matèria però d’un altre institut apunta que sí que ha acabat el temari, però que "la part del fet literari és tan immensa que et poden sorprendre amb qualsevol cosa". Malgrat això, assegura que el model que els han donat "sembla assumible".

Notícies relacionades

El contenidor gris no és una opció: com i on rebutjar la roba

¿Què se n’ha fet de l’Eric i el Pau, els dos alumnes que van treure la millor nota en la selectivitat de l’any passat a Catalunya?

Els responsables de les PAU treuen ferro a la queixa d’alumnes i professors per haver hagut de preparar la selectivitat amb un únic exemple de nou examen per matèria. Insisteixen que les PAU són unes proves competencials que se superen fent un bon batxillerat, no practicant un examen com si fos la teòrica del carnet de conduir o el First Certificate d’anglès.

Aquestes explicacions molesten i fins i tot ofenen els afectats. "En tres dies els estudiants fan entre cinc i vuit exàmens. Si en el primer, es troben un model que no saben resoldre, que els descol·loca, han de continuar jugant la final, però amb els ànims per terra, i això és molt difícil. Cal tenir en compte que en la selectivitat el factor mental és molt important", adverteix un altre professor, que recorda que l’any passat a una alumna de nou li va anar malament el primer examen i els va costar molt remuntar-la perquè seguís les proves amb bon ànim.