Judith Colell i Jordi Cadena codirigeixen 'Elisa K.'

Per si no en tenien prou de viure sota el mateix sostre des de fa 20 anys, de dedicar-se tots dos a la docència universitària i d’escriure guions i dirigir pel·lícules per separat, Judith Colell (Dones, 53 dies d’hivern) i Jordi Cadena (Los papeles de Aspern, La Senyora) comparteixen també les hores del rodatge d’Elisa K, el primer film que dirigeixen junts. Basada en la novel·la Elisa Kiseljak de Lolita Bosch, la cinta narra una violació en dues parts: la primera a través de la mirada de la nena que pateix els abusos (Clàudia Pons) i la segona a través de la jove ja crescuda que recorda els fets (Aina Clotet).

«Encara que tenim gustos cinematogràfics similars, les nostres mirades són molt diferents –explica Colell, que defineix la seva com a «punyent» . Ella s’ha quedat amb la part del relat infantil: «La meva càmera es mou contínuament i rodo en blanc i negre». Cadena opta pel color i el pla fix en la part de la noia que de sobte recorda el trauma viscut de petita.

Una aposta radical

Tots dos defineixen la pel·lícula com «un experiment arriscat» i «una aposta radical». El projecte

–1,4 milions d’euros– va passar per moltes productores fins que Oberon Cinematográfica (La teta asustada, Ós d’Or a Berlín) hi va confiar. «No crec que es tornin a donar les circumstàncies perquè la Judith i jo puguem fer alguna cosa similar junts», diu Cadena.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La sessió de rodatge d’ahir en una cafeteria de la Diagonal de Barcelona era l’última del guió i una de les més complexes psicològicament. Catorze anys després de la violació, la protagonista decideix explicar al seu pare el que va passar aquell dia que ell es va quedar adormit al sofà i ella es va quedar sola amb el seu amic adult. «Pare, ¿tu te’n recordaves?», diu en veu baixa Aina Clotet en una escena que fa posar els pèls de punta.

El guió escrit per Jordi Cadena respecta en tot moment la intenció de Lolita Bosch de narrar la història a partir de petits detalls, evitant la mera descripció crua dels fets: «L’autora insinua més que explica», apunta Cadena. Aquesta mirada tan subtil obliga els actors a multiplicar la capacitat expressiva i, en aquest sentit, destaca el treball de Clàudia Pons, de només 11 anys. Segons la productora, l’actuació d’aquesta actriu debutant ha omplert de llàgrimes els ulls de l’equip de rodatge diverses vegades. Ahir, després que Clotet enfrontés el seu pare amb el passat i se sentís el «¡taaaallin!», més d’un va sospirar també emocionat: «Quina escena».