El festival de Valladolid
La Seminci aplaudeix un arriscat film català sobre les addiccions
La pel·lícula és un dels treballs que l'Acadèmia del Cinema Català promocionarà a Hollywood
Un fotograma de ’Xtrems’, dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg. /
¿Qui va dir que el cine és la successió de personatge-història-nus-desenllaç? Xtrems és una pel·lícula que demostra que hi ha realitzadors amb ganes d’experimentar i de jugar amb els límits narratius i visuals. Els polifacètics Abel Folk i Joan Riedweg han emprès la seva primera aventura cinematogràfica com a tàndem de directors amb una pel·lícula que mostra la crua realitat de les persones que pateixen addicció a les drogues. Xtrems es carrega el concepte lineal del temps del cine clàssic i brinda a l’espectador un seguit d’imatges i històries on els actors dialoguen amb exaddictes reals. Resultat: un film libèrrim a nivell visual que no oculta la seva funció pedagògica. Drogar-se és un infern. I per a la parella del que es droga encara és pitjor.
A jutjar pel gran aplaudiment de la sala on es va projectar –fora de la secció oficial de la Setmana Internacional de Cine de Valladolid (Seminci)–, als directors sembla que no els ha sortit gens malament el seu projecte. Xtrems, que ha comptat amb el suport econòmic de TV-3, és una de les pel·lícules que l’Acadèmia del Cinema Català portarà aviat a Hollywood per promocionar les produccions catalanes als EUA. També estarà present al festival del Caire. Després, la cinta estarà a punt per estrenar-se en sales, tot i que encara no hi ha una data concreta.
Xtrems narra les misèries de sis addictes, que són «persones malaltes», segons deixen clar els directors. Però no és una pel·lícula més sobre drogues. Els actors (entre altres, Sílvia Munt, Sílvia Bel i Eduard Farelo) interpreten històries basades en fets reals. De fet, la cinta està plena de petits però constants diàlegs entre els intèrprets i els personatges reals (exaddictes a la cocaïna, alcohol, haixix...) el testimoni dels quals va servir per construir el guió. Tots ells van explicar sense embuts als directors com era la seva existència quan tota la seva vida depenia de fer-se una ratlla, fumar-se un porro o prendre’s una ampolla de whisky. Més tard, Folk i Riedweg van pensar que per «envair de realisme» la pel·lícula la millor opció era barrejar els actors amb els seus personatges.
«El film parteix d’un compromís directe amb aquestes persones que ens van regalar l’experiència de les seves vides. Teníem la responsabilitat de fer públiques aquestes històries perquè s’entengui un problema sobre el qual sabem menys del que ens pensem», afirma Folk, bregat actor de cine, teatre i televisió.
GENT «NORMAL» / A Xtrems no hi ha marginalitat. Els protagonistes no són uns pobres desgraciats sense cap opció a la vida. La pel·lícula mostra un fotògraf d’èxit, un ramader casat i amb fills, una dona que troba en l’alcohol l’afecte que no li dóna el seu marit... «Els nostres personatges podrien ser qualsevol de nosaltres», explica Riedweg, especialista en tecnologia digital.
Parlant exclusivament de l’aspecte formal, la pel·lícula aconsegueix un look diferent gràcies a l’ús de tècniques pròpies del videojoc i el videoclip. Per no parlar de l’ús del color, que aconsegueix accentuar les emocions. «S’han de generar coses noves. La majoria de les pel·lícules es veuen i s’obliden. El cine està obligat a buscar i trobar nous camins», afirmen els directors.
