Aeroports: l’hora de l’enlairament

Un total de 4.890 milions de persones van solcar el cel en un vol comercial el 2024, un augment del 10,4% respecte al 2023, segons les dades de IATA, la principal organització d’aerolínies. Una tendència a l’alça que es mantindrà de manera sostinguda en els pròxims anys, a un ritme de creixement del 5,8% anual fins al 2040, quan el Consell Internacional d’Aeroports (ACI, per les sigles en anglès) calcula que es desplacin amb avió 19.000 milions de viatgers.

Més avions comercials

Un augment que anirà acompanyat del de la flota d’aeronaus, que es calcula que passin dels 29.000 avions comercials a més de 36.000 l’any 2030. Cap altre mitjà de transport pot ara substituir en velocitat l’avió, alhora que «continua sent el més contaminant i «el menys eficient energèticament pel seu alt consum», com recorda Francesc Robusté, catedràtic de Transport i professor de l’Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Però les polítiques contra el canvi climàtic i la ràpida incorporació de noves tecnologies transformaran l’aviació i la manera en què les persones es desplacen pel món. Robusté ho resumeix així: «Es tracta de fer més sostenible el que és insostenible». Però no tot el ram comparteix la seva visió. En el seu últim informe, fet públic aquest divendres, 13 de juny, el Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics d’Espanya (COIAE) lloa els «avanços significatius durant el 2024 cap a la descarbonització del sector».

 Avions de passatgers propulsats per motors d’hidrogen, avions de propulsió híbrida o motors elèctrics alimentats per piles de combustible d’hidrogen, així como l’ús dels anomenats combustibles d’aviació sostenibles (SAF), ‒que poden obtenir-se a partir de diferents productes residuals o generar-se a partir de la captura de CO2 en l’atmosfera mitjançant hidrogen verd‒ són alguns dels projectes en què estan treballant des de fa anys els grans fabricants mundials amb l’objectiu d’aconseguir zero emissions netes per al 2050. El COIAE esmenta també en el seu informe altres àrees en les quals se centren els esforços de desenvolupament: millores en aerodinàmica (les més eficients); millores operatives (cel únic europeu); i noves motoritzacions (openrotor).

 

Una quinzena de projectes en marxa

I els aeroports, aquests llocs on comencen i acaben els viatges d’avió, pols d’atracció econòmica al lloc on s’ubiquen i el primer punt de contacte d’un viatger amb el seu destí, són clau en aquesta transformació d’una indústria clau. De fet, hi ha actualment al món almenys 15 grans projectes en marxa o previstos sobre infraestructures aeroportuàries existents, entre les quals cinc als Estats Units (San Diego, San Francisco, Dallas, Los Angeles i el JFK de Nova York), set a Àsia (l’Aràbia Saudita, Dubai, l’Índia, Tailàndia, Singapur, les Filipines i el Vietnam), un a Austràlia (Perth), un a l’Àfrica (Etiòpia) i un altre a Europa (Polònia). Aquest any Dubai ha donat llum verda a la construcció de l’aeroport més gran del món: una megainfraestrura amb cinc pistes paral·leles i 400 portes d’embarcament amb què l’emirat pretén consolidar-se com a referent global en connectivitat aèria.

Lluny d’aquest projecte faraònic, però en aquest context, el president de la Generalitat, Salvador Illa, celebrava dimarts passat el desbloqueig de la proposta per ampliar l’aeroport del Prat com «una de les decisions més importants per a la competitivitat de les pròximes dècades». La prolongació de la tercera pista, la remodelació de les terminals 1 i 2 i la construcció d’una nova terminal satèl·lit suposaran la modernització i actualització d’un aeròdrom amb què no vol perdre el tren del futur i guanyar en connexions intercontinentals, especialment amb Àsia, malgrat les reticències mediambientals que aixeca el projecte en alguns sectors i grups polítics.

Però, ¿com ha de ser aquell futur? ¿Com arriba a la descarbonització el sector? ¿Han de ser grans o petits els avions? ¿Quina energia han d’utilitzar? ¿I els aeroports? ¿Han de ser només llocs de pas o autèntiques ciutats aeroportuàries? En un informe titulat ‘L’evolució dels aeroports. La trajectòria de vol el 2050’, la consultora Oliver Wyman ofereix diverses pistes, totes «assumibles», segons Carlos García Martín, soci de la consultora del sector Indústria de Transports i Serveis, que adverteix, no obstant, que «les despeses de capital inicials són crucials, i la col·laboració publicoprivada serà vital».

