Ampliació de crèdit

El Govern d’Illa celebra que s’hagi consolidat una «aliança sòlida» amb ERC i Comuns

La portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque, evita aclarir quan es començaran a negociar els pressupostos del 2026 i els veu possibles malgrat la discrepància sobre l’ampliació de l’aeroport

Habitatge, educació i infraestructures: les claus del pacte Govern-Comuns per a una nova injecció de recursos

Illa escenifica l’aval de patronals i sindicats als seus «pressupostos a trossos»

L’ampliació de l’aeroport de Barcelona posa a prova la relació d’Illa amb ERC i els Comuns

El president de la Generalitat, Salvador Illa, y el conseller de Presidència, Albert Dalmau, durante la reunión de Govern de este martes

El president de la Generalitat, Salvador Illa, y el conseller de Presidència, Albert Dalmau, durante la reunión de Govern de este martes / Rubén Moreno / Govern

4
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Aquest dimecres al migdia el Govern posarà la guinda a tres mesos de negociacions ambERC i Comuns per poder transitar aquest any amb 4.000 milions d’euros addicionals als pressupostos prorrogats del 2023. Una negociació per fascicles –s’ha trossejat l’import en tres– plena de concessions als socis d’investidura i que el president Salvador Illa dona per culminada amb èxit a les portes d’abordar tres carpetes especialment fràgils: el finançament singular, l’empresa mixta de Rodalies i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Amb un mes de juny d’alt voltatge al davant, el Govern té a l’horitzó abordar els pressupostos del 2026, malgrat que per ara esquiva fixar data al calendari.

«S’ha consolidat una aliança dels partits d’esquerres, una aliança sòlida», ha presumit la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la vigília de posar el col·lofó al mosaic d’acords que demostren que en els primers compassos de la legislatura la majoria de la investidura es manté. Una suma que la també consellera admet que no està exempta de dificultats pel caràcter «exigent» dels socis, però que s’han superat per la «generositat» que els atribueix per anteposar l’objectiu d’aconseguir que hi hagi més recursos disponibles per beneficiar els ciutadans. El compromís de l’executiu català, ha assenyalat, serà ara «executar» aquests diners amb «celeritat».

«Pas a pas»

Però el Govern admet, i els agents socials ja li han menat pressa, que vol comptar amb nous pressupostos l’1 de gener del 2026 per no haver de tornar a manegar un nou any amb uns comptes a trossos. Paneque s’ha resistit a confirmar que serà el mes de setembre quan la consellera d’Economia, Alícia Romero, inaugurarà les negociacions. Si una lliçó han après des que van arribar a la Generalitat és que fixar calendaris és un risc quan es governa en minoria i s’està a expenses de l’aval d’altres forces polítiques, especialment si, com ha passat amb ERC, una situació interna convulsa condiciona el marge de maniobra. «Pas a pas», s’ha limitat a dir la portaveu.

Així que, amb aquest antecedent, el Govern es disposa ara a afrontar algunes patates calentes que poden tenir un impacte directe en aquests pressupostos del 2026. Una és la del finançament singular, que s’elevarà a un acord entre la Generalitat i la Moncloa en una comissió bilateral que, segons l’acordat amb els republicans, s’hauria de celebrar abans del juliol. A Palau donen per fet que es complirà, tot i que esgotant terminis. El partit d’Oriol Junqueras ja ha deixat clar que la seva actitud davant els comptes de l’any que ve estarà condicionada per com es desenvolupa el pacte sobre el finançament.

També l’ampliació de l’aeroport del Prat portarà cua, en aquest cas més pel flanc dels Comuns. A l’agenda del Govern està esbossat que el projecte es doni a conèixer també en les pròximes setmanes sabent el rebuig manifest del grup que lidera Jéssica Albiach. Malgrat que aquest ha sigut sempre un anatema per als ecosocialistes, l’Executiu no dona res per perdut ni tem –o, almenys, així ho assegura– que sigui un impediment per comptar amb el ‘sí’ dels Comuns als comptes del 2026.

L’«èxit» de separar carpetes

Fa poc més d’un any, la defensa del Hard Rock va fer caure els pressupostos i, també, el Govern de Pere Aragonès. «Res està escrit. També hem vist amb els suplements de crèdit com el que semblava impossible ha sigut possible», ha deixat caure Paneque. En el Govern donen per descomptat que l’escenari que van viure els seus antecessors no es tornarà a repetir i situen la clau de l’èxit de les negociacions a «separar carpetes» com han fet les tres parts fins ara. La legislatura, sostenen, té corda per a estona.

Notícies relacionades

Per Junts, l’aprovació d’aquest tercer suplement de crèdit és la constatació que el «tripartit» del PSC, ERC i els Comuns «funciona a ple rendiment». La portaveu dels postconvergents a la Cambra catalana, Mònica Sales, ha considerat que aquests suplements són una mena de «pressupostos trossejats», cosa que ha qualificat d’«engany» i de «mala manera de governar». A més, ha acusat Illa d’assumir el «programa electoral dels Comuns» i de deixar que aquest grup «li marqui el camí». També ha lamentat que el Govern no s’hagi posat en contacte amb ells i ha anunciat que aquest dimecres s’abstindran en la votació, com han fet amb la resta de suplements, segons informa Carlota Camps.

Per més escarafalls que facin des de Junts, la prioritat d’Illa és continuar transitant la legislatura de la mà dels que van fer possible que fos president, per més que en qüestions com l’ampliació del Prat pugui trobar més punts d’acord amb els postconvergents que mirant a la seva esquerra. El juny es presenta com una prova del cotó fluix per a l’aritmètica del Govern amb ERC i els Comuns.