En plena transició energètica, la sostenibilitat és clau per al futur d’una indústria les emissions de carboni a l’atmosfera de la qual són al voltant del 2,5% del total. A l’horitzó hi ha l’objectiu a què es va comprometre el sector l’any 2011 de la descarbonització l’any 2050, en compliment dels acords climàtics de París.  No obstant, adverteixen els experts de les dificultats d’arribar a aquesta meta, i per a alguns, com Robusté, «es tracta d’un objectiu polític» que s’anirà corregint a mesura que s’acosti la data.

En vol

Tot i que les emissions del sector es reparteixen al llarg de tota la cadena, la majoria es concentren en els vols de les aeronaus. I tot i que ara per ara no hi ha una alternativa més eficient ni sostenible econòmicament que el combustible jet, format per diferents tipus de derivats del petroli, diverses vies s’estan explorant actualment.  Els combustibles SAF  en són una, però la seva producció es queda per ara curta. Segons els càlculs d’Oliver Wyman, és probable que per al 2030 s’hagin aconseguit fins a 5.400 milions de galons de SAF, però el sector aeri necessitaria 16.000 milions només per mantenir les emissions en els nivells del 2019.

La substitució de motors de combustió per elèctrics, com als cotxes, és una altra de les vies i per a això s’està treballant en la densitat energètica de les bateries «perquè pugui ser una realitat a curt i mitjà termini en vols més petits de curta i mitjana distància», segons afirma José Manuel Hesse, degà del COAIE. «L’ús de l’hidrogen té un futur prometedor però més a llarg termini i no amb la tecnologia existent ara com ara», afegeix en conversa amb EL PERIÓDICO.

Dins de la indústria de l’aviació, el sistema aeroportuari només genera entre el 2% i el 5% de les emissions totals del sector, segons l’informe d’Oliver Wyman. Però alhora és la baula de la cadena que pot arribar abans a la descarbonització. Segons l’opinió de Hesse, les instal·lacions aeroportuàries poden arribar a les emissions 0 en cinc o deu anys màxim. «Hi ha viabilitat tecnològica per fer-ho» i que es tracta més d’«una qüestió econòmica que requereix un període de transició», afirma.

L’eliminació dels motors de combustió i l’electrificació dels vehicles aeroportuaris per traslladar el personal i la càrrega, l’ús de remolcs elèctrics per als avions, la reducció del consum de les instal·lacions (sobretot en calefacció i il·luminació), l’ús d’energies renovables i l’ús de materials de construcció sostenibles seran elements determinants per reduir les emissions, algunes de les quals ja s’estan implantant amb importants inversions, explica Hesse.

 Una altra cosa són les operacions dels avions a l’aeroport. En aquest àmbit, aquest expert apunta a una reducció important d’emissions fent que no s’arrenqui motor en plataforma, sinó que es porti l’avió amb motors elèctrics fins a la capçalera o que les aeronaus portin petits motors elèctrics al tren d’aterratge per permetre rodar elèctricament fins a la capçalera des de la posició d’estacionament. «Això que sembla poca cosa és molta cosa perquè el recorregut ara es fa en el millor dels casos amb un motor però normalment amb els dos en marxa i genera bastanta contaminació fins que s’enlairen», afirma, apuntant a una reducció de les emissions de carboni, però també acústiques.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

 El degà oficial d’enginyers destaca que els aeroports patiran una «transformació molt important» i posa l’accent en els canvis tecnològics en el tractament de passatgers i pel que fa a seguretat a través de la intel·ligència artificial, els avanços en biometria, els ‘blockchain’ i la digitalització. L’informe d’Oliver Wyman va més enllà i apunta a lacreació d’identitats digitals que reuneixin tots els documents personals, com els bitllets i visats tradicionals. La digitalització i les comunicacions interactives han de portar a la reducció de les cues als taulells de facturació i de control de seguretat, amb la implantació del reconeixement facial i la biometria d’iris.

 I més enllà de la digitalització, l’objectiu, segons Oliver Wyman, és que  els aeroports deixaran de ser llocs de pas per convertir-se en ciutats aeroportuàries que integrin tota mena de comoditats i experiències, a més de disseny i funcionalitat. Carlos García Martín al·ludeix en aquest sentit a «serveis ‘premium’ i diverses comoditats, com wifi d’alta velocitat, cues d’espera virtuals, i fàcil accés al comerç electrònic», a més d’oferir instal·lacions addicionals com espais per a conferències i hotels.